EL CARMEN FLORES

Carmen Flores, la filla de l’armador, recorregué orgullosa la coberta del vaixell que duia el seu nom, sabedora de l’admiració que provocava entre els badocs. Calia fruir del moment; poc es podia imaginar el futur imprevisible i atzarós que esperava a la nau: de l’honrat transport de mercaderies a l’estraperlo i el contraban en temps convulsos; del trasllat de passatgers a la col·laboració en tasques de salvament. Després de tantes peripècies, altra vegada despertaria l’admiració dels badocs que contemplarien incrèduls com tornava a lluir, amb nova arboradura i eixàrcia, en acabar l’acurada restauració.
Poc s’ho podia imaginar, Carmen Flores, vestida de seda i cofada amb barret de plomes, aquell matí assolellat de 1919. És clar que, devota com era de santa Eulàlia, li hagués agradat saber que, temps a venir, un pailebot centenari que s’havia dit com ella lluiria el nom de la patrona de Barcelona, amarrat al port.

E la nave va