El vell cuirassat avançava lentament, conscient de la transcendència de la seva missió. No envejava pas la lleugeresa de la fragata que, navegant a estribord, lluïa amb orgull les veles de quadrant inflades al vent. Era ell i ningú més qui gaudia de la supremacia naval. Dirigí una mirada de menyspreu a un pailebot centenari que surava una mica més enllà, indiferent als canons de gran calibre amb què ell estava blindat. Tot tres es trobaven empresonats entre parets blanques, compartint el mateix mar i sotmesos a una voluntat que no era pas la d’Èol com en temps remots, sinó la d’en Ramon, la ma del qual en aquell moment treia el tap que acabaria amb la seva navegació, perquè és ben sabut que sense aigua, cuirassats, fragates i pailebots naufraguen. Bon vent i fins al proper bany!
Remolí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta