- Gener, altra vegada!
- Fa més de dos mil anys que viatgem plegats i encara et veig neguitós quan arriba aquesta setmana...
- Ves, haguessis de lluitar tu, amb el sextant i el compàs per trobar el camí entre tanta aigua... I encara bo que l'estrella no ens falla mai! Soc home de terra, jo. Conec com el palmell de la mà les planes i les muntanyes que he travessat tantes vegades; a mi doneu-me la sorra del desert. Què voleu que us digui, estic avesat a dunes i oasis, a les temperatures extremes del desert... Si encara em marejo només de trepitjar un pailebot centenari!
- Què remugueu vosaltres dos? Haguéssiu de menar un estol d’oques, com em toca fer a mi!
- L’any vinent us encarregueu vosaltres de la navegació i a mi em deixeu l’estiba dels regals i el farratge dels camells...
- Fet!
Els tres navegants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta