dilluns, de gener 22

L'ESPERIT DEL PAILEBOT

El veler ferm, elegant i agosarat, esdevé propi timó i alhora pròpia deriva en nits així. Com un fantasma clar, il·luminat per la celístia, s'allibera i deixa el port.
Somriuen, titil·lant, els estels, fent rialletes: els tres pals els fan pessigolles.
-És de somni!- exclama la fauna marina, que li fa de seguici admirat.
-Quants poemes haurà inspirat?- es pregunta la lluna plena, que se n'enamora i que s'hi vol embolcallar a les veles.
La Mar Mediterrània s'encalma l'onatge per uns moments, per inspirar profundament, presa per un dolç deix de nostàlgia. El vaixell se n'encomana: recorda les càrregues de cereals, de fusta, de minarals. I els passatgers i les seves converses i les gavines se n'amaraven i se les emportaven, li feia l'efecte.
-També duies sal, com jo.
-Un pailebot centenari...
Sospirà, el mar, dedicant-li una musiqueta d'aigües alegres. I acaba:
-... que em tens un retall d'ànima robada!

Saptilesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta