dijous, de març 22

XERRADES

El cel era d'un blau intens i el mar estava encalmat. Dos pailebots navegaven amb rumbs oposats. Un d'ells el més vell, tenia per nom Egara. L'altre trenta anys més jove, amb un pal més, una desimboltura elegant i més velam, que le li permetia gran velocitat. Era el Cala Sant Vicenç. En creuar-se el més jove va reconèixer al de dos pals i li va somriure. Feia anys que es coneixien. El pailebot de tres pals, es va adonar que al seu col·lega li costava navegar. Massa càrrega de ciment pels seus anys va pensar. L'Egara amb gran esforç va aixecar la vista per saludar al company, mentre va pensar que no arribaria mai a ser un pailebot centenari com el Cala Sant Vicenç, que anys després seria batejat amb el nom de Santa Eulàlia.

Mariner de secà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta