dimarts, de febrer 6

AMOR A ALTA MAR

Vaig sortir a la matinada. Vorejant els amarraments dels pescadors que cantaven una cançó dolenta. Vaig notar l'aigua freda al front. Estava trist, angoixat i alhora esperançat. L'havia vist prop de les roques on es fa el palangre. Va ser el darrer bes d'onada. La darrera mirada als ulls de bou. L'enyorança em desmenjava el cor i les meves llàgrimes eren dolces. Vaig accelerar. Vent de popa. Veles obertes.

Quan portava tot el dia remuntant onades, el dofí em va aturar i em va orientar cap el port nou de la badia on ens vàrem veure per primer cop. Vaig virar a estribord. Queia ja el sol, i el fred i el cansament em frenaven. Però vaig nedar més que navegar. I vaig percebre port. Allà estava. Un pailebot centenari. El meu Santa Eulàlia. Jo, un simple vaixell de pesca baixa em trobava amb el meu gran amor perdut.

Alberto Pagnelli

Cap comentari:

Publica un comentari

Comenta