dilluns, de gener 15

SI ANESSIS LLUNY

M'agrada l'olor de mar i sovint els meus passejos em duen al Port Vell de Barcelona, on extasiat contemplo l'inflar de veles del navegar tradicional. M'apropo a l'estàtua de Joan Salvat Papasseit del Moll de la Fusta i m'hi assec a prop, i sento el vent xiuxiuejar-me paraules dels seus versos "Si anessis lluny, tan lluny que no et sabés, tampoc ningú sabria el  meu destí..." i m'envola la imaginació amb el vent, em poso dret i m'enfilo per una estreta passarel·la i pujo al Santa Eulàlia, un pailebot centenari. Inspiro l'aire fresc marí impregnat de la brea que amara el fustam, sento el grinyol de la coberta sota les passes dels mariners i les lleugeres ones em bressolen mentre m'hi imagino navegant. I em torna Papasseit al cap, i desitjaria ja partir: "cap altre llavi no em tindria pres, però amb el teu nom faria el meu camí".

Mariner

Cap comentari:

Publica un comentari

Comenta