dissabte, d’abril 7

SOMIANT DESPERT

Ensorro els peus descalços en la bruna arena de la platja mentre el capvespre s'enfila a ponent i la brisa remou el silenci.
Les escandaloses gavines voletegen amb el ganxut bec ben obert, cridant molt fort el meu nom, com si de nou em busquessin. I jo, mentre, somiant despert, soc capità d'un vaixell corsari cercant enemics envoltat del Migjorn i el Mestral, la Tramuntana i el Gregal, capturant fornits galions florentins, enduent-me el bastiment per dur-lo a un port amic i cobrar-m'ho amb aiguardent i florins de terres llunyanes.
Entre saquejos i escaramusses imaginàries, tot d'una em desperto i diviso de lluny una embarcació. És un pailebot centenari.
Quin capità hi haurà vogat, les veles arriat i cobrat les amarres?
Pintat emig del blanc color, apareix, raspat per la sorra bufada, un nom a la galta que crec endevinar: Santa Eulàlia.

Capità Tro

Cap comentari:

Publica un comentari

Comenta