Era un matí força calorós, el sol es reflectia en les petites onades que xocaven contra les fustes de l'embarcador, al mirar a l'horitzó la dona veié com solcava el petit pailebot centenari, sense pressa, una barreja de sentiments li recorrien el cos però el que més la pertorbava era aquella sensació de tranquil·litat, de descans que s 'instal·là dins seu.
Recordà quan li va dir a la Mila que el seu marit s'anava al "Nou Món" a la recerca d'aventures, ella se la mirà amb acorament i recordà que es va estranyar de la reacció de l'amiga.
Ara era allà, sense el seu marit, la seva vida, tot havia girat al voltant d'ell sempre i es sentia marejada, no per el mareig que sempre li venia quan estava a prop del vell port, sinó perquè havia de refer de nou la seva vida, cosa que li disgustava cada cop menys.
La mar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta