dijous, de febrer 8

EL SOMRIURE DE LAURA

El matí havia despertat tímid, sense pressa, a càmera lenta. La mà de Laura s'agafava forta i segura a la de la seva mare però les seves passes eren nervioses. De sobte va aparèixer davant seu, més gran del que havia pensat i l'estòmac va encongir. Quan la van convidar a pujar dalt d'aquell pailebot centenari va dubtar; el moviment del vaixell era dolç però ella no podia evitar mirar les aigües fosques que l'envoltaven. Finalment, va deixar que l'ajudessin a saltar dins d'aquell somni. Va deixar anar la mà protectora i es va encaminar com hipnotitzada cap al timó, va pujar a una petita plataforma de fusta i tot el seu món es va transformar. El vent la va despentinar, les veles la van saludar i ella es va imaginar tripulant aquella nau per terres llunyanes i al seu rostre es va dibuixar un somriure de felicitat.

Valeria Font

Cap comentari:

Publica un comentari

Comenta