VII EDICIÓ A LA VISTA! MITES DE MAR: MONSTRES I SIRENES/ ¡VII EDICIÓN A LA VISTA! MITOS DE MAR: MONSTRUOS Y SIRENAS

Ja tenim a punt la nova edició del Concurs de Microrelats Marítims! Aquest any comencem una mica més tard de l'habitual perquè, com ja us vam informar, hem canviat de plataforma. Hem integrat el blog del concurs en el nou portal web de l'MMB i ens hem hagut d'adaptar al nou format! Esperem guanyar amb el canvi i que vosaltres, autors i autores que ens seguiu i participeu, us hi sentiu còmodes.

Per accedir al nou blog del concurs, només cal que cliqueu en aquest enllaç. I, per si no us funciona, la nova adreça és www.mmb.cat/blog/microrelats/. Si entreu directament a la plana web de l'MMB (www.mmb.cat), el trobareu a la pestanya BLOG.

En quant a la inspiració, aquest any us proposem el següent tema: MITES DE MAR: MONSTRES I SIRENES. Tots els relats hauran de tractar aquesta temàtica, però sense més restriccions. L'elecció del gènere literari corre a càrrec de la imaginació de cadascú.

Recordeu que els relats no poden superar les 150 paraules, que es poden escriure tant en català com en castellà i que ens els heu de fer arribar mitjançant el formulari que trobareu al blog, a la pestanya PARTICIPA. Aquesta pestanya l'activarem el proper 11 de febrer!

Teniu tota la informació necessària a la pestanya de les BASES.

A partir del dia 11 de febrer, a partir de les 9 del matí, obrirem el termini de participació, i tindreu temps d'enviar-nos les vostres obres fins el 5 de maig.

Com sempre, posem al vostre abast l'etiqueta #mmmbmicrorelats per si voleu animar el concurs des de Twitter.

Que els mites de mar us inspirin! La nova edició és a punt de començar!

IMPORTANT!: Aquest serà l'últim post que pengem en aquest blog. A partir d'ara, totes les comunicaciones relacionades amb el Concurs de Microrelatas Marítims les faren des del nou blog!

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

¡Ya tenemos a punto la nueva edición del Concurso de Microrelatos Marítimos! Este año arrancamos un poco más tarde de lo habitual porque, como ya os informamos, hemos cambiado de plataforma. hemos integrado el blog del concurso en el nuevo portal web del MMB y nos hemos tenido que adaptar al nuevo formato. Esperamos ganar con el cambio y que quienes nos seguís y participáis del concurso os sintáis como en casa.

Para acceder al nuevo blog del concurso, solo tenéis que clicar sobre este enlace. Y, por si no os fuciona, la nueva dirección es www.mmb.cat/blog/microrelats. Si entráis directamente en la página web del MMB (www.mmb.cat), lo encontraréis en la pestaña BLOG.

En cuanto a la inspiración, este año os proponemos el tema siguiente: MITOS DE MAR: MONSTRUOS Y SIRENAS. Todos los relatos deberán tratar esta temática, pero sin más restricciones. La elección del género literario corre a cargo de la imaginación de cada cual. 

Recordad que los relatos no pueden superar las 150 palabras, que se se pueden escribir tanto en catalán como en castellano, y que nos los tenéis que hacer llegar mediante el formulario que encontraréis en el blog, en la pestaña PARTICIPA. ¡Esta pestaña la activaremos el próximo 11 de febrero!

Tenéis toda la información necesaria en la pestaña de las BASES. 

A partir del día 11 de febrero, a partir de las 9 de la mañana, abriremos el plazo de participación, y tendréis tiempo de enviarnos vuestras obras hasta el 5 de mayo.

Como siempre, ponemos a vuestra disposición la etiqueta #mmbmicrorelats por si queréis animar el concurso desde Twitter.

¡Que los mitos del mar os inspiren! ¡La nueva edición está a punto de empezar!

¡IMPORTANTE!: Este será el último post que colgemos de este blog. ¡A partir de ahora, todas las comunicaciones relacionadas con el Concurso de Microrelatos Marítimos las haremos desde el nuevo blog!

ENS TRASLLADEM! / ¡NOS TRASLADAMOS!

Ja tenim la VII Edició del Concurs de Microrelats marítims al forn i a punt per sortir a la llum! En breu us informarem fil per randa de tot, però el que ja us podem avançar és que canviem de plataforma!

Aprofitant que el Museu Marítim de Barcelona ha canviat fa poc la seva pàgina web (www.mmb.cat), traslladem el Concurs de Microrelats a un blog nou integrat dintres de la nova plataforma. De moment podeu consultar el nou web, tot i que encara no trobareu informació sobre el concurs. Estem acabant d’enllestir el nou blog que l’ha d’acollir.

Tan bon punt ho tinguem tot preparat, us informarem puntualment tant des d’aquí com des de la plana web de l’MMB i del nou blog. Això sí, un cop donem per encetat oficialment el concurs, tot es vertebrarà des del blog nou, i aquest que estàs llegint deixarà d’estar actiu.

Per si un cas no us podeu estar de començar a escriure, us avancem també quina serà la temàtica de la VII Edició. Mites de mar: monstres i sirenes.  A què esteu esperant per començar els vostres relats?

Us seguirem informant molt aviat!

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

¡Ya tenemos la VII Edición del Concurso de Microrelatos marítimos en el horno y a punto para salir a la luz! En breve os informaremos de todo, pero lo que ya os podemos avanzar es que cambiamos de plataforma.

Aprovechando que el Museu Marítim de Barcelona cambió hace poco su portal web (www.mmb.cat), trasladamos el Concurso de Microrelatos a un blog nuevo integrado dentro de la nueva plataforma. De momento podéis consultar la nueva web, si bien aún no encontraréis información sobre el concurso. Estamos acabando de perfilar el nuevo blog que lo ha de albergar.

En cuanto lo tengamos todo preparado os informaremos puntualmente, tanto desde aquí como desde la página web del MMB y del nuevo blog. Eso sí, en cuanto arranque oficialmente el concurso, todo se vertebrará desde el blog nuevo, y este que lees ahora dejará de estar activo.

Por si acaso no podéis resistir la tentación de escribir, os avanzamos también la temática de la VII Edición: Mitos de mar: monstruos y sirenas. ¿A qué esperáis para empezar vuestros relatos?

¡Os seguiremos informando muy pronto!

TOTS ELS MICRORELATS / TODOS LOS MICRORELATOS

TOTS ELS MICRORELATS / TODOS LOS MICRORELATOS

Aquí us deixem la publicació amb el recull de tots els microrelats. Sota el document trobareu l'enllaç de descàrrega!

Aquí os dejamos la publicación con la recopilación de todos los microrelatos. ¡Bajo el documento encontraréis el enlace de descarga!

Recull relats VI Edició Concurs Microrelats 

Enllaç de descàrrega / Enllaç de descàrrega:

Descarrega l’arxiu Descarga el archivo

LLIURAMENT PREMIS 2018 / ENTREGA PREMIOS 2018

LLIURAMENT PREMIS 2018 / ENTREGA PREMIOS 2018

Divendres passat, 18 de maig de 2018, va tenir lloc la cerimònia d'entrega de premis de la VI Edició del Concurs de Microrelats Marítims al vestíbul del Museu Marítim de Barcelona, integrada en els actes del Centenari del Pailebot Santa Eulàlia.

El pasado viernes, 18 de mayo de 2018, se celebró la ceremonia de entrega de premios de la VI Edición del Concurso de Microrelatos Marítimos en el vestíbulo del Museu Marítim de Barcelona, integrada en los actos del Centenario del Pailebote Santa Eulàlia.

Grup d'assistents escoltant amb atenció la lectura dels relats

Per començar, Mireia Mayolas, cap de l'Àrea d'Educació i Activitats de l'MMB va donar la benvinguda i va ser l'encarregada de la introducció i els agraïments. A continuació, Miguel López, tècnic de la mateixa àrea, va anar presentant els i les guanyadors i guanyadores de l'edició d'enguany.

Para empezar, Mireia Mayolas, responsable del Área de Educación y Actividades del MMB, dio la bienvenida y fue la encargada de la introducción y los agradecimientos. A continuación, Miguel López, técnico de la misma área, fue presentando a los y las ganadores y ganadoras de la edición de este año.

Mireia Mayolas presentant l'acte

Enguany, totes les persones premiades van poder assistir a l'acte. Després de les presentacions, i abans de recollir els premis, cadascuna va llegir davant l'audiència el seu relat. De la qualitat dels relats donen fe els forts aplaudiments que es van sentir després de totes les intervencions. A continuació uns presentem un recull d'imatges de tots i totes els guanyadores i les guanyadores.

Este año, todas las personas premiadas pudieron asistir al acto. Después de las presentaciones, y antes de recoger los premios, cada una leyó ante la audiencia su relato. De la calidad de todos los relatos dan fe los fuertes aplausos que se oyeron después de todas las intervenciones. A continuación, os presentamos algunas fotos de todos y todas los ganadores y las ganadoras.

Categoria A

Martina Yagües llegeix orgullosa el seu relat "Una amistat vertadera", que li va valer el tercer premi

"Era..." és el títol del relat que li va atorgar el segon premi a l'Emma López

El crit de socors "S.O.S." del Marcel Casas va ser guardonat amb el primer premi!

Categoria B

Anna Pons, tercer premi pel relat "Pesca d'alta mar"

La Iuna Solar llegeix "Vinculados", que va obtenir el segon premi de la categoria

I el primer premi va ser per l'Oriol Wei Fité, pel relat "Un record que porta l'ona, el xiuxieig que acompanya el vent.

Categoria C

Jèssica Ayala va fer una lectura apassionada del relat "Sopa de peix" amb el que va obtenir el tercer premi

Micròfon en mà, Rafel Casas llegeix "Diari d'un pailebot", relat guardonat amb el segon premi

El guanyador del primer premi, Cristòfol Sánchez, llegeix el relat "A un altre ritme"

Va ser un acte senzill però molt emocionant, durant el qual les autores i els autors es van poder conèixer i establir complicitats de cara a futures edicions.

Fue un acto sencillo pero muy emocionante, durante el cual las autoras y los autores pudieron conocerse y establecer complicidades de cara a futuras ediciones.

Foto de família: les guanyadores i els guanyadors de la VI Edició del Concurs de Microrelats

Des del Museu Marítim de Barcelona, volem agrair l'assistència a l'acte tant dels guanyadors i les guanyadores com dels seus acompanyants. Gràcies a la seva presència, vam gaudir d'una entrega molt emotiva.

Desde el Museu Marítim de Barcelona, queremos agradecer la asistencia al acto tanto de los ganadores y las ganadoras como de sus acompañantes. Gracias a su presencia, disfrutamos de una entrega muy emotiva.

Per últim, un gran reconeixement a les membres del jurat, i a tots els col·laboradors que ens han ajudat en la difusió i organització del concurs: Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. I, com no, un agraïment especial per a Casa del Libro i les editorials, Seix Barral, Destino, Planeta i Espasa, per entregar uns premis tan especials!

E-book Tagus que Casa del Libro va oferir com a primer premi de cada categoria

Por último, un gran reconocimiento para las miembros del jurado, y para todos los colaboradores que nos han ayudado en la difusión y organización del concurso: Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona y Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Y, como no, un agradecimiento especial para Casa del Libro y las editoriales Seixa Barral, Destino, Planeta y Espasa, por entregar unos premios tan especiales.

Esperem retrobar-nos en futures edicions del concurs. I estigueu atents al blog, perquè durant aquesta setmana penjarem en format digital el recull de tots els microrelats presentats a la VI Edició, i que tothom qui vulgui es podrà descarregar en format PDF.

Esperamos reencontrarnos en futuras ediciones del concurso. Y mucha atención al blog, porque durante esta semana publicaremos en formato digital el libro con todos los microrelatos de la VI Edición, que podréis descargaros en formato PDF.

ELS FINALISTES / LOS FINALISTAS

Us recordem que la cerimònia d'entrega de premis tindrà lloc aquest divendres, dia 18 de maig, a les 18:00h, al Museu Marítim de Barcelona. Encara esteu a temps d'apuntar-vos, si és que no ho heu fet ja! Només cal que ens envieu un missatge a lopezdmq@mmb.cat, indicant el vostre nom i pseudònim emprat al concurs, i número d'acompanyants.

Os recordadmos que la ceremonia de entrega de premios se celebrará el próximo viernes, día 18 de mayo, a las 18:00h, en el Museu Marítim de Barcelona. ¡Todavía estáis a tiempo de apuntaros, si es que no lo habéis hecho ya! Tan solo tenéis que enviarnos un mensaje a lopezdmq@mmb.cat, indicando vuestro nombre y el pseudónimo empleado en el concurso y el número de acompañantes.

Mentrestant, aquí teniu el llistat amb els relats finalistes de les tres categories.
Només podíem entregar tres premis per categoria però, com podreu comprovar, aspirants n'hi havien molts. El jurat va haver de fer front a una tasca molt complicada!

Mientras tanto, aquí tenéis la lista de los relatos finalistas en las tres categorías. 
Solo podíamos entregar tres premios por categoría pero, como podréis comprobar, aspirantes hubo muchos. ¡El jurado tuvo que hacer frente a una empresa muy complicada!

CATEGORIA A (2006-2008)

EL TRESOR 
Fresca
EL PAILEBOT MÀGIC
Kebabsadomicilio
LA MEVA JOGUINA PREFERIDA
Kristiansand
EL PAILEBOT SURFER
Marc
LA MEVA GRAN HISTÒRIA
Goku
EL CHULO 1936
Harry Potter
LA CONSTRUCCIÓ DEL PAILEBOT CENTENARI
Gigisbd
TEMPS DE TEMPESTA
Laura2007
EL PIRATA I EL MAR
Aluap
EL RUBÍ VERMELL
A77
UNA AVENTURA EN UN PAILEBOT
Dao46
EL MARTÍ I EL PAILEBOT
Acordió
CAP AL PASSAT
El Pequeño Lor
UNA PETITA AVENTURA
Txiki Kawai
EL RETROBAMENT
Gimendez
LA REINA DE TOTS ELS MARS
AMN11
EL PAILEBOT
Atir

CATEGORIA B (2003-2005)

UN ROBATORI ESTRAFOLARI
Timó
ORGULLÓS DEL PAILEBOT CENTENARI
Robertaramona
PAILEBOTE CENTENARIO SANTA EULÀLIA
Mariposa dorada
EL PAILEBOT DEL RECORD
Own
PRIMER VIATGE A CUBA
Àncora
SEMPRE LA MATEIXA RUTINA
Trencaclosques
A LA LUZ DE LA LUNA
Petita formigueta

CATEGORIA C (+16)

SI ANESSIS LLUNY
Mariner
CONFESSIÓ DE TRES REIS MARINERS
Enricguionista
MARINER D'AIGUA DOLÇA
Mariner d'aigua dolça
L'ESPERIT DEL PAILEBOT
Saptilesa
MASSA TARD
Oreig
A MANO ALZADA
Ane
AMOR A ALTA MAR
Alberto Pagnelli
EL VELER IMPERIBLE
Capità Rudnev
LA BOIRA
Escenavegant
LA TRAICIÓN
Ane
ENLAIRAR-SE
Velatxo
BITÀCOLA
Muntó
EULÀLIA LA PIRATA
Merla Blanc
CARMEN FLORES
Xavisic
PASSA EL TEMPS
Tipoferit
SENSE POR
Aulet
CAP A OCCIDENT
Els tres navegants
LLOP DE MAR
Lloba de mar
TROBADA NAVAL
Remolí
SURCANDO HISTORIAS
Miavoce
EL PALO
Edu
ELS TRESORS DE L'ÀNIMA
Aranamina
SANTA EULÀLIA
Marianna
MANTÉN EL RUMB
Timoner
LES ARRACADES DEL SANTA EULÀLIA
Lali
OMBRES
Laia
L'HORA FOSCANT
Atenea
ENYORANÇA
ABN
TOCAR FUSTA
Llamps i trons
AÚN SONRÍEN
Angelgarciarobinson
JUEGO DE ESPEJOS
Ismael
SOMIANT DESPERT
Capità Tro
EL SUAU BALL DE LES ONES
BarbaBlanca
JUGUEM?
Llapis blau
HISTORIAS CIERTAS (O NO) NARRADAS POR UNA CHALUPA
Not Zardep
L'ERÒTICA DEL MAR
MJBIOLOGY
NOTA DE SUICIDIO
Somia Truites
METEOROLOGIA CAPRITXOSA
Bauprès
OJOS COLOR ESMERALDA
Captain Hook
UN INFIERNO CATÓLICO
Somia Truites
LO ODIO
Illoa

Enhorabona també a tots els finalistes!
¡Enhorabuena también a todos los finalistas!

JA TENIM GUANYADORS!

Aquests són els microrelats guanyadors del VI Concurs de Microrelats del Museu Marítim de Barcelona

CATEGORIA A (2006-2008)

1. S.O.S. (Pailebot M.C.P.)

    Marcel Casas Pelelgrí 

2. Era... (Fanina)

     Emma López de la Calle

3. Una amistat vertadera (Anitram)

    Martina Yagües Escrivà

CATEGORIA B (2003-2005)

1. Un record que porta l'ona, el xiuxiueig que acompanya el vent (Darth Killer)

     Oriol Wei Fité Blanch

2. Vinculados (Coraline)

    Iuna Solar Canudas

3. Pesca d'alta mar (Oleguer)

    Anna Pons Muns

 CATEGORIA C (Majors de 16 anys)

1. A un altre ritme (Tofol_c2)

     Cristòfol Sánchez Galán

2. Diari d'un pailebot (Rafel de Cerdanya)

    Rafel Casas i Barrero

3. Sopa de peix (Llum de Lluna)

    Jèssica Ayala Salvans

Enhorabona a tots i totes els/les guanyadors/es! 

I gràcies a tots i a totes per participar, el jurat ha tingut una feina molt difícil per escollir només tres microrelats guanyadors de cada categoria.

L'entrega dels premis es farà  divendres, dia 18 de maig, a les 18:00 hores, al  Museu Marítim de Barcelona (NOVA ENTRADA, per la Plaça Portal de la Pau, s/n)

Recordeu que, per assistir, ens heu de fer arribar una petició a lopezdmq@mmb.cat, indicant el número de persones que sereu! 

----------------------------------------------------------------

¡YA TENEMOS GANADORES!

Estos son los microrelatos ganadores del  VI Concurso de Microrelatos del Museu Marítim de Barcelona

CATEGORÍA A (2006-2008)

1. S.O.S. (Pailebot M.C.P.)

    Marcel Casas Pelelgrí 

2. Era... (Fanina)

     Emma López de la Calle

3. Una amistat vertadera (Anitram)

    Martina Yagües Escrivà

CATEGORÍA B (2003-2005)

1. Un record que porta l'ona, el xiuxiueig que acompanya el vent (Darth Killer)

     Oriol Wei Fité Blanch

2. Vinculados (Coraline)

    Iuna Solar Canudas

3. Pesca d'alta mar (Oleguer)

    Anna Pons Muns

 CATEGORÍA C (Majors de 16 anys)

1. A un altre ritme (Tofol_c2)

     Cristòfol Sánchez Galán

2. Diari d'un pailebot (Rafel de Cerdanya)

    Rafel Casas i Barrero

3. Sopa de peix (Llum de Lluna)

    Jèssica Ayala Salvans

¡Enhorabuena a todos y todas los/las ganadores/as! 
Y gracias a todos y a todas por participar, el jurado ha sudado tinta para poder escoger únicamente tres microrelatos ganadores de cada categoría.

La entrega de premios se celebrará el viernes, día 18 de mayo, a las 18:00 horas, en el  Museu Marítim de Barcelona (NUEVA ENTRADA, por la Plaza Portal de la Pau, s/n)

Recordad que, para asistir, nos tenéis que enviar una petición a lopezdmq@mmb.cat, indicando el número de personas que seréis.

S'HA ACABAT EL TERMINI!

Fins aquí el recull de microrelats que s'han presentat a la VI Edició del Concurs de Microrelats Marítims. Un cop acabat el termini de presentació, ja tenim publicats tots els relats que s'han ajustat a les bases de la convocatòria. A partir d'ara, només falta que el jurat dicti sentència!

Des del Museu Marítim de Barcelona, volem agrair la vostra participació: els més de 200 relats presentats són un fantàstic homenatge per al centenari del nostre estimat pailebot Santa Eulàlia! 

També volem agrair especialment el seu suport al patrocinador del concurs, Casa del Libro, així com als col·laboradors en la organització i difusió: Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, i les editorials Espasa, Destino, Planeta i Seix Barral.

A partir d'ara deixarem uns dies per què els membres del jurat es puguin reunir i escollir els guanyadors de cada una de les categories.

El dia 4 de maig donarem a conèixer, en aquest mateix blog, els noms dels guanyadors de les tres categories.

I el dia 18 de maig farem el lliurament de premis als guanyadors amb un petit acte que tindrà lloc al pailebot Santa Eulàlia o al recinte del Museu Marítim de Barcelona, si és que la quantitat d'assistents supera l'aforament que ens permet el pailebot. Evidentment, esteu tots i totes convidats/des a aquest acte!

Si voleu venir, l'únic que us demanem és que confirmeu la vostra assistència. Podeu enviar-nos un correu electrònic a lopezdmq@mmb.cat, indicant el vostre nom i pseudònim del microrelat, i també si portareu algun acompanyant a l'entrega de premis.

Pareu atenció al blog, en qualsevol cas, perquè us anirem informant de qualsevol novetat o notícia relacionada amb el concurs. I un cop més, MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ!

-----------------------------------------------------

¡SE ACABÓ EL PLAZO!

¡Aquí acaba la recopilación de microrelatos que se han presentado a la VI Edición del Concurso de Microrelatos Marítimos. Una vez acabado el plazo de presentación, ya tenemos publicados todos los relatos que se han ajustado a las bases de la convocatoria. A partir de ahora, sólo falta que el jurado dicte sentencia.

Desde el Museu Marítim de Barcelona, queremos agradecer vuestra participación: los más de 200 relatos presentados son un fantástico homenaje para el centenario de nuestro querido pailebote Santa Eulàlia. 

También queremos agradecer especialmente su apoyo al patrocinador del concurso, Casa del Libro, así como a los colaboradores en la organización y difusión: Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, y las editoriales Espasa, Destino, Planeta y Seix Barral.

A partir de ahora dejaremos unos días para que los miembros del jurado se puedan reunir y escoger a los ganadores de cada una de las categorías.

El día 4 de mayo daremos a conocer, en este mismo blog, los nombres de los ganadores de las tres categorías.

Y el día 18 de mayo procederemos a la entrega de premios a los ganadores con un pequeño acto que se celebrará en el pailebote Santa Eulàlia, o en el recinto del Museu Marítim de Barcelona, si es que la cantidad de asistentes supera el aforo que nos permite el pailebote. ¡Evidentemente, estáis todos y todas invitados/as a este acto!

Si queréis venir, tan sólo os pedimos que confirméis la asistencia. Podéis enviarnos un correo electrónico a lopezdmq@mmb.cat, indicando vuestro nombre y pseudónimo del microrelato, y también si vendrá algún acompañante con vosotros a la entrega de premios.

Prestad atención al blog, en cualquier caso, porque os iremos informando de cualquier novedad o noticia relacionada con el concurso. Y, una vez más, ¡MUCHAS GRACIAS POR VUESTRA PARTICIPACIÓN!

UN RECORD QUE PORTA L'ONA, EL XIUXIUEIG QUE ACOMPANYA EL VENT

És el vent i la vela els que fan avançar, els núvols de tela que naveguen pel mar, deixant l'horitzó amb uns tocs de blanc, portats pel vent que arrossega la fusta.
Una mar de somnis i de comerços salpava; jo l'acompanyava. Com enyoro aquella fusta d'olivera que compon el rostre antic d'aquest vaixell, que aguantava els cops de l'aigua i el pes de la mercaderia que portàvem en cada trajecte. I aquells pals de pi, que resistien les fuetejades de les onades, que s'agafaven a la tela que ens empenyia els dies de vent.
Oh pailebot, t'han batejat amb tants noms, que ja no sé com anomenar-te, però la mar n'ha escollit un: Santa Eulàlia, patrona de la nostra ciutat, Barcelona, tants anys navegant quedaran en el record que ens porta la mar, el record d'un pailebot centenari, per ser capità del pailebot Santa Eulàlia.

Darth Killer

HE VIST MÓN

Hola! mira'm! Vosaltres els joves passeu de tot!
Un que s'atura. Vols saber de mi? Sóc un pailebot centenari! No veus els tres pals que tinc?
Em deia Carmen Flores, com la filla del meu primer patró. Amb els anys, m'han rebatejat tantes vegades que vaig arribar a oblidar-ho.

Vaig visitar molts ports! He travessat l'Atlàntic! No t'ho creus? Transportava cereals, fusta, vins, conserves, contraban...! En la Guerra Civil em van posar un canó i gairebé m'enfonso. Em van fer patir. Les he vist de tots colors.

I em van abandonar! Però el Museu Marítim de Barcelona m'ha restaurat! La carícia del vent a les veles em deixa ple de joia, mmm! Visc aquí, i faig d'ambaixador de la ciutat al món. Ara, em dic Santa Eulàlia, serà perquè la vida m'ha martiritzat? En vols saber més? Ves al Museu, gaudeix-lo i després tornes acompanyat d'un guia.

Abril

LO ODIO

Odio los exámenes finales. Odio tener que pasar horas encerrada en mi habitación, tratando de concentrarme. Odio aplicar fórmulas. Odio ver el mar desde mi ventana, donde se refleja un pailebote centenario. Odio no notar los metros por segundo de su velocidad, no calcular el ángulo de las olas que lo balancean, no medir la presión que el aire ejerce contra sus velas. Odio no ser capaz de pensar en nada más que en fórmulas.

Odio que mi vida conste de aprobados y suspensos, y no de mareas y mareos. Odio no vivir en el mar.

Iloa

SERÉ COM ELS TRIPULANTS

"L'olor de pi i olivera s'havia esvanit.
-Ràpid, veniu!
Ningú no va preguntar què passava: un tuf de fum de petroli els havia taponat els narius. Van afanyar-se a vestir-se amb l'escafandre.
-Era l'única manera de salvar el Sayremar Uno -havien explicat els tripulants."

-Aquell dia, uns homes que estimaven aquest vaixell van jugar-se la vida per defensar-lo de les flames, i en part gràcies a ells avui admirem un pailebot centenari magnífic.
L'audiència el mirava concentrada.
-Saylemar Uno, has dit que es diu? -va preguntar una nena.
-Aquest era el seu nom quan va patir l'incendi. N'ha tingut d'altres, de noms... I avui es diu Santa Eulàlia.

La nena va desconnectar de l'explicació.
-"Santa Eulàlia"... -va repetir-. Es diu com jo...
I va prometre's que, de gran, treballaria al Museu Marítim de Barcelona i cuidaria el pailebot centenari com ho havien fet els tripulants del Sayremar Uno.

Tiniana

A LA LUZ DE LA LUNA

Era una preciosa noche de verano. Había una preciosa y enorme luna.
De repente a lo lejos, se veía un pequeño velero. La luz de la luna iluminaba una pequeña embarcación. En ella se veían a dos personas a bordo.
Había una marea muy calmada, casi no había ni olas. Pero, de pronto se empezó a remover la marea y perdí de vista a esa pequeña embarcación. Estaba sentada en un banco. Vi bajar a uno de los tripulantes que iban a bordo y se tiró al suelo. Desde donde yo estaba se oía un llanto desconsolador. Me acerqué para ver si necesitaba ayuda. Él me explicó que habían estado a punto de naufragar debido a ese pailebote centenario llamado Santa Eulalia. Se levantó, fue en dirección hacia el puerto y cabizbajo le vi desaparecer entre la oscuridad de la noche.

Petita Formigueta

MI ÚLTIMA VÍCTIMA

Un pailebote centenario pasa rozando mi navío en el momento que consigo verme reflejado en un espejo. Toda la tarde aseándome, sintiéndome probablemente el pirata más horrible del mundo. ¿Nunca nadie pensó que el garfio que sustituye mi mano sería peligroso para mi propio ser? Todo el mundo grita cuando me ve, todo el mundo me teme. Y no soy capaz de aceptarlo, soy un pirata bueno detrás de una mala imagen. Sonrío a mi reflejo, y uso mi temido garfio para asesinar por última vez, esta vez la víctima soy yo.

Somia Truites

QUERIDO TESTIGO

Un pailebote centenario destaca a lo lejos sobre todos los demás, veo desde la distancia las decenas de embarcaciones que se acercan. Sonrío y sigo escribiendo. Escribo, compruebo a qué distancia se encuentran mis enemigos y repito el proceso cada quince segundos.
Conforme se acercan, apresuro esta carta. Trazo estas líneas con la pluma que me regalaste, en la que veo el reflejo de todo tu ser. Escribo mis últimas palabras, y tú querido lector, eres el único testigo de cómo pongo fin a mi vida.

Somia Truites

UN INFIERNO CATÓLICO

Un pailebote centenario cruzaba el horizonte, hacía temblar al mar. Sus velas lucían un color que se alejaba mucho del blanco que había sido al principio. La embarcación se alzaba imponente sobre las transparentes aguas del Pacífico. Prácticamente puedo ver cómo se dirige amenazante hacia una carabela de tamaño ridículo. Como el depredador y la presa, sigiloso pero con unas intenciones claramente peligrosas. Veo movimiento dentro del barco y escucho la orden de cargar los cañones. Bato las alas con una fuerza impresionante, volando hacia la carabela enemiga para evitarles la muerte. Pero no llego a tiempo, los cañones se disparan, y desde lo alto del cielo velo como la carabela se tiñe en llamas, como los gritos surcan el mar. Desde aquí la guerra se ve diferente, lo he visto todo, he visto al infierno rezar.

Somia Truites

EL SUEÑO DEL NIÑO

Un niño de 8 años se veía en un museo, mientras que con su madre vio un cuadro de un pailebote centenario muy curioso. Le pidió a su madre que para su cumpleaños le comprase un barco que se pareciese al del museo.

Después de varios años, se empezó a dedicar a dibujar barcos, poner sus partes en cada sitio que pondría. Uno de los mejores barcos dibujados por él le llamó Pailebote de Santa Eulalia porque había una comida de su país con ese nombre y Santa Eulalia era el barrio de sus abuelos. Se lo puso porque dijo que de mayor transportaría esa comida de un país a otro, para que todo el mundo conociera el gusto que daba.

Cuando se hizo más mayor, le contrataron para ser capitán del barco, gracias a todos esos estudios que se dedicaba a estudiar de pequeña.
¡¡Su sueño se hizo realidad!!

GiRIX

EL PAILEBOT DESAPAREGUT

Fa molts i molts anys a Jacksonville, un nen que es deia James volia ser mariner i solcar els mars amb els seus camarades. Però en James no volia un vaixell qualsevol, el que volia era un pailebot centenari. Conta la llegenda que un pirata anomenat Willi Goodman havia desaparegut després d'assaltar un gran vaixell i mai més l'havien vist. Quan el James va fer 16 anys els seus pares li van regalar un vaixell per navegar pels oceans però no era el que ell volia.
Navegant, va arribar a les illes Mauritius i de cop i volta va aparèixer el Willi Goodman i va dir: no toqueu el meu tresor! El James va cridar: Ataqueu!!! Després d'aquella dura batalla es van endur el tresor i el van amagar en una cova, on el Willi Goodman havia amagat el seu pailebot centenari.

Lila

CENTENARIS

L'Eulàlia s'eixuga les llàgrimes amb la màniga del jersei mentre amb l'altra mà subjecta l'ampolla de vidre. Se n'adona que, malgrat estimar-lo moltíssim, gairebé no coneixia l'avi. Sap que havia nascut a Alacant, que era bessó i que estava tan enamorat del mar com ho havia estat de la dona a qui ella mai va poder dir «àvia». De jove havia creuat l'Atlàntic en un parell d'ocasions - era un esperit lliure -, i assegurava haver estat estraperlista, transportista i, fins i tot, auxiliar de salvament.
L'Eulàlia observa amb deteniment aquella goleta d'arboradura impecable, amb els tres pals de la mateixa alçària i les veles de tall perfectament aparellades. L'eixàrcia és obra d'algun armador de destressa admirable. No falta ni el més mínim detall.
Amb molta cura torna a deixar l'ampolla al prestatge, en posició horitzontal, i s'acomiada per sempre d'aquella maqueta d'un pailebot centenari; com l'avi...

Calidoscopi

LA VUELTA AL MUNDO EN EL PAILEBOTE DE SANTA EULALIA

Mi único propósito era viajar. Vivir mi propia aventura y ser el héroe de mi propia historia.
Seguí mi instinto y me embarqué en un pailebote centenario. Era el pailebote de Santa Eulalia, un velero muy acogedor para mis necesidades. Lo llené de reservas y empecé mi viaje.
Al principio todo iba según lo planeado pero, a medida que transcurría el viaje, pude observar cosas que nunca hubiera imaginado.
No tenía rumbo. Simplemente seguía mi instinto, que me llevó hacia enormes volcanes, peleas contra piratas, islas desiertas donde se encontraban mis peores pesadillas, e incluso tuve que atravesar junglas que no tenían salida.
Pero también pude observar cosas tan hermosas y espectaculares que me impedían continuar mi viaje: el canto de las sirenas, ciudades sumergidas...
De repente, la voz de mi madre me interrumpió diciendo que ya era de noche y mañana continuaríamos leyendo.

Yo

OJOS COLOR ESMERALDA

Sé que he bebido demasiado cuando evoco su tierna mirada esmeralda heredada de su difunta madre. No dejaré de lamentarme por no haber logrado encontrar a mi hija desaparecida, ni siquiera cuando este velero se convierta en un pailebote centenario. Y sé que lo hará, pues lleva su nombre, Carmen Flores, y eso le mantendrá en pie. Regreso de mis recuerdos cuando unos cautivadores cantos comienzan a llegar a mis oídos. Lo atribuyo al ron, pero los demás deliran como yo. Me tienta el deseo de lanzarme al agua en busca de esas seductoras sirenas, pero me contengo al ver que son depredadores, monstruos marinos que devoran sin piedad a nuestra tripulación. Da comienzo entonces una macabra escena protagonizada por la sangre y arpones. Cazamos una con la red y la subimos al navío. Busco su despiadada mirada, pero en su lugar encuentro unos asustados ojos color esmeralda.

Captain Hook

EL MAR DES DE TERRA

Enllà, sempre mirant mar enllà, els ulls intentant arribar a l'horitzó. Era l'únic que podia fer cada vegada que el seu estimat s'embarcava mar endins. Ella s'imaginava el seu dia a dia en aquell magnífic pailebot, amb veles majestuoses que transportava mercaderies a França, Algèria i fins i tot Cuba. Moltes llunes i molts sols havien de passar, i molta brisa hauria d'acaronar el seu rostre fins tornar-lo a veure. El seu cor s'accelerava quan s'acostava la data en què estava previst el retorn, i passava llargues tardes davant el mar, i confonent, a vegades, el que el seu cor volia amb el que els seus ulls veien, mentre acariciava el seu ventre que creixia dia a dia.
Sentiments similars són els que aquells nois reviuen al pensar el que un pailebot centenari com aquell, va suposar per a la vida dels seus avis.

Atram

EL PAILEBOT

Un pailebot centenari és un vaixell de càrrega. Els pailebots podien portar coses petites i amb rapidesa. El nom va sortir de l'anglès: pilot's boat. Van embarcar al Mediterrani fa segles i van decidir acabar als anys 60. El pailebot Santa Eulàlia va ser construït al 1918 i li van dir Carmen Flores. Al principi van decidir transportar fruita, objectes i minerals. I així va destacar per haver anat a Amèrica, al 1921, i fer prou diners per pagar la construcció. Al 1928 un mallorquí el va comprar i va canviar de nom a Puerto de Palma. Al 1936 una mallorquina va comprar-lo i es va dir: Cala Sant Vicenç. A la guerra Civil van fer-lo servir com a eina de guerra. I finalment un museu el va aconseguir a una subhasta i el van restaurar per fer-lo com l'original.

Atir

UN PAILEBOT CENTENARI

Hi havia una vegada, un pailebot que viatjava per la costa amb tretze mariners. Transportava carbó, ferro i eines a la ciutat de Roma per construir una catedral.

Era l'any 1908 quan, un dia de tempesta, el pailebot va xocar amb un far abandonat. Estaven començant a enfonsar-se i van decidir que s'havien de quedar al far abandonat per refugiar-se de la tempesta. Allà van passar cinquanta anys i ningú va trobar el vaixell ni tampoc el far.

Finalment, un any després, uns vigilants del mar van trobar-ho tot i ho van portar a Barcelona. Allà li van posar el nom de Pailebot Centenari al vaixell.

Naj

ELS PIRATES I LA SIRENA

Hi havia una vegada un pailebot centenari francès que viatjava per la costa francesa. Aquest vaixell s'havia construït l'any 1918 i navegava amb tres veles blanques.
En el vaixell hi havia set pirates, quatre nois i tres noies. Un dia al matí molt d'hora, mentre encara dormien, van escoltar un soroll. No sabien qui l'havia fet. Van mirar al mar i hi havia una sirena que estava intentant dir-los que s'apropava una tempesta. Ells no l'entenien perquè era muda. La sirena els va assenyalar els núvols i van veure que eren d'una tempesta. De sobte, van començar els raigs i els trons i va començar a ploure molt.
Com que les sirenes no podien parlar amb pirates perquè una altra sirena ho havia fet i la van matar, la sirena se'n va anar i els set pirates es van haver d'enfrontar a aquella terrible tempesta.

Cristina

UN PAILEBOTE CENTENARIO

Era un pailebote centenario. Nos encantaba, nos enamoraba cuando abría sus velas y navegaba por aquellos mares. Siempre lo mirábamos con la esperanza de poder montar algún día en aquel barco tan alucinante y antiguo. Una tarde, pasábamos por delante del puerto de Barcelona, una ciudad hermosa, llena de sueños, cuando vi un cartel enorme en el que decía que había un concurso en el que el premio era montarse en ese barco y fue en ese momento en el que supe que debía participar. Justo allí vi crecer la esperanza de mis amigos también, así que cada uno corrió a su casa a escribir su relato y la brillante historia sobre ese pailebote y sé que, sea cual sea la historia que expliquen, serán ganadores aún así sin el premio porque a pesar de todo siempre tendremos el recuerdo de ese precioso pailebote en nuestras mentes y nuestros corazones.

Claudia Aranda

SEMPRE LA MATEIXA RUTINA

En Josep era un home de rutina; s'aixecava pel matí, sempre amb el peu dret, es vestia, sempre del mateix color, i esmorzava, sempre les mateixes torrades amb mel.
De jove havia estat capità del famós pailebot Santa Eulàlia, estava enamoradíssim d'aquell pailebot centenari!
Totes les nits es dedicava a reviure en somnis les expedicions que havia fet en el passat, i de tant en tant, s'imaginava el dia aque aquell grandiós pailebot se l'hi aparegués, i se l'endugués per revire les aventures que junts havien viscut temps enrere.

En Josep no va haver d'esperar gaire, un dia, mentre caminava per la platja, una meravellosa posta de sol sorgia de la mar cristal·lina, i d'entre tot aquell espectacle de colors ataronjats, va aparèixer un esplèndid pailebot. De cop, es va adonar, de que allò era el final d'una rutina, i que ara, començava una nova aventura.

Trencaclosques

METEOROLOGIA CAPRITXOSA

Us parlaré d'un pailebot centenari, ara un bé cultural d'interès nacional a Catalunya, construït al País Valencià. Passà per diferents propietaris, dedicant-se a transportar mercaderies, al contraban, a l'abastiment en temps de guerra i a recuperacions del fons marí. Però ningú us haurà explicat aquesta història.
En una travessia, es desfermà una tempesta sense trobar recer on aixoplugar-se. La natura, implacable, posava a l'embarcació sota grans onades d'herba que la sobrepassaven en alçada. Centenars, milers de fulles seques queien sobre ella contínuament, i joncs i tiges d'infinites plantes s'elevaven al seu pas. Sort en tingué de no topar amb els troncs d'arbres que, com gruixudes columnes d'aigua, s'alçaven de forma imprevista tot i que algunes branques van malmetre la nau. Quan remeté el temporal, el Santa Eulàlia sortí de la densa vegetació a zones més desbrossades i aparegué davant les seves veles una platja. Llavors pogué descansar sobre una mar plana.

Bauprès

NOTA DE SUICIDIO

Un pailebote centenario es el único lugar al que puedo llamar hogar, una destrozada embarcación. Tú, querido lector, no me conoces, yo no te conozco a ti, pero ambos vemos la misma luna cada noche, ambos amamos ser amados, ambos tememos a la muerte. Somos personas diferentes, con sueños en común. ¿Quién no sueña con ser feliz? Somos almas perdidas en la oscuridad de la noche, monedas de oro hundidas y perdidas en el inmenso océano. Y ahora te diré un secreto, la única diferencia entre tú y yo es que yo nunca he sido testigo de una muerte, y tú lo estás siendo de la mía.

Somia Truites

PESCA D'ALTA MAR

Un pailebot centenari navegava direcciò a Amèrica, allà, aquella nit de 1992 el meu amic i jo teníem torn de guàrdia. Ja era fosc i la tempesta era forta. Les onades eren altíssimes i la fressa del vent m'eixordava entre el so dels trons. El pailebot se sacsejava tan bruscament que era difícil aguantar-se, estava marejat i m'aferrava tant com podia al trinquet. Però una gran onada va entrar al vaixell, el meu amic va poder aferrar-se al pal major, però jo vaig caure al mar. Cridava, les ones m'engolien i vaig perdre el coneixement.
En despertar-me, em van explicar que el pailebot s'havia inclinat i havia enfonsat el bauprès al mar, tot recollint el meu cos inert. Per això, al "Chulo" li dec l'amor a la navegació, l'amor al mar, a la sal, als peixos i a les ones, però sobretot li dec la vida.

Oleguer

APARICIÓ

Un pailebot centenari va aparèixer, varat, aquell matí de novembre a la platja de Mataró.
Els primers veïns i passejants que sortien a prendre la fresca, passejar el gos o a agafar el cotxe per iniciar un nou dia rutinari, es van quedar sorpresos.
No només per la novetat del vaixell, si no per la boira que l'abraçava, i el joc fugisser dels tres arbres, germans, amb les veles de tall esquinçades.
L'embarcació, magníficament buida i obscura, atreia totes les mirades.
Només quan van començar a sentir crits ofegats que provenien de l'aparició van reaccionar i van avisar a les autoritats, tot i que, de cop, una estranya onada el va tombar. El va tombar i, com si d'una mà d'un déu antic es tractés, l'arrossegà mar endins.
Mai cap bus ni ningú el va tornar a veure. Ara tothom dubta de si era real. O no.

Bru da Nala

LOS TRES AMIGOS EN EL BARCO

Había en un barco, un pájaro de mi amigo Martí. Me asusté porque me dan miedo los pájaros. Un día, el pájaro se quedó atascado en una vela en el pailebot centenari. Aunque me daba mucho miedo, decidí ayudarlo y me subí hacia donde estaba el pájaro. Entonces se puso encima de mi mano y empezó a cantar. En ese momento me di cuenta de que ya no me daban miedo los pájaros. Nos hicimos amigos pero un día, se perdió y mi amigo Martí y yo nos pusimos a llorar. Entonces yo pensé en comprar otro pájaro de color amarillo. Martí se llevó una bonita sorpresa y estuvo muy feliz y el pájaro nuevo se puso a cantar en el barco. Entonces vimos de lejos que llegaba el pájaro perdido con más pájaros. Al final vivimos para siempre todos felices en el barco lleno de pájaros.

La Pailabot