Fent un passeig pel Moll de la Fusta vaig trobar el pailebot centenari Santa Eulàlia, que només coneixia pels Mags d'Orient que hi porten desitjos de felicitat als nens.
Amb brisa suau, una gavina m'ha parlat dels seus orígens. Un mestre d'aixa el va construir a la platja de Torrevella, on va ser avarat.
Per aigües blaves del nostre antic i savi Mediterrani, hi ha navegat amb les veles que el feien ben lleuger. Amb la càrrega que duia, de fusta, cereals, sal, i més , anava de port a port per totes les nostres costes.
Però no oblidem, sense por, va agafar ben valent els vents de l'Atlàntic cap a terres cubanes i tornava, navegant a tota vela, amb càrrega més exòtica, potser, cafè, cacau, canya de sucre.
Anys difícils de guerra el van malmetre, però ara, amarrat al moll, reposa per a goig de tothom.
TRESXTRES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta