LAIA

Em desperto, i amb un gran somriure als llavis, comprovo en el calendari que, efectivament, avui és dotze de febrer. Santa Eulàlia. M'aixeco d'una revolada, i em vesteixo encara més de pressa. Avui navega el famós pailebot centenari, per commemorar els vells temps, per honrar la patrona de Barcelona. L'emoció que sento ara mateix és incontenible. La meva imaginació vola, i vola pel port, barrejant-se amb la dels altres catalans, els quals se senten orgullosos, i plens d'honor, l'honor que suposa poder estar davant d'una construcció tant popularment alabada. Jo estic allà, a primera fila, únicament amb una rosa blanca. No comparteixo el seu honor. Tampoc ells es fixen en la blancúria de la meva rosa. I és que per mi, el més preuat que tinc en aquest món, el que realment honra la meva ànima, és el meu nom. Laia.

Enif