Aquella nit no semblava bona per sortir a navegar, però no em vaig adonar fins a una hora després d'haver pujat al vaixell. El mar cada vegada es movia més i juntament amb ell el meu vaixell. Una tempesta s'acostava i jo ja no era qui controlava el timó. Tractava de mantenir la calma, però en el moment que l'aigua va començar a entrar dins sabia que ja no hi havia res a fer, estava a punt de naufragar i el meu preciós Pailebot centenari no trigaria més de vint minuts en enfonsar-se.
Vaig passar-me els següents deu minuts cridant, tractant de contactar amb algú, però ningú no m'escoltava. Em trobava enmig del no res i aviat hi seria allà per sempre.
Finalment em vaig asseure al centre del meu estimat Pailebot, conscient que estava a punt de ser empassat per aquella monstruosa tempesta i simplement vaig tancar els ulls.
Chupa-Chup
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta