Un vent fresc de migjorn inflava les veles d'aquella antiga nau que sortejava a tot drap les ones d'unes aigües blaves i poderoses. De proa a popa i de babord a estribord es veien els braços alçats d'una tripulació sense experiència però increïblement valenta. Caps enrinxolats que saltaven per veure el futur. Els crits dels passatgers que sonaven ofegats entre la brisa: rialles esperançades, plors de victòria, esgarips de gana i por. La terra ferma els esperava per acollir-los de nou.
El vaixell orgullós de la seva darrera singladura enfilava l'embocadura del port, flanquejat per un munt de creuers benestants.
Els diaris de l'endemà ho explicaven: "El Santa Eulàlia, un pailebot centenari, ancorava ahir a Barcelona. De dins, homes, dones i nens de pell fosca i ulls espantats narraven com el vaixell, sense que ningú l'amarinés, va aparèixer del no res enmig del mar per salvar-los la vida".
Pegàsides
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta