Les mans li tremolaven sostenint la tarja-regal, els ulls resseguien les línies impreses davant l'expectació de la colla d'amics.
- Quaranta anys es fan un cop a la vida Maria! T'ho mereixes! - cridà la seva amiga en veure-li la cara de circumstancies.
Molt diplomàtica va fer un magnífic somriure mostrant totes les dents per articular un generós "Moltíssimes gràcies", dissimulant així l'interrogant que podia haver traspuat del seu rostre, i el va mantenir ferm durant els sorollosos aplaudiments.
L'Enric, de seguida que en va tenir ocasió, li va preguntar:
- Que no t`ha agradat el regal?
- Si, m`ha fet molta il·lusió. Però... que hi aniré sola?
- Sola a bord? Hi anirem els dos junts! Serà fantàstic! Quaranta anys es fan un cop a la vida!
A bord? va pensar, i va esmunyir-se ràpidament, mòbil en mà, per consultar d'amagatotis què coi era el "Val per gaudir d'un Pailebot Centenari".
Chi-sun
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta