dilluns, de març 26

BOIRA

Aquell matí hauria estat un més de tants, un clon dels altres matins, sense emoció, sense cap transcendència, sense ànima, un dia laboral i insípid m'esperava i jo resignada, em dirigia cap el forat negre del meu despatx encara mig adormida, amb les imatges encara fresques d'aquell estrany somni en el que entre una fantasmagòrica boira es deixava veure un pailebot centenari amb tota la seva magnificència. Intentant conduir el meu cotxe sense ganes agafo la sortida de la ronda litoral cap al port i aparco com sempre al meu lloc reservat, ho faig mecànicament, com tants matins, quan de sobte, davant meu, aquella imatge es fa real, és allà, tal com aquella vident havia dit, la nau que fa anys, molts anys, m'havia portat a Barcelona des de ben lluny, quan la meva ànima, en un altre cos, viatjava lliure i feliç buscant el seu destí.

Bugambilia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta