TRESOR LÍQUID

El pailebot centenari feia una nova singladura fora port.
Una estranya boira, potser barreja de pol·lució i xoc de masses d'aire, embolcallava el litoral. Els llums difuminats terra endins semblaven apagades torxes preparades per l'escomesa.
Els tripulants noruecs retrocedien en el temps. A les ninetes blaves es reflectien tresors de terres ignotes per rapinyar.
La ruta nord enllà els portà a ancorar als sorrals de Baetulo. Desembarcaren entre udols i rialles. Els crits ressonaven dins del túnel ferroviari. Foscor i humitat havien buidat els carrers de la vila marinera. Els gats que esgarrapaven bosses fosques com la nit hi fugien esperitats. Al carreró, un rètol de ferro grinyolava en rebre un projectil previ a la ràtzia.
Al llindar del portal adovellat, gronxant-se d'un anunci un britànic ebri, nas vermell i gerra enlairada, acollia el grup de víkings que assaciarien una set centenària a un pub de terres catalanes.

Rafel de Badalona