Amb les cames penjant, respirant salat i escoltant la remor de la mar, torno a mirar la fotografia d'aquell pailebot centenari. Recordo l'àvia relatant els seus viatges des de Mallorca. Em neguitejo imaginant les visites furtives del meu avi al pailebot en arribar al port de Vinaròs, per sostraure el tabac amb el qual malvivien, aprofitant que els soldats dormien.
El seu nom desdibuixat per les llàgrimes de l'àvia, està escrit al revers. És contradictori que l'únic record que guardo de l'avi sigui la imatge d'un vaixell que li portà la mort.
Aquella humida nit l'esperaven darrere la porta secreta que accedia a la platja. A l'alba l'executaren.
Aquell mateix dia un soldat, sense dir paraula, li entregà la fotografia a l'àvia. L'àvia la guardà per a mi.
Olda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta