ELL... HO VA VEURE

Aquell dia hi havia una boira que no deixava veure res. El pailebot Sta. Eulàlia anava avançant enmig d'aquella foscor, mentre el capità s'esforçava a veure quelcom.
De sobte, va obrir els ulls com a plats... què és això? Déu meu!, una figura fantasmal era davant seu, amb una mirada amenaçadora. Es va quedar glaçat i sense respirar.
De cop, l'espectre va fer com si s'abalancés cap ell, provocant-li un crit tan fort, que fins i tot el fantasma es va esvair.
Tota la tripulació d'aquell pailebot centenari va córrer a veure què passava. El capità estava blanc, suava i respirava acceleradament.
Quan els hi va poder explicar als companys el que havia vist, van esclatar amb fortes rialles. Ai Joan!!!!! No hauries d'agafar el timó amb la bóta de vi. En Joan no va contestar, però mai més va tornar a ser el mateix. Ell... ho havia vist.

Pirula

UN RATOLÍ A BORD

Estava ben adormidet en un racó de la bodega... què feliç em sentia, poc m'imaginava que em trobava a bord de tot un pailebot centenari, el pailebot Santa Eulàlia, i per mi era el millor vaixell del món. Quina sort havia tingut de poder pujar-hi sense que ningú em veiés.

Em vaig colar una nit que anava rebuscant menjar entre les escombraries, gairebé ni m'havia adonat que era al port. Vaig veure gent que pujava en aquella barcassa. Vaig anar per passadissos sense trobar res, però de cop... al·leluia... una taula, i damunt hi havia plats, uns tenien engrunes de pa, restes d'ossos amb trossets de carn... formatge!...

De sobte, vaig sentir un cop darrer meu... era una escombra que volia esclafar-me... però, què havia fet jo?, perquè em perseguien? Em vaig amagar. No em van trobar, i vaig fer tot el viatge, de vegades ben marejat. Però caram... quin viatge!

Pirula

A MANO ALZADA

Hay familias sin historia, incapaces de transmitir códigos que las definan o determinen. Las hay con una historia que limita y encadena. Y luego están aquellas, cuya historia sostiene y guía, pero permite avanzar sin lastres. Bernat está contento de pertenecer a esta última categoría familiar; quizás por eso, recordar siempre le ha resultado agradable. Hoy ha recordado a su padre enseñándole a izar la vela de su llaüt con viento a babor.
Sea por nostalgia, apego o lealtad, va a colaborar voluntariamente con el Museu Marítim. Ayudará a recuperar el plano del pailebote centenario donde trabajó, como calafateador, su bisabuelo, el alicantino. Observa unas fotografías de época y descompone mentalmente las formas del pailebote, para entender cómo se delineó el plano. A continuación, comienza a dibujar a mano alzada. Ha decidido prescindir del ordenador porque, hoy, además de recordar y comprender, le apetece imaginar y sentir el pasado.

Ane

L'ESSÈNCIA

Era una tarda d'hivern al port, la foscor envaïa la calma del mar, la boira surava sobre les ondulacions de plata i la humitat calava els ossos. Mentre ens acostàvem, la silueta d'un pailebot centenari s'anava definint. El batec de les ones al casc del vaixell semblava alçar veus de mariners que temps enrere havien sofert les inclemències dels navegants. Al pujar a bord, la fusta grinyolava sota els nostres peus, i les lones de les veles projectaven ombres inquietants. Conteníem la respiració mentre miràvem al nostre voltant. Un ocell solitari es posà sobre un dels pals, blanc i lluent per la llum de la lluna. Semblava un esperit de malaurança. El silenci, la quietud i aquella olor de calamars a la romana... un llum al fons alçà la veu - Senyors, vagin desembarcant que anem a tancar el Museu!

Sacatapus

A UN ALTRE RITME

Avui fa sol, i això és bo. Estira les branques, creixen les fulles, allarga les arrels, encara ets un petit arbret, però creixeràs.

Seràs un gran arbre, encara falta molt de temps, però creixeràs i potser el nét d'aquest home que passeja al teu costat et tallarà.

Seràs transportat lluny a tocar del mar, i et transformaran, agafaràs forma, corbes sinuoses, delicades, que formaran part de les quadernes, o de la coberta, i esdevindràs un vaixell.

Llavors sí que viatjaràs, solcant els mars, lluny molt lluny, veuràs altres països, coneixeràs altres idiomes, altres costums, i quan passi molt de temps i ja siguis un pailebot centenari, tornaràs però no perquè ja no serveixis, si no perquè encara et quedarà molt per ensenyar als nens petits que no han viatjat i que no sabran que abans les coses es feien d'altres maneres i el temps passava, però a un altre ritme.

Tofol_c2

UN SOMNI FET REALITAT

Els ulls de l'Emili es van esbatanar com plats en veure aquell imponent pailebot centenari. El seu somni sempre havia sigut navegar per mars i oceans i en breu es faria realitat. El cor li va començar a bategar amb més força, signe inequívoc de l'emoció que l'envaïa al veure aquell vaixell imponent.
Cinc minuts més tard ja corria per la coberta, gaudint de cada moment en contace amb aquell vaixell ple d'història. De sobte, es va començar a moure i va sortir del port en direcció a un destí desconegut. Una mà coneguda es va posar sobre la seva espatlla i el va acompanyar cap a la proa, perquè veiés com el pailebot partia el mar en dos al seu pas, com si de Moisès es tractés.
En aquell moment va saber que no oblidaria mai aquella sensació de llibertat i de poder que el vaixell transmetia.

Helios

ELS CABELLS AL VENT

Em vaig despertar i encara eres allà, al meu costat, dormint, amb el llarg serrell que et tapava els ulls tancats. No te l'havies volgut tallar, deies que era el teu tret distintiu, el que donava personalitat al teu rostre angulós i que volies que t'acompanyés sempre. Caparrut com tu sol! Però això era el que et feia tan adorable i que t'estimés tant.

Et vaig agafar la mà estrenyent-la fort i vaig pensar què feliç seríem deixant-ho tot enrere i anar a solcar mars infinits fins a la fi del món a bord d'un pailebot centenari com el Santa Eulàlia. Desplegaríem les veles, posaríem rumb al desconegut, veuríem animals fantàstics nedant al voltant del veler, sentiríem l'olor del mar als narius, la brisa a la cara esbullant-te els cabells. Sentiríem, en definitiva, la vida, la que se t'escapava en aquell llit asèptic i fred d'un hospital impersonal.

Salt

UN PUNT VOLAT... (FORA DE CONCURS)

Excel·lents relats plens de rebel·lia, intel·lectuals relats il·lògics, inapel·lables i a vegades il·legibles obres que són deures de col·legi; damisel·les a bord de caravel·les, al·lusions al·lucinògenes, poètiques el·lipsis, col·loquis que fan empal·lidir, al·legories que anul·len l'enteniment, microrelats en col·laboració, xitxarel·los que pul·lulen, pupil·les que s'humitegen, amors que cristal·litzen, parelles que es refocil·len, il·lusions mal·leables...

Síl·labes que oscil·len entre la prosa i la poesia, homes apol·linis, aquarel·les costumistes, constal·lacions d'estels que titil·len, adolescents encaramel·lats, idil·lis de pel·lícula, repel·lents malvats, personatges pusil·lànimes, obres bel·ligerants, metàfores infal·libles, derelictes que col·lapsaren, dolents sibil·lins, vaixells en col·lisió, càlides al·literacions, vel·leitats de poetes, frases ampul·loses, paral·lels que es calculen, al·luvió de sentiments...

Novel·les, en el fons, de no més de 150 paraules... I totes elles, no és cap fal·làcia, a bord, per què no, d'un pail·lebot centenari...

No és il·legal (al·leluia!) T'hi sumes?

MMB

-----------------------------------------------------------------------------------------------

24 de gener: Dia del Punt Volat

Avui ens volem sumar al Dia del Punt Volat i la ela geminada, una iniciativa que ens sembla molt divertida i engrescadora. Ara que s'ha posat tan de moda establir el dia de qualsevol cosa, per què no escollir un dia del Punt Volat? Si vols saber més d'aquesta iniciativa, visita el web del Dia del Punt Volat.

Des del Concurs Microrelats, la nostra petita aportació és aquest microrelat que acabes de llegir i que, evidentment, resta fora de concurs. Però si has pensat fer un homenatge tant al pailebot Santa Eulàlia com a la ela geminada, avui és el teu dia!

I si vols fer visible qualsevol altra aportació, anima les xarxes amb les teves propostes fent servir l'etiqueta #DiaDelPuntVolat. Nosaltres ja ho hem fet!

LLUNY

Sempre somiava en viatjar lluny. Agafar quatre coses i ser lliure. La Celia no entenia de fred i calor si es tractava d'apropar-se al mar. El blau de l'aigua, l'olor a salat i la calma que sentia quan els dits del peu s'arronsien de fred a la voreta de la platja eren instants de felicitat.

Ella volia viure per sempre amb aquesta sensació de llibertat. La immensitat del mar la feia sentir viva. Quan era petita, el seu avi li havia explicat una vegada un conte sobre un pailebot centenari anomenat Santa Eulàlia. Ella volia ser com aquesta embarcació ballant amb les onades.

Va ser en aquell instant, un hivern vora el mar, quan recordant això va pensar en la cita d'un savi que deia "El temps no és or, la vida és el temps". Aquell dia, com el mar, la Celia va marxar lluny, feliç i amb calma.

Verd trencat

SOPA DE PEIX

Un pailebot centenari mostrava orgullós el trinquet sobre la línia de l'horitzó, amenaçant l'espectador amb la proa, com si el pal s'hagués d'allargar mentre s'apropava - demostrant, per a alguns, l'esfericitat de la Terra. L'Eulàlia passava hores perduda a l'interior del quadre que penjava sobre l'escriptori, normalment eludint alguna responsabilitat.

- Eulàlia! Has acabat els deures? D'aquí a cinc minuts, sopem!

La sopa cremava molt i l'Eulàlia es va ajupir amb el plat a l'alçada dels ulls mentre bufava suaument, formant ones sobre la superfície fumejant. De sobte, a l'altra riba del plat, entre la boira, una silueta va començar a formar-se lentament, dibuixant la forma d'un veler imponent. Que potser era en Pascual, que tornava a casa després de tants anys? Què diria, la mare? I ella, seria capaç de dir-li "pare"?

- EULÀLIA! Se't refreda la sopa!

Una vegada més, s'havia quedat adormida sobre l'escriptori sense sopar.

Llum de Lluna

MASSA TARD

Demà vindran a arreglar les goteres del teulat. Pujo a les golfes per a treure les quatre andròmines que hi queden.
M'entrebanco i caic. Veig una fusta del terra que amb les goteres s'ha reinflat, sobresurt, i m'ha fet ensopegar.
L'estiro i se'm queda a la mà, deixant al descobert un paquet embolicat amb lona encerada. Sembla molt antic.
A dins hi trobo un llibre: el diari de bord d'un pailebot.
Passo les pàgines, i desfilen davant dels meus ulls, vells mots que em parlen de tempestes i llampecs, de fam i de fred... i de nits de lluna plena en un mar esquitxat de plata.
Un pailebot centenari on va navegar el meu Avi.
I noto una esgarrifança quan me n'adono que l'Avi Miquel no repapiejava quan, als 98 anys, s'entestava en explicar-nos aventures marineres d'un passat llunyà que nosaltres desconeixíem... i que no ens podíem creure.

Oreig

UN ROBATORI ESTRAFOLARI

Era un dia d'hivern, quan em van trucar del museu marítim:
- Bon dia. Ens han robat una de les peces més importants de la nostra col·lecció! No sabem com ha pogut succeir. S'han endut un pailebot centenari!!!
- Un pailebot centenari sencer?! Ara mateix vinc.
Quan vaig arribar tothom estava molt esverat i ningú sabia què fer. Vaig preguntar a uns quants vigilants i vaig esbrinar que hi havia un tros del museu que dóna al port.
Finalment, vaig trucar a la marina i els hi vaig donar el rol per si el podien localitzar, tot i que no ho creia gaire possible. Però sí, el van trobar!
Vam anar a buscar el vaixell i, al aproximar-nos vam observar que estava ple de pirates!!! Al pujar a bord vam veure que eren el responsable del museu i uns quants vigilants que estaven posant a prova el sistema de seguretat!

Timó

L'ESPERIT DEL PAILEBOT

El veler ferm, elegant i agosarat, esdevé propi timó i alhora pròpia deriva en nits així. Com un fantasma clar, il·luminat per la celístia, s'allibera i deixa el port.
Somriuen, titil·lant, els estels, fent rialletes: els tres pals els fan pessigolles.
-És de somni!- exclama la fauna marina, que li fa de seguici admirat.
-Quants poemes haurà inspirat?- es pregunta la lluna plena, que se n'enamora i que s'hi vol embolcallar a les veles.
La Mar Mediterrània s'encalma l'onatge per uns moments, per inspirar profundament, presa per un dolç deix de nostàlgia. El vaixell se n'encomana: recorda les càrregues de cereals, de fusta, de minarals. I els passatgers i les seves converses i les gavines se n'amaraven i se les emportaven, li feia l'efecte.
-També duies sal, com jo.
-Un pailebot centenari...
Sospirà, el mar, dedicant-li una musiqueta d'aigües alegres. I acaba:
-... que em tens un retall d'ànima robada!

Saptilesa

MELCIOR

Podem viure en una gran ciutat i estar sols? Segurament ens enganyem quan creiem que les persones que tenim al costat ens eviten la soledat, però és un sentiment que Melcior coneix molt bé.
Avui li toca portar il·lusió a tota la ciutat. Arribarà al port amb un pailebot centenari, amb les veles esteses per aprofitar la brisa. Somia quedar-se sol al vaixell, navegant pel seu mar Mediterrani, i donar-li al Santa Eulàlia la possibilitat de tornar a visitar els antics ports de l'època en què transportava sal. Melcior estima el vaixell, de fet és el seu únic amic. No vol relacionar-se amb ningú, és un misantrop que somia navegar en solitari la resta dels seus dies.
Avui no podrà ser. És 5 de gener i els seus conciutadans l'esperen. Tot i que es fa la promesa que serà l'última vegada, la visió del port li arrenca un somriure.

Molière

MARINER D'AIGUA DOLÇA

Era la primera vegada que navegava en un pailebot centenari. Des de l'inici del viatge encara no s'havia trobat amb cap altra embarcació i ja trobava a faltar parlar amb algú. De sobte, va notar que la mar s'agitava. En girar-se va veure un vaixell de més de 30 metres d'eslora que estava més a prop del Santa Eulàlia del que era una distància prudencial.

Es va dirigir a la popa, va deslligar els caps i va començar a arriar les veles. El llevant bufava molt fort i això li dificultava la maniobra. No podia tardar més perquè aquell vaixell se li tirava a sobre. Quan ja havia aconseguit recollir les veles i sortir del rumb del gran vaixell, un soroll va desorientar-lo...

- Psssssst! Joan, baixa del vaixell - va xiuxiuejar-li la seva mare -. Això és un museu, fes el favor de comportar-te.

Mariner d'aigua dolça

LLIURE

Aquell rodamón dormia al Moll de la Fusta quan de sobte va escoltar un soroll estrany, va obrir els ulls i amb esglai va veure com davant d'ell un vaixell recuperava del fons del moll l'àncora, com les estatxes es dessliuraven soles, va veure com el vaixell s'allunyava a poc a poc alhora que es desplegaven les veles i cruixien els tres pals al notar el vent inflant-les, va ser llavors que va poder veure el cos translúcid d'un vell capità agafar amb força el timó i va escoltar la seva veu cridant als seus mariners que posaven rumb a Alacant. Aquell rodamón no ho sabia però era testimoni de com un pailebot centenari tornava al port on per primera vegada va navegar, amb les veles desplegades va sortir del port de Barcelona per solcar lliure el Mediterrani.

Rodamón

DIARI DE NAVEGACIÓ DEL CARMEN FLORES

Alta mar, 21 de novembre del 1921
«Ahir a la vesprada s'escoltà un fort tro i la nau va començar a trontollar. S'havia girat un fort vent, que etzibava fortes fiblades contra els pals de l'embarcació. Ens trobàvem en alta mar rumb a Amèrica. Vaig ordenar que pleguessin vertiginosament les veles de l'embarcació per mantenir l'estabilitat. Em vaig dirigir cap a popa. Allí es trobava el timó. El vaig agafar amb fermesa i em vaig prometre que ningú em separaria de la meva nau.
«- De pressa, llenceu l'àncora, hem de mantenir estable el buc del vaixell!
- Sí, senyor capità!
La tempesta elèctrica no aturava la seva ira contra la mar i tot allò que l'envoltava. Zeus semblava un pèl nerviós.
- Tothom sota coberta! Vaig dir...»
Aquell fragment no era més que una part del quadern de bitàcola del vaixell que és conegut com el pailebot Santa Eulàlia, un pailebot centenari.

Bitàcola

TRAGÈDIA

Un pailebot centenari s'enfonsa davant la Barceloneta.
Al mateix ritme que la popa queda engolida per les aigües, les llàgrimes rodolen per les galtes dels barcelonins.
El darrer homenatge del Pailebot Santa Eulàlia.

Xiruca

CONFESSIÓ DE TRES REIS MARINERS

Els reis d'orient no som reis, som mags i som de la mar. Ara ja ho saps.

Li vaig demanar a Melcior que comerciés amb esperança navegant amb un pailebot centenari la resta de l'any, però salva més refugiats que no pas fa negoci.

Aquest any vinent volem atracar a Barcelona, encara que les ventolines estan massa gastades per suportar una campanya nadalenca més.

Crec que som més vaixellers d'un llatzeret improvisat, que no pas la digna carrossa dels regals de tots els infants de Barcelona.

La màgia de Baltasar prové més d'hissar la compassió. Ajuda a tothom que troba perdut entre corrents.

Et confesso els nostres orígens mariners, i quan em jubili, prometo arreglar la nau, i deixar-la al Museu Marítim perquè hi portis la teva família, aleshores els hi pots explicar el secret que avui t'he compartit.

Gaspar

Enricguionista

ULLERES DE PASTA GRUIXUDES

La vela em tapa la Torre del moro amb les seves arrugues. Em recolzo al trinquet com una figura més d'un pailebot centenari. Un cabell se m'enganxa a la jaqueta d'algú que passa a prop meu. Fixo la mirada a l'horitzó, i repeteixo en veu baixa: "Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil".
Era la seva dita preferida. Avui tindria 79 anys.
Un senyor d'ulleres de pasta gruixudes s'asseu al meu costat.
I observant el mar i una mica de cel, m'explica que és peixater des del 84.
Anem parlant, i no sé com, li acabo explicant que és morta. Llavors em mira i a l'acte em besa.
Vomito sobre la seva camisa beix.
- M'estava marejant, pensava que podria aguantar-me més estona, perdona!
Somriu i m'abraça com m'ho feia la mare, amb força. I a partir d'aquí, ens intercanviem el whatsapp.

Escopinya

AVUI COM AHIR

Quan el vaig veure a port no m'ho podia creure, era ell, el pailebot centenari amb el que vaig arribar a Barcelona ara fa ben bé 60 anys. El temps l'havia tractat bé, millor que a mi, ja  no semblava aquella closca petita i inestable amb la que vam fer Almeria-Barcelona en 7 dies.
Envoltats de paquets, la mare, els meus germans i jo el vam estimar, odiar, vam menjar  pa amb oli i all, vam dormir a sobre dels sacs, vam jugar i ens vam avorrir.
La mare estava inquieta no sabia, si en arribar, la Guardia Civil la faria tornar ja que no tenia permís de treball. Sa germana li deia: - quan arribeu a port, passejant, que no se n'adonin que acabeu d'arribar.
Seixanta anys després els seus germans encara recorren el mar amb la seva càrrega humana.
Gràcies pels serveis prestats.

Laia Pau

SI ANESSIS LLUNY

M'agrada l'olor de mar i sovint els meus passejos em duen al Port Vell de Barcelona, on extasiat contemplo l'inflar de veles del navegar tradicional. M'apropo a l'estàtua de Joan Salvat Papasseit del Moll de la Fusta i m'hi assec a prop, i sento el vent xiuxiuejar-me paraules dels seus versos "Si anessis lluny, tan lluny que no et sabés, tampoc ningú sabria el  meu destí..." i m'envola la imaginació amb el vent, em poso dret i m'enfilo per una estreta passarel·la i pujo al Santa Eulàlia, un pailebot centenari. Inspiro l'aire fresc marí impregnat de la brea que amara el fustam, sento el grinyol de la coberta sota les passes dels mariners i les lleugeres ones em bressolen mentre m'hi imagino navegant. I em torna Papasseit al cap, i desitjaria ja partir: "cap altre llavi no em tindria pres, però amb el teu nom faria el meu camí".

Mariner

ELS PREMIS / LOS PREMIOS

Com en cada edició, repartirem tres premis per a cada una de les tres categories. Tots els premiats, per cortesia del Museu Marítim de Barcelona, s'emportaran una sortida de navegació d'unes tres hores a bord d'una de les embarcacions de la flota del museu. Però apart, els primers i segons premiats de cada categoria obtindran també uns fantàstics regals per cortesia dels nostres col·laboradors.

Casa del Libro obsequiarà als guanyadors de cada categoria (Primer Premi) amb un fantàstic lector de llibres electrònics (e-reader) de la marca Tagus, una proposta fantàstica per a continuar llegint i  buscant inspiració per a futures edicions del concurs! Aquí us deixem una imatge del e-reader en qüestió, tot i que també el podeu veure al banner lateral del nostre patrocinador!

Per últim, les diverses editorials que col·laboren en l'organització del concurs obsequiaran als Segons Premis de cada categoria amb un lot de llibres molt especial. Com podeu comprovar, procurem sempre que tot tingui molta relació amb les matèries que ens ocupen: narrativa i navegació!

I recordeu: a partir d'ara, aquí podreu anar llegint els relats que ens aneu enviant des d'avui mateix!

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Como en cada edición, repartiremos tres premios para cada una de las tres categorías. Todos los premiados, por cortesía del Museu Marítim de Barcelona, disfrutarán de una salida de navegación de unas tres horas a bordo de una de las embarcaciones de la flota del museo. Pero aparte, los primeros y segundos premios de cada categoría obtendrán además unos fantásticos regalos por cortesía de nuestros colaboradores.

Casa del Libro obsequiará a los ganadores de cada categoría (Primer Premio) con un fantástico lector de libros electrónicos (e-reader) de la marca Tagus, una propuesta fantástica para continuar leyendo y buscando inspiración para futuras ediciones del concurso. Aquí os dejamos una imagen del e-reader en cuestión, si bien también lo podéis ver en el banner lateral de nuestro patrocinador. 

Por último, las diversas editoriales que colaboran en la organización del concurso obsequiarán a los Segundos Premios de cada categoría con un lote de libros muy especial. Como podéis comprobar, procuramos siempre que todo guarde relación con las materias que nos ocupan: ¡narrativa y navegación!

Y recordad: ¡a partir de ahora, aquí podréis ir leyendo los relatos que nos vayáis enviando desde hoy mismo!

EN MARXA! / ¡EN MARCHA

Obrim ja el termini de presentació de microrelats! A partir d'avui, ja podeu enviar-nos els vostres microrelats ambientats en el pailebot Santa Eulàlia! Només heu d'entrar a la pestanya PARTICIPA AQUÍ i omplir el formulari amb les vostres dades i el vostre microrelat. Recordeu que tots els relats han d'incloure obligatòriament la següent construcció:

                  Un pailebot centenari

¡Abrimos ya el plazo de presentación de microrelatos! ¡A partir de hoy, ya podéis enviarnos vuestros microrelatos ambientados en el pailebote Santa Eulàlia! Tan solo tenéis que entrar en la pestaña PARTICIPA AQUÍ y rellenar el formulario con vuestros datos y vuestro microrelato. Recordad que todos los relatos deben incluir obligatoriamente la siguiente construcción:

                  Un pailebote centenario

Recordeu que teniu temps fins el 15 d'abril per enviar-nos els vostres microrelats ambientats en la tragèdia del vaixell més conegut de la història.

Recordad que tenéis tiempo hasta el 15 de abril para enviarnos vuestros microrelatos ambientados en la tragedia del barco más conocido de la historia.

Anirem publicant els microrelats en aquesta mateixa pestanya a mida que ens vagin arribant. Esperem publicar els primers el més aviat possible!

Iremos publicando los microrelatos en esta misma pestaña a medida que nos vayan llegando. ¡Esperamos publicar los primeros lo antes posible

Ànims, i molta sort a tots/es els/les participants!

¡Ánimo, y mucha suerte a todos/as los/las participantes!

A PUNT DE SALPAR / A PUNTO DE ZARPAR

El proper dilluns, 15 de gener, s’obrirà el termini de presentació de relats per a la VI Edició del Concurs de Microrelats Marítims. Com ja us hem anat avançant, el tema escollit per a l’edició d’enguany és EL PAILEBOT SANTA EULÀLIA i la navegació tradicional.

A la pestanya de les "Bases" trobareu tota la informació necessària per participar en el concurs, però us en destaquem les característiques més importants:

• Els relats no poden superar les 150 paraules.
• Tots els relats, han de fer referència al pailebot Santa Eulàlia i la navegació tradicional, i han d'estar ambientats en un entorn marítim o mariner
• A més, i això és molt important, tots els relats hauran d'incloure la següent construcció: Un pailebot centenari.
• El termini de presentació s'estableix entre el 15 de gener i el 15 d'abril de 2018.
• Pot participar qualsevol persona major de 10 anys. S'estableixen tres categories, segons l'edat.
• Els relats es poden enviar en català o castellà.
• Els premis són cortesia de Casa del Libro, les editorials Seix Barral, Espasa, Destino Infantil Juvenil, Planeta i el Museu Marítim de Barcelona.

A partir del dia 15 de gener activarem una pestanya nova, "PARTICIPA AQUÍ", amb el formulari de participació. En aquest formulari haureu d'escriure les vostres dades, així com el vostre microrelat.

Us recordem que tenim obert el hashtag a Twitter #mmbmicrorelats per a què podeu dir la vostra des d'ara mateix: la vostra opinió, suggeriments, idees... Us animem a participar!

Estem impacients per començar a llegir les vostres aportacions: segur que ens permetran gaudir d'uns fantàstics viatges pels set mars navegant com es feia tradicionalment!

---------------------------------------------------------------------------------------------------

El próximo lunes, 15 de enero, se abrirá el plazo de presentación de relatos para la VI Edición del Concurso de Microrelatos Marítimos. Como ya os hemos ido anticipando, el tema escogido para la edición de este año es EL PAILEBOTE SANTA EULÀLIA  y la navegación tradicional.

En la pestaña de las "Bases" encontraréis toda la información necesaria para participar en el concurso, pero os destacamos las características más relevantes:

• Los relatos no pueden superar las 150 palabras.
• Todos los relatos deben hacer referencia al pailebote Santa Eulàlia y la navegación tradicional, y deben estar ambientados en un entorno marítimo o marinero.
• Además, y esto es muy importante, todos los relatos deberán incluir la siguiente construcción: Un pailebote centenario.
• El plazo de presentación se establece entre el 15 de enero y el 15 de abril de 2018.
• Puede participar cualquier persona mayor de 10 años. Se establecen tres categorías, según la edad.
• Los relatos se pueden enviar en catalán o castellano.
• Los premios son cortesía de Casa del Libro, las editoriales Seix Barral, Espasa, Destino Infantil Juvenil, Planeta y el Museu Marítim de Barcelona.

A partir del dia 15 de enero activaremos una pestaña nueva, "PARTICIPA AQUÍ", con el formulario de participación. En este formulario tendréis que escribir vuestros datos, así como vuestro microrelato.

Os recordamos que tenemos en marcha el hashtag en Twitter #mmbmicrorelats para que podáis participar activamente desde ahora mismo: vuestra opinión, sugerencias, ideas... ¡Os animamos a participar!

Estamos impacientes por empezar a leer vuestras aportaciones: ¡seguro que nos permitirán disfrutar de unos fantásticos viajes por los siete mares navegando como se hacía tradicionalmente!