Has marxat...
No tocava encara, em vas prometre viure vuit anys més. Ho recordes, oi?
Ara què faig amb aquest forat negre a l'estòmac que engoleix qualsevol sentiment?
El nosaltres que era present i futur, ara només és passat.
T'has convertit en absència, et busco i no hi ets.
Tot segueix igual, darrera del dia ve la nit.
Dies enrere va nevar, els camps ja verdegen, les primeres violetes. Els teus llibres, la teva roba, tot al seu lloc... Menys tu.
He anat de bon matí a la platja, el sol tot just envia la primera carícia, massa freda per donar-me escalf.
I allà on s'acaba el mar i tot plegat cau al buit hi veig un pailebot centenari...
Potser és el Santa Eulàlia que torna de Cuba amb l'avi que et ve a buscar.
Potser tingui més sort.
No marxeu sense dir-me a on et porta. Espera'm. No trigaré.
Misió Divina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta