A les aigües de l'Atlàntic hi havia un pailebot centenari viatjant cap a Amèrica.
A mig camí es van trobar amb el seus enemics els anglesos, que els van atacar. Els espanyols eren exactament un grument més. Aquell grumet es deia Salvador i era principant.
Va començar la lluita, els anglesos agafaven terreny i els espanyols, a la defensiva, els disparaven amb el canó. Per darrere va venir un vaixell anglès i els espanyols patien més.
La cosa va anar a pitjor. Els anglesos van pujar al vaixell espanyol i els van matar a tots menys a un, que els va parar una trampa. Aquest era el pirata Salvador, que va anar a la sala d'explosius, va sortir del vaixell per la trapa de sota i va deixar que el vaixell s'inundés. Després d'una petita estona, el vaixell va explotar i només es va salvar ell.
ALG
divendres, d’abril 13
LA HISTÒRIA DEL PIRATA CATALANET
L'Anna és al museu amb la seva mare. En arribar, es fixa en una cosa... s'apropa i... UN VAIXELL?
- Mama, aquest vaixell... voldria saber la història però no la posa.
La mare, encara que no la sabés se la va inventar.
- Bé... diu així - va dir mentre es gratava la gola.
- "Hi havia una vegada un pailebot centenari que navegava pels mars. El pirata que el dirigia es deia Pirata Catalanet. Era de Barcelona i li encantava lluitar i saltar d'un vaixell a un altre, però un dia ja no li venia de gust.
- Catalanet, què et passa?
- Mireu tripulació, el meu vaixell és llogat i m'obliguen a pagar-lo però no tinc diners...
- Ho sento no podem fer res... gaudim dels últims dies que ens queden...
- Val...
- I aquesta és la història d'aquest pailebot centenari!
- Marxem que és tard!
Eleven011
- Mama, aquest vaixell... voldria saber la història però no la posa.
La mare, encara que no la sabés se la va inventar.
- Bé... diu així - va dir mentre es gratava la gola.
- "Hi havia una vegada un pailebot centenari que navegava pels mars. El pirata que el dirigia es deia Pirata Catalanet. Era de Barcelona i li encantava lluitar i saltar d'un vaixell a un altre, però un dia ja no li venia de gust.
- Catalanet, què et passa?
- Mireu tripulació, el meu vaixell és llogat i m'obliguen a pagar-lo però no tinc diners...
- Ho sento no podem fer res... gaudim dels últims dies que ens queden...
- Val...
- I aquesta és la història d'aquest pailebot centenari!
- Marxem que és tard!
Eleven011
dijous, d’abril 12
EL CHULO 1936
Mallorca
Gener de 1936
Ha començat la guerra, i ens han enviat amb el Chulo (un pailebot centenari) cap a Mallorca per instal·lar-li un canó de calibre 57 mm.
Ahir, mentre navegàvem, vaig sentir un soroll molt fort, al sortir a mirar què passava, vaig veure que s'havia fet un forat a la part inferior del vaixell. Corrent, vaig anar a avisar els meus companys per explicar el que havia succeït, i espantats, vam tapar el forat amb fustes.
El capità va fer girar el timó bruscament per evitar la zona de roques en la que ens havíem posat.
L'endemà tots ens vam despertar i vam veure que estàvem al port de Mallorca. Quan ens van arreglar el forat i van instal·lar el canó al Chulo, ens vam dirigir a la costa per vigilar que no ataquessin.
Harry Potter
Gener de 1936
Ha començat la guerra, i ens han enviat amb el Chulo (un pailebot centenari) cap a Mallorca per instal·lar-li un canó de calibre 57 mm.
Ahir, mentre navegàvem, vaig sentir un soroll molt fort, al sortir a mirar què passava, vaig veure que s'havia fet un forat a la part inferior del vaixell. Corrent, vaig anar a avisar els meus companys per explicar el que havia succeït, i espantats, vam tapar el forat amb fustes.
El capità va fer girar el timó bruscament per evitar la zona de roques en la que ens havíem posat.
L'endemà tots ens vam despertar i vam veure que estàvem al port de Mallorca. Quan ens van arreglar el forat i van instal·lar el canó al Chulo, ens vam dirigir a la costa per vigilar que no ataquessin.
Harry Potter
EL PAILEBOT SE'N VA
No podreu creure el que m'ha passat avui! Jo estava a casa fent els deures fins que la meva mare m'ha trucat per telèfon i m'ha dit:
- Un pailebot centenari se'n va del museu!
I jo corrents he anat a agafar un autobús per anar a Barcelona. Quan he arribat he vist que estaven traslladant el pailebot a un altre lloc, he anat a preguntar el que passava, però, a l'entrar al Museu Marítim de Barcelona m'he trobat un cartell on hi posava: "El museu es trasllada al carrer de davant". Tot allò era una equivocació. El Pailebot no se n'anava de Barcelona, l'estaven traslladant al carrer de davant!
Norway
- Un pailebot centenari se'n va del museu!
I jo corrents he anat a agafar un autobús per anar a Barcelona. Quan he arribat he vist que estaven traslladant el pailebot a un altre lloc, he anat a preguntar el que passava, però, a l'entrar al Museu Marítim de Barcelona m'he trobat un cartell on hi posava: "El museu es trasllada al carrer de davant". Tot allò era una equivocació. El Pailebot no se n'anava de Barcelona, l'estaven traslladant al carrer de davant!
Norway
EL BUSCATRESORS
En un pailebot centenari hi havia un mariner, aquest mariner tenia un mapa del tresor i l'estava buscant per l'alta mar. Va veure una illa semblant a la del mapa, va mirar-la de reüll i va anar cap a l'illa. Allà va veure un cartell que deia "A l'illa del pirata estàs buscant i el tresor a prop tindràs". El mariner va mirar al seu voltant i de sobte una explosió va escoltar, va veure un pirata amb mala cara i amb el tresor. Aleshores el mariner es va apropar i li va canviar per un altre tresor, però quan el pirata va mirar dins la capsa del tresor, va veure que a dins només hi havia monedes de xocolata.
Denis07
Denis07
LA MEVA GRAN HISTÒRIA
Hola amics! Em dic pailebot Santa Eulàlia. Abans anomenat Carmen Flores, Puerto de Palma i Cala Sant Vicens, m'agrada que em diguin el "Chulo". Em diuen així per la meva velocitat en nusos, no en kilòmetres hora, eh!!!
Ara sóc molt feliç, ja que els amics del Museu Marítim de Barcelona em van restaurar. Antigament quasi no quedava res de mi. Les meves quadernes i costelles de fusta es podrien, ja no em feien carenes i les meves veles eren retalls.
Jo, un pailebot centenari, vaig participar en una guerra i vaig anar a Cuba surcant l'Atlàntic, però corria el perill de morir.
Per sort em van arreglar tant bé que semblo nou i més "chulo" que ningú. Ara gaudeixo navegant amb nens, pares i mares per les vores de la mar Mediterrània i de la meva estimada ciutat de Barcelona, i espero continuar així molts anys.
Goku
Ara sóc molt feliç, ja que els amics del Museu Marítim de Barcelona em van restaurar. Antigament quasi no quedava res de mi. Les meves quadernes i costelles de fusta es podrien, ja no em feien carenes i les meves veles eren retalls.
Jo, un pailebot centenari, vaig participar en una guerra i vaig anar a Cuba surcant l'Atlàntic, però corria el perill de morir.
Per sort em van arreglar tant bé que semblo nou i més "chulo" que ningú. Ara gaudeixo navegant amb nens, pares i mares per les vores de la mar Mediterrània i de la meva estimada ciutat de Barcelona, i espero continuar així molts anys.
Goku
EL PAILEBOT SURFER
Hi havia una vegada un pailebot centenari que el van crear per fer viatges, portant menjar i begudes d'un país fins a un altre. Però ell no feia més que rumiar que això no era el que volia fer. A ell li agradava una mica més d'emocions, i en un dels seus viatges va veure a uns surfistes amenaçats per un tauró. Tots cridaven amb molta por, llavors, se li va il·luminar el timó! "Ja sé a què em vull dedicar! Seré salvavides de surfistes".
Llavors va decidir anar a Hawaii perquè és on més surfistes hi ha practicant surf. I els surfistes es van adonar que tenien un salvador i ja no tenien por de ser atacats pels taurons perquè tenien sempre protegint-los el pailebot surfer.
Quan el pailebot surfer va rescatar al primer surfer, es va sentir el vaixell més útil i feliç de tots els mars.
Marc
Llavors va decidir anar a Hawaii perquè és on més surfistes hi ha practicant surf. I els surfistes es van adonar que tenien un salvador i ja no tenien por de ser atacats pels taurons perquè tenien sempre protegint-los el pailebot surfer.
Quan el pailebot surfer va rescatar al primer surfer, es va sentir el vaixell més útil i feliç de tots els mars.
Marc
CAVALCANT EL PAILEBOT
Un dia em vaig despertar per la brisa, i estava en un pailebot, un pailebot centenari. Les veles em portaven, i el cel era blau. Quan de cop el cel es va tornar gris, el vent va començar a bufar molt fort i el pailebot es va descontrolar. Jo vaig caure per la borda, vaig tancar els ulls i quan els vaig obrir estava a casa en el meu llit i tot havia estat un somni.
Elf
Elf
UN DIA DE PLUJA
Un dia de pluja, hi havien 2 germans que no sabien que fer, però tenien l'habitació molt desordenada, fins que van decidir ordenar-la. A la Marta li encantaven els cotxes i a l'Oriol jugar amb els vaixells. A l'hora d'ordenar l'habitació...
- Mira aquest cotxe s'assembla a un Ferrari - va dir la Marta.
- No et sona aquest vaixell? - comentar l'Oriol.
- És veritat, és un pailebot centenari, va ser construït el 1918 a Torrevieja. Els pailebots van navegar pel Mediterrani des de finals de segle XIX, fins ben entrats els anys 60 del segle XX - va contestar la Marta.
I per fi va quedar l'habitació molt neta.
- Mira Marta, ja no plou! Sortim a fora a jugar - va proposar l'Oriol.
- És veritat, sortim a jugar.
Mr. Díaz
- Mira aquest cotxe s'assembla a un Ferrari - va dir la Marta.
- No et sona aquest vaixell? - comentar l'Oriol.
- És veritat, és un pailebot centenari, va ser construït el 1918 a Torrevieja. Els pailebots van navegar pel Mediterrani des de finals de segle XIX, fins ben entrats els anys 60 del segle XX - va contestar la Marta.
I per fi va quedar l'habitació molt neta.
- Mira Marta, ja no plou! Sortim a fora a jugar - va proposar l'Oriol.
- És veritat, sortim a jugar.
Mr. Díaz
ERA...
Abans de ser al museu era un pailebot molt actiu.
Vaig néixer al 1918 a Torrevieja i em van posar el nom de
Carmen Flores. Només servia com a vaixell de càrrega de
conserves i no sé que més, cosa que feia que olorés bastant
malament i a mi no m'agradava gens. Vaig seguir sent un vaixell
de càrrega i em van posar diferents noms de persona
no gaire interessants. Quan va arribar la guerra la cosa va començar a ser molt més divertida. Em vaig convertir en un
patruller de primera i fins i tot tenia un petit canó! Després
de tota aquesta experiència em van traslladar aquí, al Museu Marítim de Barcelona, i aquí segueixo jo, un pailebot centenari...
Fanina
Vaig néixer al 1918 a Torrevieja i em van posar el nom de
Carmen Flores. Només servia com a vaixell de càrrega de
conserves i no sé que més, cosa que feia que olorés bastant
malament i a mi no m'agradava gens. Vaig seguir sent un vaixell
de càrrega i em van posar diferents noms de persona
no gaire interessants. Quan va arribar la guerra la cosa va començar a ser molt més divertida. Em vaig convertir en un
patruller de primera i fins i tot tenia un petit canó! Després
de tota aquesta experiència em van traslladar aquí, al Museu Marítim de Barcelona, i aquí segueixo jo, un pailebot centenari...
Fanina
LA MORTÍFERA SORTIDA DEL PAILEBOT CENTENARI
Un dia, dos nens francesos anaven a pujar per primera vegada a un Pailebot Centenari.
L'Aurore i el Chamin van cridar:
- Nous serons dans un bateau!!!- (estarem en un vaixell).
- Enfants, calmez-vous - va dir la seva mare (calmeu-vos nois).
De sobte el vaixell es va començar a moure. Les cordes es van trencar i la nau se'n va anar del port de Barcelona. El Pailebot Centenari va anar-se'n mar endins fins que ja no es veia la ciutat. Les coses es van posar tenses quan ningú venia a ajudar-los. Tenien gana, set i la gent començava a trobar-se malament. A l'horitzó es va veure com una gran figura s'apropava, es van posar molt contents pensant que els venien a rescatar, però... Oh! Déu meu! Era un megalodon.
Megaculé45
L'Aurore i el Chamin van cridar:
- Nous serons dans un bateau!!!- (estarem en un vaixell).
- Enfants, calmez-vous - va dir la seva mare (calmeu-vos nois).
De sobte el vaixell es va començar a moure. Les cordes es van trencar i la nau se'n va anar del port de Barcelona. El Pailebot Centenari va anar-se'n mar endins fins que ja no es veia la ciutat. Les coses es van posar tenses quan ningú venia a ajudar-los. Tenien gana, set i la gent començava a trobar-se malament. A l'horitzó es va veure com una gran figura s'apropava, es van posar molt contents pensant que els venien a rescatar, però... Oh! Déu meu! Era un megalodon.
Megaculé45
PRIMER VIATGE A CUBA
A Torrevella, Alacant, el gener de 1919 era gèlid. Un capità i cinc mariners van emprendre un viatge que els va canviar la vida; era la primera vegada que el veler "Carmen Flores", ara, un pailebot centenari, sortia a la mar a la part, és a dir, sense l'assegurança obligatòria.
Va arribar el dia d'emprendre rumb fins a l'illa del Carib. La missió semblava senzilla, només havien de transportar blat a Cuba, però el capità havia sentit que hi havia mala mar i no estava convençut si havien fet bé.
A mesura que s'apropaven al seu destí, el cel es tapava i s'enfosquia; i de tan intensament que bufava, el vent va trencar les veles. Preocupats, el capità i els seus tripulants, pensaven que ja no hi havia res a fer, però finalment van aconseguir arribar a la costa i es van poder repartir els beneficis.
Àncora
Va arribar el dia d'emprendre rumb fins a l'illa del Carib. La missió semblava senzilla, només havien de transportar blat a Cuba, però el capità havia sentit que hi havia mala mar i no estava convençut si havien fet bé.
A mesura que s'apropaven al seu destí, el cel es tapava i s'enfosquia; i de tan intensament que bufava, el vent va trencar les veles. Preocupats, el capità i els seus tripulants, pensaven que ja no hi havia res a fer, però finalment van aconseguir arribar a la costa i es van poder repartir els beneficis.
Àncora
LA MEVA JOGUINA PREFERIDA
Avui, jo me'n vaig al camp, i m'emportaré la meva joguina preferida!! Per a mi és molt important, és "un pailebot centenari", i sí, es diu Pailebot. Ha estat amb mi des dels 2 anys, i en tinc 11! És un vaixell. Quan era petit, a la banyera sempre hi jugava amb ell, dinava amb ell, dormia amb ell... Per a mi és molt important. Jo espero que quan sigui gran me'l segueixi estimant.
Tothom té una joguina preferida, oi?
Kristiansand
Tothom té una joguina preferida, oi?
Kristiansand
EL PAILEBOT MÀGIC
Tot va començar aquell dia d'abril. El sol era tan intens que no deixava veure.
Estàvem com cada dia la meva germana Aina i jo mirant embadalits el pailebot centenari i l'Aina va dir:
-Entrem al pailebot?
Jo que sóc molt atrevit vaig dir:
-Sí, anem!
Quan vam començar a trepitjar el terra del vaixell ens vam adonar que es movia. Poc després vam obrir una porta misteriosa. Hi havia un jardí enorme on habitaven unes criatures anomenades aurelitos. L'Aina va obrir les veles perquè la força del vent fes el seu efecte. Vam estar molt temps mirant a les estranyes criatures. Després de contemplar aquest meravellós paisatge vam tornar cap a casa i li vam explicar als nostres amics aquella aventura màgica. Quan vam acabar l'escola vam anar al pailebot amb més amics però tot havia desaparegut.
Ho havíem somniat? Quin misteri.
Kebabsadomicilio
Estàvem com cada dia la meva germana Aina i jo mirant embadalits el pailebot centenari i l'Aina va dir:
-Entrem al pailebot?
Jo que sóc molt atrevit vaig dir:
-Sí, anem!
Quan vam començar a trepitjar el terra del vaixell ens vam adonar que es movia. Poc després vam obrir una porta misteriosa. Hi havia un jardí enorme on habitaven unes criatures anomenades aurelitos. L'Aina va obrir les veles perquè la força del vent fes el seu efecte. Vam estar molt temps mirant a les estranyes criatures. Després de contemplar aquest meravellós paisatge vam tornar cap a casa i li vam explicar als nostres amics aquella aventura màgica. Quan vam acabar l'escola vam anar al pailebot amb més amics però tot havia desaparegut.
Ho havíem somniat? Quin misteri.
Kebabsadomicilio
UN PAILEBOT DE CURSES
Hi havia una vegada un pailebot centenari que es va construir l'any 2009 a França.
L'any 2011 el van millorar i li van posar quatre motors i el van fer de curses de vaixells. Al 2012, va guanyar molts premis i trofeus fins que un dia el van enfonsar perquè es va posar en una guerra.
Un dia el van treure de l'aigua i el van arreglar, però no va poder fer més curses. Llavors en Lluís el va portar al Museu Marítim de Barcelona. L'any 2014 es va fer famós i molta gent l'anava a visitar.
En Lluís també va anar a veure el seu pailebot de curses amb els seus amics d'Espanya i de França. Un dia van robar al museu i es van emportar el pailebot. Mai més no es va saber res més i el Lluís va estar molt trist.
Cheis macein
L'any 2011 el van millorar i li van posar quatre motors i el van fer de curses de vaixells. Al 2012, va guanyar molts premis i trofeus fins que un dia el van enfonsar perquè es va posar en una guerra.
Un dia el van treure de l'aigua i el van arreglar, però no va poder fer més curses. Llavors en Lluís el va portar al Museu Marítim de Barcelona. L'any 2014 es va fer famós i molta gent l'anava a visitar.
En Lluís també va anar a veure el seu pailebot de curses amb els seus amics d'Espanya i de França. Un dia van robar al museu i es van emportar el pailebot. Mai més no es va saber res més i el Lluís va estar molt trist.
Cheis macein
MAR OBERT
Era un matí tranquil, i jo anava al meu rotllo, quan de sobte el capità va dir "iseu les veles". Em vaig espantar molt, però ho vaig deixar estar. Ja feia dues hores que anàvem cap a mar obert, en busca d'alguna illa. Feia estona que el capità estava desconcertat potser ens havíem perdut?, o potser ens havíem equivocat de camí?... no ho sé però estava desconcertat. El cas, és que aviat es va fer de nit i encara no sabíem on érem. Al matí, vam arribar al port de Barcelona, i tota la tripulació estava molt esverada netejant-ho tot perquè venia el director del museu més important de la ciutat; del museu marítim de Barcelona.
Vaig meravellar-me en veure molts vaixells. Però el que més em va meravellar va ser la quantitat de gent que hi havia cridant visca, visca "mireu un pailebot centenari, el Santa Eulàlia".
Reina de relats marítims
Vaig meravellar-me en veure molts vaixells. Però el que més em va meravellar va ser la quantitat de gent que hi havia cridant visca, visca "mireu un pailebot centenari, el Santa Eulàlia".
Reina de relats marítims
EL PAILEBOT FANTASMA
Era una nit de primavera, tota la gent dormia com un manta. Menys un, un nen gran que es deia Sergi i que caminava per la ciutat de Barcelona.
Caminava cantant quan, de sobte, es va aturar. Va mirar el mar i va veure un vaixell a la costa. Va entrar i va veure un cartell que posava ANY 1918, és a dir, era un pailebot centenari. De cop i volta es va obrir una porta, va entrar i va veure un esquelet a sobre d'una cosa de color marró. Va apartar l'esquelet i va descobrir que era un maletí. El va agafar i, de sobte, li van començar a aparèixer imatges de tot el que havia passat en aquell vaixell.
El més sorprenent era que tot el que havia viscut en aquell vaixell ho havia somiat ell abans. Seria en realitat un fantasma?????
Overnight gamer
Caminava cantant quan, de sobte, es va aturar. Va mirar el mar i va veure un vaixell a la costa. Va entrar i va veure un cartell que posava ANY 1918, és a dir, era un pailebot centenari. De cop i volta es va obrir una porta, va entrar i va veure un esquelet a sobre d'una cosa de color marró. Va apartar l'esquelet i va descobrir que era un maletí. El va agafar i, de sobte, li van començar a aparèixer imatges de tot el que havia passat en aquell vaixell.
El més sorprenent era que tot el que havia viscut en aquell vaixell ho havia somiat ell abans. Seria en realitat un fantasma?????
Overnight gamer
EL SUEÑO DEL PAILEBOT
Sobre la cubierta del Pailebot hoy centenario de la quilla a la perilla reposa la historia. Construido en 1918 matriculado y abanderado el 27 de enero de 1919. Viajero intrépido, seductor de ahí su apodo del (Chulo).
Nostálgico de un pasado plagado de anécdotas, pone rumbo a la bocana del puerto. Mientras, el timón del sueño lo transporta.
A la voz del capitán los marineros se afanan en arriar las jarcias, izar las velas: mesana mayor y trinquete. Y se adentran en la estela de plata que la luna su aliada ha pintado para él.
En el Moll de la Fusta el Pailebot Santa Eulalia sigue atracado.
Ina
Nostálgico de un pasado plagado de anécdotas, pone rumbo a la bocana del puerto. Mientras, el timón del sueño lo transporta.
A la voz del capitán los marineros se afanan en arriar las jarcias, izar las velas: mesana mayor y trinquete. Y se adentran en la estela de plata que la luna su aliada ha pintado para él.
En el Moll de la Fusta el Pailebot Santa Eulalia sigue atracado.
Ina
SER PIRATA, EL SOMNI DE LA JUDITH
La Judith, quan era petita, tenia un somni: ser pirata. Un dia els seus pares li van explicar una història que es titulava "El pailebot centenari".
Després de sentir la història, seguia pensant en que quan fos més gran volia tenir un vaixell com aquell. Un dia va començar a construir-se un enorme vaixell. Quan el va tenir acabat, un any després, va pujar i, amb el seu gos que es deia Lukie, va començar a navegar.
Anys més tard, després de moltes aventures, volia tornar a casa però es va trobar amb un problema: havia de derrotar als seus pitjors enemics: les Sirenes Maleïdes.
Va tenir una idea, necessitava un pailebot centenari. Va començar a nedar i va trobar un tauró que la va guiar fins al pailebot. I amb aquell vaixell va poder navegar per tot el món i tenir moltes aventures.
Aicuga
Després de sentir la història, seguia pensant en que quan fos més gran volia tenir un vaixell com aquell. Un dia va començar a construir-se un enorme vaixell. Quan el va tenir acabat, un any després, va pujar i, amb el seu gos que es deia Lukie, va començar a navegar.
Anys més tard, després de moltes aventures, volia tornar a casa però es va trobar amb un problema: havia de derrotar als seus pitjors enemics: les Sirenes Maleïdes.
Va tenir una idea, necessitava un pailebot centenari. Va començar a nedar i va trobar un tauró que la va guiar fins al pailebot. I amb aquell vaixell va poder navegar per tot el món i tenir moltes aventures.
Aicuga
EL PAILEBOT D'OR
Hi havia tres mariners, l'Agapito, en Benet i en Jofre, que anaven a vendre mercaderies a Sète. Navegaven amb un pailebot.
Però passava una cosa... Si no arribaven a temps, els pirates de Sète s'enfadarien i lluitarien contra ells.
Mentre navegaven, va bufar molta Tramuntana i part de la mercaderia va caure al mar. No arribaven a temps, encara faltaven moltes milles.
L'Agapito va veure els pirates i va dir: - No, els pirates!!!
Van lluitar, guanyant els mariners, i van marxar sense vendre res, per no lluitar més.
De tornada, en Benet va recordar que allà hi havia un vaixell enfonsat i només el podia treure qui havia guanyat una lluita. El van treure del fons marí.
- És un Pailebot centenari d'or!- van exclamar.
Més tard, el pailebot d'ells es va enfonsar i amb el temps es va convertir d'or. Els mariners van estar molt contents.
Macaru
Però passava una cosa... Si no arribaven a temps, els pirates de Sète s'enfadarien i lluitarien contra ells.
Mentre navegaven, va bufar molta Tramuntana i part de la mercaderia va caure al mar. No arribaven a temps, encara faltaven moltes milles.
L'Agapito va veure els pirates i va dir: - No, els pirates!!!
Van lluitar, guanyant els mariners, i van marxar sense vendre res, per no lluitar més.
De tornada, en Benet va recordar que allà hi havia un vaixell enfonsat i només el podia treure qui havia guanyat una lluita. El van treure del fons marí.
- És un Pailebot centenari d'or!- van exclamar.
Més tard, el pailebot d'ells es va enfonsar i amb el temps es va convertir d'or. Els mariners van estar molt contents.
Macaru
UNA IDEA FANTÀSTICA
L'any 1999, a Barcelona, dos germans que es deien Maria i Joan, estaven al parc jugant als mateixos jocs de sempre.
Com vivien al costat del mar, el Joan va tenir la fantàstica idea de construir un pailebot centenari. A la Maria la idea del seu germà li va semblar genial perquè així no s'avorririen tant amb els jocs del parc.
Van buscar els materials i les eines que necessitaven per construir el pailebot i en quatre setmanes el van acabar. El dia que volien fer la prova per navegar, en pujar al pailebot van escoltar una veu de molt lluny que deia: "Espereu-vos!". En girar-se, van veure sorpresos que era l'alcalde de Barcelona, que els volia felicitar per la construcció del pailebot. Els dos germans van demanar-li que fes la inauguració del vaixell i de la primera navegació.
Des d'aquell moment, pel carrer la gent els reconeix.
'19/9
Com vivien al costat del mar, el Joan va tenir la fantàstica idea de construir un pailebot centenari. A la Maria la idea del seu germà li va semblar genial perquè així no s'avorririen tant amb els jocs del parc.
Van buscar els materials i les eines que necessitaven per construir el pailebot i en quatre setmanes el van acabar. El dia que volien fer la prova per navegar, en pujar al pailebot van escoltar una veu de molt lluny que deia: "Espereu-vos!". En girar-se, van veure sorpresos que era l'alcalde de Barcelona, que els volia felicitar per la construcció del pailebot. Els dos germans van demanar-li que fes la inauguració del vaixell i de la primera navegació.
Des d'aquell moment, pel carrer la gent els reconeix.
'19/9
L'ARBRE DE LES POMES
La goleta, una màquina per dominar el Mediterrani, equipada amb tota mena d'armament. Van ser decisives en el conflicte naval des d'època antiga. Al segle XVI els tripulants eren esclaus. El seu objectiu era d'aturar l'expansió de l'imperi turc, perquè sempre estaven en guerra.
El pailebot Santa Eulàlia construït amb tres pals, amb aparell complert de goleta, escandalosa a cada pal, i una vela trinqueta a proa.
Estem parlant d'un pailebot centenari. Els seus ornaments són simbols per la victòria.
L'arbre de les pomes daurades representa l'esperança de la fama perpètua, virtuts cardinals, prudència, temprança, fortaleça i justícia. El jardí de les espèrides la victòria contra l'avarícia personificada en el drac.
Del Carmen Flores al Santa Eulàlia, ha tingut una infinitat de noms. L'any 2000 tornà a l'aigua amb el seu actual nom en honor a la patrona de la ciutat.
La metamorfosi
El pailebot Santa Eulàlia construït amb tres pals, amb aparell complert de goleta, escandalosa a cada pal, i una vela trinqueta a proa.
Estem parlant d'un pailebot centenari. Els seus ornaments són simbols per la victòria.
L'arbre de les pomes daurades representa l'esperança de la fama perpètua, virtuts cardinals, prudència, temprança, fortaleça i justícia. El jardí de les espèrides la victòria contra l'avarícia personificada en el drac.
Del Carmen Flores al Santa Eulàlia, ha tingut una infinitat de noms. L'any 2000 tornà a l'aigua amb el seu actual nom en honor a la patrona de la ciutat.
La metamorfosi
dimecres, d’abril 11
EL MAR OCÉANO
El océano puede estar en calma o con olas. Popan los pailebotes centenarios grandes y de muchos y con muchos años.
Pueden estar meses navegando para hacer todo el mar. Pueden navegar hasta Cuba, encontrarse con otros barcos. Hay islas al terminar la navegación. Es muy bonito y transmite calma. El agua del mar es la vida. Como todo, es verla. Pensar como lo hemos hecho, navegar un corto trayectos o largos océanos.
Triorrelato
Pueden estar meses navegando para hacer todo el mar. Pueden navegar hasta Cuba, encontrarse con otros barcos. Hay islas al terminar la navegación. Es muy bonito y transmite calma. El agua del mar es la vida. Como todo, es verla. Pensar como lo hemos hecho, navegar un corto trayectos o largos océanos.
Triorrelato
HERENCIA RESTAURADA
El pailebot centenario es una herencia de mis abuelos, fue restaurado para navegar. Fuimos con mis padres y amigos por el Mediterráneo. Amanecía el sol, el aire acariciaba las velas. El velero seguía su curso. Llegamos al día siguiente a Sicilia. En el viaje había más veleros que hacían el mismo recorrido solo que había cierta distancia. Cuando salimos del velero estábamos bronceados. Pasamos los días de una semana. Éramos gente agradable, buena, sensible y muy inteligente.
Elegancia
Elegancia
GRAN CANARIA
Viajé sobre el Mar en un pailebote centenario con el nombre de Sabrina. Viaje de tres semanas para transportar rodajas de atún hasta Gran Canarias que pescaron en la isla de Lanzarote con unas cuerdas grandes y un anzuelo, durante dos días. Después de coger el atún lo llenan de sal y de agua y lo llevan a Gran Canaria. En el viaje llevan comida de lata, bocadillos y cerveza.
Sabrina
Sabrina
AVENTURAS
Un pailebote centenario sale del puerto de Barcelona dos veces por semana. Transporta mercancías y personas. Un buzo se encarga de limpiar de algas que se pegan al casco del barco. Presente siempre, dónde se encuentra el ancla, antes de zarpar mar adentro en busca de nuevas aventuras.
Fantomas
Fantomas
CUBA
Me imagino viajando a Cuba en un pailebote centenario cargado con sal, conociendo esa hermosa isla, paseándome por esas hermosas calles, el Malecón, viendo a la gente fumar sus habanos; yo compraría uno para mi colección, luego de regreso a Barcelona, pondría mi habano en mi tocador, como recuerdo de mi viaje a esa gran isla paradisíaca de Cuba.
Habana
Habana
TRES VELAS
Mientras miraba cómo un mirlo escarbaba y tiraba al suelo la corteza del macetero del limonero, pensó que las escandalosas nuevas se volverían color vino con el tiempo. El móvil vibró. Se levantó cogiendo el petate que tenía preparado al pasar por el pasillo.
Cuando llegaron a Marsella, tras seis horas de viaje, durmieron en la primera habitación libre que encontraron en el puerto viejo donde recogieron las velas nuevas. Hasta Génova fueron en un ferry con el resto de la tripulación y allí embarcaron en un pailebote centenario que debían de traer de vuelta a casa.
Al enfilar la bocana del puerto de arribada, izaron las escandalosas rojas: cien años bien valían una señal de alegría, de dignidad jocosa que les hizo exclamar mirándose: "Nosotros volveríamos a llamarlo El Chulo".
Al entrar en su casa la radio sonaba y el calendario de la cocina ya marcaba abril.
Carmelina
Cuando llegaron a Marsella, tras seis horas de viaje, durmieron en la primera habitación libre que encontraron en el puerto viejo donde recogieron las velas nuevas. Hasta Génova fueron en un ferry con el resto de la tripulación y allí embarcaron en un pailebote centenario que debían de traer de vuelta a casa.
Al enfilar la bocana del puerto de arribada, izaron las escandalosas rojas: cien años bien valían una señal de alegría, de dignidad jocosa que les hizo exclamar mirándose: "Nosotros volveríamos a llamarlo El Chulo".
Al entrar en su casa la radio sonaba y el calendario de la cocina ya marcaba abril.
Carmelina
S.O.S.
Ja feia un dia que la tripulació d'un pailebot centenari veia com la petita balena no s'apartava de la proa. El capità Gatell es començava a preocupar. Potser anava perduda o estava ferida. Els estava seguint des del port de València i ara ja arribaven a les costes gironines.
De sobte, un mariner avisà que s'acostava un gran vaixell i s'adonaren que era un balener. Potser havien caçat la mare de la petita balena!!
Quan arribaren al port van veure un cartell que deia: "Salvar peixos, salvar el mar", i una fletxa. Van seguir-la fins arribar a un edifici, quan va sortir l'encarregat, van explicar-li que havien portat fins a la costa una petita balena. Llavors ell va contestar:
- Doncs nosaltres acabem de rescatar una gran balena de les xarxes d'un balener!
I així va ser com mare i cria es van retrobar.
Pailebot M.C.P.
De sobte, un mariner avisà que s'acostava un gran vaixell i s'adonaren que era un balener. Potser havien caçat la mare de la petita balena!!
Quan arribaren al port van veure un cartell que deia: "Salvar peixos, salvar el mar", i una fletxa. Van seguir-la fins arribar a un edifici, quan va sortir l'encarregat, van explicar-li que havien portat fins a la costa una petita balena. Llavors ell va contestar:
- Doncs nosaltres acabem de rescatar una gran balena de les xarxes d'un balener!
I així va ser com mare i cria es van retrobar.
Pailebot M.C.P.
EL MEU PELUIX PAILEBOT
La setmana passada vaig anar de colònies al Delta de l'Ebre amb els meus companys. Vam portar els nostres peluixos per dormir, i jo vaig agafar el meu vaixell de vela que era un pailebot centenari i que havia servit per transportar mercaderies.
La primera nit uns companys ens van fer una broma, ens van robar els peluixos però quan anaven a sortir de l'habitación van fer un soroll i ens vam despertar i els vam dir:
- Ei! Què feu amb els nostres peluixos?
- Estem preparant una prova per demà al matí - van contestar contents.
L'endemà al matí ens van explicar la prova, s'havia de fer de detectius i trobar els peluixos amagats.
El premi pel guanyador era que no faria l'examen de català. Al final va guanyar la Daniela, la nena que m'agradava.
Goril·la
La primera nit uns companys ens van fer una broma, ens van robar els peluixos però quan anaven a sortir de l'habitación van fer un soroll i ens vam despertar i els vam dir:
- Ei! Què feu amb els nostres peluixos?
- Estem preparant una prova per demà al matí - van contestar contents.
L'endemà al matí ens van explicar la prova, s'havia de fer de detectius i trobar els peluixos amagats.
El premi pel guanyador era que no faria l'examen de català. Al final va guanyar la Daniela, la nena que m'agradava.
Goril·la
EL TRESOR
Hi havia una vegada en un port de Barcelona, un pailebot centenari atracat. Un dia, un home, anomenat Òscar i la seva filla, Laia, mentre passejaven tranquil·lament pel port de Barcelona van decidir entrar al pailebot per curiositat. Un cop dintre, la Laia es va comenar a espantar, tot estava molt fosc i el terra tremolava, van girar a l'esquerra i van veure un bagul, semblava... un tresor! Abans de poder-lo obrir, uns lladres van aparèixer baixant pel pal major del pailebot. Ells també volien el tresor! Van agafar unes espases i van començar a lluitar. Els lladres els van tirar a terra. Van agafar el tresor i van marxar. Un cop eren una mica lluny els lladres van obrir el tresor al veure que eren deu galetes Maria es van decebre molt!
Fresca
Fresca
LA VERITAT SOBRE EL KRAKEN
Es diu que fa molt temps, al fons del mar hi havia un monstre, un calamar gegant anomenat "Kraken", era tan gran com una muntanya, tenia un color vermell-ataronjat i vivia entre les algues, era un animal llegendari i molt anhelat pels pirates de la zona.
Un dia, van arribar uns pirates que el volien caçar, però ell els va fer fora fàcilment. Dies després, els pirates van escampar uns rumors sobre el Kraken i...
- El Kraken ens matarà a tots!!! - deien alguns.
- És un monstre horrible!!! - deien altres.
Quan el Kraken se'n va assabentar no s'ho podia creure, ara tothom malpensaria d'ell. Un dia de tempesta, un pailebot centenari va xocar contra una roca enorme i es va enfonsar. El Kraken va salvar tota la tripulació i des d'aquell dia ningú el va considerar un monstre mai més.
Pinkdiamo
Un dia, van arribar uns pirates que el volien caçar, però ell els va fer fora fàcilment. Dies després, els pirates van escampar uns rumors sobre el Kraken i...
- El Kraken ens matarà a tots!!! - deien alguns.
- És un monstre horrible!!! - deien altres.
Quan el Kraken se'n va assabentar no s'ho podia creure, ara tothom malpensaria d'ell. Un dia de tempesta, un pailebot centenari va xocar contra una roca enorme i es va enfonsar. El Kraken va salvar tota la tripulació i des d'aquell dia ningú el va considerar un monstre mai més.
Pinkdiamo
CORRO
Pasan tres horas del amanecer. Corro. Mis lágrimas se mezclan con la lluvia, mis gritos con el mar. El Santa Eulàlia se tambalea bajo mis pies, y con él mi mundo. Mira hacia los lados. No distingo nada a mi alrededor. Huí al mar para olvidarme de los males de tierra, pero no sabía en qué consistía el mal. No conocía su forma, su olor. Ni tampoco me conocía a mí. No me conozco a mí. Caigo. El mástil soporta mi espalda y mi alma. Sigo sin ver nada. Oigo algo. Veo algo. Me levanto. Corro. Corro buscando cómo huir. Intento salir de allí. Corro. Me paro. ¿Qué hago? ¿Dónde voy? En este momento solo estoy seguro de una cosa: un pailebote centenario no es un buen lugar para huir.
Iloa
Iloa
DILEMA
Un pailebot centenari navegava cap a les costes del Tirrè. Vent de ponent i maror requerien l'atenció del capità. Poc es pensava que, en entrar al mar Jònic, es trobaria amb aquell dilema. Un mariner l'indicà que cap a l'est s'entreveia quelcom semblant a un bot. S'aproparen. Una barca pneumàtica es mantenia sobre l'aigua amb dificultats. Abarrotada de persones que alçaven els braços demanant un ajut inconcret. El capità ordenà les subministressin tots els salvavides disponibles. Dubtava. Si donaven avís als guardacostes italians les retornarien als libis. Si les recollien haurien d'atracar en el port més proper amb el risc que immobilitzessin el vaixell i encausessin la tripulació. Deixar-les podria significar el naufragi de la barca i la mort de moltes d'elles. Silenci. - Tots amunt! Primer els infants i llur mares- digué el capità imposant-se per sobre de la cridòria que arribava des de la barca.
Senseseu Dònim
Senseseu Dònim
UNA VIDA CENTENARIA EN EL MAR
Aún recuerdo aquellos días previos a mi botadura en la playa de Torrevieja. Mi padre, Pascual Flores, había seguido de cerca los últimos preparativos para que ese día luciera pulida, pintada y engalanada con tres inmensas telas que me impulsarían por mares lejanos. Me ilusionaba pensar que podría llegar a ser como aquel crucero del horizonte, o el gran velero de bandera extranjera amarrado cerca de mí y vivir experiencias en aguas lejanas.
Mis primeros ocho años fueron extraordinarios. Pude viajar por el Mediterráneo hasta las Islas Baleares y, no os lo creeríais, llegar hasta en dos ocasiones a Cuba. Desde entonces, tras una temporada algo convulsa, sólo pude transportar mercancías y pasajeros durante muchos años.
Ahora vuelvo a sentirme estimada en Barcelona. Muchos niños vienen a verme y les explican cómo un pailebote centenario llamado Santa Eulalia vivió grandes aventuras sobre el mar.
Brisa
Mis primeros ocho años fueron extraordinarios. Pude viajar por el Mediterráneo hasta las Islas Baleares y, no os lo creeríais, llegar hasta en dos ocasiones a Cuba. Desde entonces, tras una temporada algo convulsa, sólo pude transportar mercancías y pasajeros durante muchos años.
Ahora vuelvo a sentirme estimada en Barcelona. Muchos niños vienen a verme y les explican cómo un pailebote centenario llamado Santa Eulalia vivió grandes aventuras sobre el mar.
Brisa
EL PAILEBOT DEL RECORD
A Torrevella, l'any 1917, vivia una jove que es deia Carmen, una noia molt sentimental, sempre havia pensat que es casaria per amor, però el seu pare la volia casar amb el fill d'un comerciant de la zona que mai havia vist. Va decidir que seria millor desaparèixer una temporada. Se li va ocórrer fer-se passar per un noi, va dirigir-se al moll on sempre recluten grumets per treballar i va inscriure's com a Pascual, que era un nom familiar.
Després d'un any navegant, desembarcà al port de Torrevella, estava malalta a causa d'una epidèmia comuna de l'època. El seu pare, penedit, la va cuidar fins el dia de la seva mort. Va construir un pailebot en honor a la seva filla, que va ser avarat al gener de l'any 1919 amb el nom de Carmen Flores. Un pailebot centenari al 2019...
Own
Després d'un any navegant, desembarcà al port de Torrevella, estava malalta a causa d'una epidèmia comuna de l'època. El seu pare, penedit, la va cuidar fins el dia de la seva mort. Va construir un pailebot en honor a la seva filla, que va ser avarat al gener de l'any 1919 amb el nom de Carmen Flores. Un pailebot centenari al 2019...
Own
LA TEMPESTA
Ens van dir que el temporal ens seria favorable!- va afirmar un dels tripulants que viatjava en el Pailebot Centenari. Es deia Howell (encara que li deien Unamà) i davant la tempesta que s'estava produint a l'oceà Atlàntic no va poder desenvolupar la seva funció amb èxit. Havia de portar unes cordes, que li havia donat el Charles, cap a la proa del vaixell per poder evitar que s'enfonsés amb una maniobra arriscada.
Howell era l'únic que es trobava en condicions de poder salvar-los a tots, ja que la resta de viatjants s'havien ferit xocant els uns amb els altres o s'havien fet mal amb les estelles de la fusta que havia estat arrencada del vaixell degut al gran onatge. Mentre lligava un dels seus companys inconscients a una de les columnes, el vent el va alçar del terra i el va llençar a l'aigua causant-li una mort immediata.
Caballet de mar
Howell era l'únic que es trobava en condicions de poder salvar-los a tots, ja que la resta de viatjants s'havien ferit xocant els uns amb els altres o s'havien fet mal amb les estelles de la fusta que havia estat arrencada del vaixell degut al gran onatge. Mentre lligava un dels seus companys inconscients a una de les columnes, el vent el va alçar del terra i el va llençar a l'aigua causant-li una mort immediata.
Caballet de mar
RECORDS D'UN MARINER
Tot va començar una tarda de juliol, quan el mariner Antoni i jo vam quedar. Jo em dedicava a la fotografia i ell es va oferir a deixar-me fotografiar aquella meravella històrica, de pas, em va explicar sobre aquest. Eren les 17:00h i jo estava emocionada; uns carrers enllà m'esperava l'Antoni. Em va ensenyar el vaixell per dintre i jo no parava de fer fotografies, sabia que allò serviria per donar el pas a ser reconeguda com a professional; n'estava segura.
L'Antoni em va explicar que en unes setmanes s'emportarien aquest pailebot centenari al museu i que jo era una de les privilegiades que ho podia contemplar en acció. Aquell vaixell portava cent anys en marxa. L'Antoni tenia històries en cada racó del pailebot i a mi m'encantava veure com s'il·luminaven els seus ulls amb els records.
Al cap d'uns dies, vaig presentar el treball i tothom va quedar meravellat.
Quinze
L'Antoni em va explicar que en unes setmanes s'emportarien aquest pailebot centenari al museu i que jo era una de les privilegiades que ho podia contemplar en acció. Aquell vaixell portava cent anys en marxa. L'Antoni tenia històries en cada racó del pailebot i a mi m'encantava veure com s'il·luminaven els seus ulls amb els records.
Al cap d'uns dies, vaig presentar el treball i tothom va quedar meravellat.
Quinze
EL "PREUSSEN"
Miguel tenía los ojos llorosos. Hacía un día soleado y por la ventana del salón entraba un rayo que iluminaba el magnífico pailebot centenario: El Preussen.
Tantas horas robadas al sueño construyendo esa maravilla de cinco palos que fue el velero más rápido del siglo diecinueve.
Mucho tiempo buscando las miniaturas de polipastos, cabestrantes y tantas otras cosas. También cosiendo las cuarenta y siete velas. Pintando el casco para darle el aspecto de acero tal como fue el original.
Se encaminó al armario, y se enfundó el gabán marinero de botonadura dorada, se caló la gorra y salió hacia la playa cargado con El Preussen.
En el nuevo piso no cabía esa reproducción de noventa centímetros de largo. Era el adiós a esa maravilla.
El Preussen milagrosamente flotaba recortando su silueta sobre el horizonte mientras resbalaban pequeñas lágrimas sobre el rostro de Miguel.
ADL
Tantas horas robadas al sueño construyendo esa maravilla de cinco palos que fue el velero más rápido del siglo diecinueve.
Mucho tiempo buscando las miniaturas de polipastos, cabestrantes y tantas otras cosas. También cosiendo las cuarenta y siete velas. Pintando el casco para darle el aspecto de acero tal como fue el original.
Se encaminó al armario, y se enfundó el gabán marinero de botonadura dorada, se caló la gorra y salió hacia la playa cargado con El Preussen.
En el nuevo piso no cabía esa reproducción de noventa centímetros de largo. Era el adiós a esa maravilla.
El Preussen milagrosamente flotaba recortando su silueta sobre el horizonte mientras resbalaban pequeñas lágrimas sobre el rostro de Miguel.
ADL
dimarts, d’abril 10
EL "SANTA EULÀLIA"
Mai m'hauria pensat de tenir l'ocasió de que un dia de sol esplèndid la brisa marina m'embullaria els cabells i m'acaronaria la cara.
Tot era curiós: els nusos de les cordes a les politges, la campaneta daurada, els ulls de bou, la remor de les veles vent en popa i fins i tot l'olor del gasoli mesclada amb la flaire salada que ho amarava tot.
Una mar encalmada per l'experiència única navegant en un Pailebot centenari el "Santa Eulàlia" al voltant del port de la meva ciutat.
Nàiade
JUGUEM?
- Tanca els ulls. Imagina't que estàs navegant en un pailebot centenari restaurat relativament fa poc. Ja has salpat i si mires a popa veus el port vell de Barcelona i si mires a proa, la línia de l'horitzó. El pal de trinquet, el pal major i el pal de messana, tots tres, majestuosos, suporten amb l'ajuda de les botavares la tibantor de les veles, totes desplegades. Fa un dia radiant, hi ha un cel blau intens, el Sol bronzeja la teva cara alhora que una agradable brisa marina l'acaricia i la refresca. Els teus pensaments també viatgen a la mateixa velocitat del veler, cap s'atura, cap impedeix gaudir de l'aquí i ara. Ni futur, ni passat, només present.
Ara digues-me la primera paraula que se't passi pel cap.
- Meravellós.
- Doncs, només has d'escollir qui vols que t'acompanyi i aquest dissabte el somni es farà realitat.
Llapis blau
Ara digues-me la primera paraula que se't passi pel cap.
- Meravellós.
- Doncs, només has d'escollir qui vols que t'acompanyi i aquest dissabte el somni es farà realitat.
Llapis blau
PAILEBOTE CENTENARIO SANTA EULÀLIA
Cuentan que el Pailebote Centenario Santa Eulalia navegó en aguas americanas en 1921. Iba a América cargado de sal para intercambiarla por productos procedentes de allí y traerlos a España, pero en su viaje de vuelta nunca llegó a su destino, naufragó y se hundió en el fondo del mar. Dicen que cuando el mar está en calma y en las noches de luna llena, en el horizonte se puede ver, la figura de este barco gobernado por una mujer, y a su lado un lobo. Los marineros que lo han visto cuentan que ven cofres llenos de tesoros muy valiosos y que al aproximarse se aleja rápidamente. Este barco ha sido visto en todos los continentes. Muchos han salido en busca de los tesoros pero todos han fracasado. Hay personas que dudan si es cierto o sólo una historia que se han inventado, prueben de intentarlo, señores del jurado.
Mariposa dorada
Mariposa dorada
dilluns, d’abril 9
MATILDA
Matilda se dirigía alegremente por el estrecho camino que le conducía al mar. Lo adoraba. Hasta se había construido ella misma una pequeña estructura de madera que le permitía observar la mar en los días con temperaturas extremas. Cuando el sol no hace más que dañarte la piel. Pero ese día decidió sentarse en la suave arena y cerrar los ojos. Así se escuchaba mejor el conmovedor sonido de las olas al romperse. Pero al cabo de un rato el sonido cambió. Algo impedía el transcurso normal de las olas al quebrarse. Abrió los ojos. Se encontraba ante una curiosa embarcación que llegaba a su destino. La reconoció en seguida, todo el mundo hablaba de ella. La Santa Eulalia, el pailebote centenario...
Milú
Milú
EL CARMEN FLORES
La pequeña Carmen se dirigía alegremente hacia el grande puerto de Torrevieja. Esa misma mañana había visto a su madre susurrarle a Carlota, su fiel dama de compañía, que se encargara del asunto de las naves gemelas. Intrigada había querido sacar el tema durante la comida pero había visto cómo Carlota había cambiado bruscamente de asunto preguntándole si deseaba probar otra manzana. Acto seguido había decidido ir a dar un paseo al puerto y observar si había algún cambio en alguna embarcación pero no había visto nada, aparentemente ninguna diferencia.
El día siguiente había sido despertada repentinamente por Carlota que, muy excitada, le informaba de que su padre deseaba verla en su despacho. Probablemente fue el día en que más rápidamente se preparó y bajó las escaleras de la casa. E hizo bien, hoy sí que le esperaba una sorpresa en el puerto, el Carmen Flores, el pailebote centenario...
Milú
El día siguiente había sido despertada repentinamente por Carlota que, muy excitada, le informaba de que su padre deseaba verla en su despacho. Probablemente fue el día en que más rápidamente se preparó y bajó las escaleras de la casa. E hizo bien, hoy sí que le esperaba una sorpresa en el puerto, el Carmen Flores, el pailebote centenario...
Milú
EL SUAU BALL DE LES ONES
Assegut en un dels amarradors del port un vell llop de mar, pipa en ma, fent una pipada de tant en tant, deixant el flaire inconfusible del tabac de pipa, sembla esperar...
De cop i volta, amb la lleugeresa d'un jove mariner s'aixeca tot mirant la bocana del port.
Majestuós entra suau i lentament un vell vaixell, veles al vent encara, però gronxat tímidament per la mica d'onatge que hi ha prop l'escullera.
Entrant, poc a poc, va arribant al moll on comença la maniobra d'atracament, baixant veles i tirant els caps per l'amarratge, que lleuger agafa per ajudar.
Quin vaixell més maco! exclamació general, i el vell llop de mar, sense deixar els caps, es gira enfadat tot dient "No és un vaixell... és un pailebot centenari" és el millor que tenim i havia fet travessies oceàniques. Jo n'havia estat patró i portat el timó.
BarbaBlanca
De cop i volta, amb la lleugeresa d'un jove mariner s'aixeca tot mirant la bocana del port.
Majestuós entra suau i lentament un vell vaixell, veles al vent encara, però gronxat tímidament per la mica d'onatge que hi ha prop l'escullera.
Entrant, poc a poc, va arribant al moll on comença la maniobra d'atracament, baixant veles i tirant els caps per l'amarratge, que lleuger agafa per ajudar.
Quin vaixell més maco! exclamació general, i el vell llop de mar, sense deixar els caps, es gira enfadat tot dient "No és un vaixell... és un pailebot centenari" és el millor que tenim i havia fet travessies oceàniques. Jo n'havia estat patró i portat el timó.
BarbaBlanca
dissabte, d’abril 7
VELAS AMARILLAS
Un pailebote centenario vuelve a su puerto después de celebrar su cien aniversario navegando majestuoso, exhibiendo el porte de sus tres palos. Mucha gente le esperamos en su amarre habitual. Falta poco pero se hace esperar. Se ha dejado visitar, acariciar y fotografiar... Pero ahora vuelve y nos quiere agradecer nuestra fidelidad. Brilla. Desde la lejanía le vemos brillar.
A nuestra vista aparece. Lleva aparejadas todas sus velas de color amarillo.
Lagarto
A nuestra vista aparece. Lleva aparejadas todas sus velas de color amarillo.
Lagarto
EL PAILEBOT DEL MEU AVI
Amb les cames penjant, respirant salat i escoltant la remor de la mar, torno a mirar la fotografia d'aquell pailebot centenari. Recordo l'àvia relatant els seus viatges des de Mallorca. Em neguitejo imaginant les visites furtives del meu avi al pailebot en arribar al port de Vinaròs, per sostraure el tabac amb el qual malvivien, aprofitant que els soldats dormien.
El seu nom desdibuixat per les llàgrimes de l'àvia, està escrit al revers. És contradictori que l'únic record que guardo de l'avi sigui la imatge d'un vaixell que li portà la mort.
Aquella humida nit l'esperaven darrere la porta secreta que accedia a la platja. A l'alba l'executaren.
Aquell mateix dia un soldat, sense dir paraula, li entregà la fotografia a l'àvia. L'àvia la guardà per a mi.
Olda
El seu nom desdibuixat per les llàgrimes de l'àvia, està escrit al revers. És contradictori que l'únic record que guardo de l'avi sigui la imatge d'un vaixell que li portà la mort.
Aquella humida nit l'esperaven darrere la porta secreta que accedia a la platja. A l'alba l'executaren.
Aquell mateix dia un soldat, sense dir paraula, li entregà la fotografia a l'àvia. L'àvia la guardà per a mi.
Olda
SOMIANT DESPERT
Ensorro els peus descalços en la bruna arena de la platja mentre el capvespre s'enfila a ponent i la brisa remou el silenci.
Les escandaloses gavines voletegen amb el ganxut bec ben obert, cridant molt fort el meu nom, com si de nou em busquessin. I jo, mentre, somiant despert, soc capità d'un vaixell corsari cercant enemics envoltat del Migjorn i el Mestral, la Tramuntana i el Gregal, capturant fornits galions florentins, enduent-me el bastiment per dur-lo a un port amic i cobrar-m'ho amb aiguardent i florins de terres llunyanes.
Entre saquejos i escaramusses imaginàries, tot d'una em desperto i diviso de lluny una embarcació. És un pailebot centenari.
Quin capità hi haurà vogat, les veles arriat i cobrat les amarres?
Pintat emig del blanc color, apareix, raspat per la sorra bufada, un nom a la galta que crec endevinar: Santa Eulàlia.
Capità Tro
Les escandaloses gavines voletegen amb el ganxut bec ben obert, cridant molt fort el meu nom, com si de nou em busquessin. I jo, mentre, somiant despert, soc capità d'un vaixell corsari cercant enemics envoltat del Migjorn i el Mestral, la Tramuntana i el Gregal, capturant fornits galions florentins, enduent-me el bastiment per dur-lo a un port amic i cobrar-m'ho amb aiguardent i florins de terres llunyanes.
Entre saquejos i escaramusses imaginàries, tot d'una em desperto i diviso de lluny una embarcació. És un pailebot centenari.
Quin capità hi haurà vogat, les veles arriat i cobrat les amarres?
Pintat emig del blanc color, apareix, raspat per la sorra bufada, un nom a la galta que crec endevinar: Santa Eulàlia.
Capità Tro
TOT UN SIBERITA
Estic contenta, el meu amic Joan, m'ha trucat per quedar, diu que em vol ensenyar una sorpresa, ell és tot un siberita, sempre li ha encantat tenir el bo i millor de tot allò que l'envolta, així que alhora em sento intrigada.
A quarts d'una, al port. Anem a fer un volt. És estiu i bufa una tramuntana agradable, lentament, ens acostumen a la bocana nord, des de allà podem contemplar la visió d'un mar de plata.
De sobte, tinc una panoràmica, d'un vaixell, que era completament diferent a la resta.
- T'agrada? És la més recent adquisició, és el Sta. Eulàlia, un centenari pailebot, has de saber que és història en estat pur, ha estat vaixell de mercaderies, ha viscut la guerra civil i des de fa temps l'hi anava al darrera i ara per fi l'he pogut aconseguir i estic orgullós i satisfet de gaudir-lo.
Edelweiss
A quarts d'una, al port. Anem a fer un volt. És estiu i bufa una tramuntana agradable, lentament, ens acostumen a la bocana nord, des de allà podem contemplar la visió d'un mar de plata.
De sobte, tinc una panoràmica, d'un vaixell, que era completament diferent a la resta.
- T'agrada? És la més recent adquisició, és el Sta. Eulàlia, un centenari pailebot, has de saber que és història en estat pur, ha estat vaixell de mercaderies, ha viscut la guerra civil i des de fa temps l'hi anava al darrera i ara per fi l'he pogut aconseguir i estic orgullós i satisfet de gaudir-lo.
Edelweiss
dijous, d’abril 5
JUEGO DE ESPEJOS
Saco a saco, los marineros llenaron de sal mis entrañas. Cuando levaron anclas, comencé a navegar rumbo al oeste. Vientos de poniente me empujaron suavemente hasta que las aguas se abrieron a un horizonte inmenso que se curvaba en la lejanía. Nuevos y extraños vientos dispersaron gotas de sal y yodo sobre mis velas. Sentí profundas corrientes desconocidas rozándome, frías y densas. Pude incluso ver cómo la luz se extinguía en la profundidad abisal hundiéndose en tinieblas heladas, imperceptiblemente sacudidas por los movimientos de extraños seres marinos. Asomado a ese abismo alcancé a ver, como en un espejo, la estructura rota de mí mismo, viejo pailebote centenario flotando en la penumbra. Un escalofrío de espanto me sacudió, alcanzó el timón y traspasó al joven timonel que lo guiaba, que pudo ver, como veía yo, las cuencas vacías del esqueleto todavía aferrado al timón mecido por las corrientes abisales del océano.
Ismael
Ismael
AÚN SONRÍEN
Aquel no era barco para afrontar el duro temporal que nos sorprendió a la altura de Finisterre pero a fe de Dios que se portó como un valiente. Las olas no eran olas, señores, eran montañas enormes de agua que se nos venían encima a una velocidad endiablada empujadas por un viento de mil demonios. Y os juro por los siete mares y el cabo de Hornos que daba vértigo bajar a sus valles una vez que habíamos conseguido escalar su cima. Aquellos gigantes pudieron destrozarnos pero nos respetaron, jugaron con nosotros pero dejaron que nuestros hijos siguieran sonriendo. Al mar no se le vence y exige respeto. Es su ley. A navegar se ha de salir en una buena embarcación y el mar corresponde, respeta a los que le respetan. Por eso, porque nosotros navegábamos en aquel pailebote centenario, nos dejó vivir. Hay dos niños que aún sonríen. Gracias.
Angelgarciarobinson
Angelgarciarobinson
LAS AVENTURAS DEL SANTA EULALIA
Había una vez un pailebote centenario que lo llamaban Santa Eulalia.
Un día salió a dar un paseo más allá de lo habitual.
Pero cuando volvía a puerto se chocó contra un iceberg.
Sus amigos marineros fueron a tapar el agujero.
Desplegaron sus velas y todos regresaron a casa felices.
Flash
Un día salió a dar un paseo más allá de lo habitual.
Pero cuando volvía a puerto se chocó contra un iceberg.
Sus amigos marineros fueron a tapar el agujero.
Desplegaron sus velas y todos regresaron a casa felices.
Flash
PAILEBOTE 1991
Hace un año me subí a un pailebote centenario, era un velero enorme.
Ese pailebote centenario no era un velero cualquiera, era grandísimo.
Después me dejaron dar una vuelta con el Santa Eulalia.
Más tarde vi a otro pailebote centenario que volvía con los pasajeros que vi antes.
Mucho más tarde regresé a casa, que ya era muy tarde. Tuve que irme a casa, tenía que preparar la ropa del día siguiente. Me fui a la cama, a dormir y a descansar.
Al día siguiente me fui al (CN) que significa club náutico para abreviar y ahí otra vez me volví a subir al pailebote centenario.
Finalmente me fui al colegio fingiendo estar enfermo.
El marinero
EL BARCO
Un barco que conocí en Alemania, era un pailebote centenario. Me moló mucho y quiero verlo otra vez. Le hice una foto. El barco era marrón flojo y blanco. Me quería montar y algún día me montaré.
Soñé que mi papa tenía un barco del 1990 y además soñé que me montaba, lo conducía yo solo, me estrellé y me desperté del sueño. Entonces le conté a mi familia lo que soñé. Me dijeron que podía ser verdad lo que soñé. Yo no me lo creía. Aquí me fui a casa a pensar. Al final vi un vídeo y era verdad.
El cejas
Soñé que mi papa tenía un barco del 1990 y además soñé que me montaba, lo conducía yo solo, me estrellé y me desperté del sueño. Entonces le conté a mi familia lo que soñé. Me dijeron que podía ser verdad lo que soñé. Yo no me lo creía. Aquí me fui a casa a pensar. Al final vi un vídeo y era verdad.
El cejas
dimecres, d’abril 4
TOCAR FUSTA
Llostrejava pels finestrals de la drassana quan l'home es plantà a la vora d'un pailebot centenari. Va estendre les mans i començà a acaronar el buc del vaixell.
En fer-ho, llegia milles solcades i frec de molls, com si resseguís la pell d'una amant madura i en reconegués la bellesa un pic marcida però encara vigorosa. Al mateix temps, l'antic mestre d'aixa percebia la llata corcada, el clau mal reblat, el grinyol d'una junta, ...
Les naus eren el seu gran amor. Quin desengany, quan noves substàncies sense ànima van arraconar la fusta i l'ofici! Més d'hora que tard, hagué de plegar.
Ara, a més, la vellesa l'aclaparava amb una xacra que li anava arrabassant la finor dels dits i de les mans. Un dia, aviat, perdria tot el tacte.
Ell, tossut, tornaria cada tarda mentre pogués esbossar aquelles formes sinuoses que li eren tan familiars.
Llamps i trons
En fer-ho, llegia milles solcades i frec de molls, com si resseguís la pell d'una amant madura i en reconegués la bellesa un pic marcida però encara vigorosa. Al mateix temps, l'antic mestre d'aixa percebia la llata corcada, el clau mal reblat, el grinyol d'una junta, ...
Les naus eren el seu gran amor. Quin desengany, quan noves substàncies sense ànima van arraconar la fusta i l'ofici! Més d'hora que tard, hagué de plegar.
Ara, a més, la vellesa l'aclaparava amb una xacra que li anava arrabassant la finor dels dits i de les mans. Un dia, aviat, perdria tot el tacte.
Ell, tossut, tornaria cada tarda mentre pogués esbossar aquelles formes sinuoses que li eren tan familiars.
Llamps i trons
UN VIATGE SENSE RETORN
Feia un any de la construcció del pailebot Santa Eulàlia, ens trobàvem navegant per l'oceà Atlàntic. Anàvem direcció a Amèrica, i feia dos dies que havíem començat el viatge des del port de Barcelona.
Ens trobàvem en el pailebot destinat al comerç més gran construït fins aleshores i tot eren emocions positives fins que va arribar la tempesta. En un principi, tot estava controlat, fins que es va perdre la coordinació dels tripulants. En Jorge va intentar que tots tornéssim a les nostres posicions, però, ja estava tot perdut.
Ara cent anys més tard hem trobat aquest pailebot centenari.
Lulu
Ens trobàvem en el pailebot destinat al comerç més gran construït fins aleshores i tot eren emocions positives fins que va arribar la tempesta. En un principi, tot estava controlat, fins que es va perdre la coordinació dels tripulants. En Jorge va intentar que tots tornéssim a les nostres posicions, però, ja estava tot perdut.
Ara cent anys més tard hem trobat aquest pailebot centenari.
Lulu
GENERACIÓ
Va força escorat, de fet tots tenim por de que bolqui excepte el capità (el pare) que és qui veritablement coneix al centenari pailebot Santa Eulàlia. Es podria dir que ha estat un vaixell de família tot i que mai va ser-ne de propietat.
Ja el besavi Tunet va fer el primer viatge fins les amèriques, més concretament fins Santiago de Cuba, feia d'encarregat del grup que s'encarregaven de que el pailebot, navegui el millor possible tot i seguint les ordres del capità, el través és el millor rumb pel pailebot.
L'avi ja es va fer oficial i de ben petit va anar molts cops amb el besavi com a mosso i mariner. A la tercera generació el pare també va estudiar i la pràctica també la va tenir molt present amb les hores que va passar al SE. Ell estrena capità en aquest viatge.
Tramuntana
Ja el besavi Tunet va fer el primer viatge fins les amèriques, més concretament fins Santiago de Cuba, feia d'encarregat del grup que s'encarregaven de que el pailebot, navegui el millor possible tot i seguint les ordres del capità, el través és el millor rumb pel pailebot.
L'avi ja es va fer oficial i de ben petit va anar molts cops amb el besavi com a mosso i mariner. A la tercera generació el pare també va estudiar i la pràctica també la va tenir molt present amb les hores que va passar al SE. Ell estrena capità en aquest viatge.
Tramuntana
NAIXAMENT
Tal dia com avui va nàixer un pailebot centenari la Santa Eulàlia, uns diuen que s'assembla al pare, d'altres a la mare, sens dubte clavat al seu germà bessó. Després de la obligada trencadissa de vidre al casc ja és a l'aigua, com estava previst surava perfectament i a navegar, primer amb poques veles i després a tot drap aprofitant que hi havia poc vent. De cenyida, de través, de popa, aleta i amurat, navega perfecte i se'l veu una llarga vida. Els que s'han quedat a port no poden gaudir de la navegació, dona la sensació que és més la velocitat del vaixell que la del vent, sobre tot de cenyida. En l'empopada que la sensació de poca velocitat. Després de provar tots els rumbs enfilem cap a port i ens espera la banda municipal amb la corresponent pancarta.
Avui ha sigut un dia històric.
Tramuntana
Avui ha sigut un dia històric.
Tramuntana
EVOLUCIÓ
El pailebot Santa Eulàlia ja és un pailebot centenari (1918), d'aquelles naus es va evolucionar a les que tenim ara, molt diferents: fibra, kevlar, GPS, radar, etc. Ara tenim molts velers però la majoria d'un sol pal, tot i que ara tenim creuers amb uns quants pals (pocs).
Ves a saber com seran els velers del futur, crec que no hi ha gaire marge per l'evolució. El Santa Eulàlia amb 3 pals, 12 veles, 47m d'eslora, 8,4m de mànega i 6 tripulants, va ser un veler punter al moment de la botadura a Torrevieja (Alacant). A 1921 va fer el primer viatge a Amèrica/Santiago de Cuba, només amb aquest viatge va obtener guanys suficients per pagar l'embarcació. La càrrega d'anada va ser de sal i la de tornada de cereals.
El cost del pailebot al 1918 va ser de 40.000 ptes. Al 1936 ja se'n van pagar 100.000 ptes.
Tramuntana
Ves a saber com seran els velers del futur, crec que no hi ha gaire marge per l'evolució. El Santa Eulàlia amb 3 pals, 12 veles, 47m d'eslora, 8,4m de mànega i 6 tripulants, va ser un veler punter al moment de la botadura a Torrevieja (Alacant). A 1921 va fer el primer viatge a Amèrica/Santiago de Cuba, només amb aquest viatge va obtener guanys suficients per pagar l'embarcació. La càrrega d'anada va ser de sal i la de tornada de cereals.
El cost del pailebot al 1918 va ser de 40.000 ptes. Al 1936 ja se'n van pagar 100.000 ptes.
Tramuntana
diumenge, d’abril 1
ENYORANÇA
Avui, tot curull i enaltit per la nostàlgia, el Santa Eulàlia, el pailebot centenari, solca les aigües tranquil·les del Port de Barcelona i, embadalit pels records, es deixa contemplar pels nombrosos visitants que, encuriosits, tafanegen a babord i a estribord.
Més enllà, el vent empaita les veles; el timó, a popa, amb recança, es balanceja amatent als murmuri de l'aigua que li fa present el soroll, el tràfec, les gallardes travesses d'un temps passat... enyorança de mars braves, de crits de tripulació; carregar, descarregar, més enllà del llindar de l'horitzó.
Una gavina s'enlaira i albira ja, des del pal major, el Port Vell i desperta la goleta que poc a poc s'avessa a fer l'amarratge al moll.
Les veus se silencien a bord i el veler, cofoi, resta perdut entre l'admiració que desperta ara i l'emoció viscuda d'aquests cent anys ponderats.
ABN
Més enllà, el vent empaita les veles; el timó, a popa, amb recança, es balanceja amatent als murmuri de l'aigua que li fa present el soroll, el tràfec, les gallardes travesses d'un temps passat... enyorança de mars braves, de crits de tripulació; carregar, descarregar, més enllà del llindar de l'horitzó.
Una gavina s'enlaira i albira ja, des del pal major, el Port Vell i desperta la goleta que poc a poc s'avessa a fer l'amarratge al moll.
Les veus se silencien a bord i el veler, cofoi, resta perdut entre l'admiració que desperta ara i l'emoció viscuda d'aquests cent anys ponderats.
ABN
BOSC
Sóc a una regata amb el meu pailebot, érem tres els que lluitàvem pel primer lloc, els altres dos han de compensar-me 10 minuts per ser un pailebot centenari i en aquests moments crec que un em porta 1 minut i l'altre 3... Un altre dia que em quedo amb les ganes de saber si he guanyat perquè m'he despertat com sempre gairebé a la línia d'arribada.
Avanç d'esmorzar sempre m'agrada fer una passejada pel bosc. Surto del pailebot i a les primeres passes ja escolto als ocells donant-me el seu original bon dia. Enfilo cap aquell claret de bosc de cada dia en busca del solet, miro enrere i veig que els pals del pailebot sobresurten del bosc. De sobte un soroll, un gran soroll d'ales substituint el cant dels ocells. Tot seguit se sent un soroll d'ultra-bosc, algú que crida... "CHANQUETE HA MUERTO, CHANQUETE HA MUERTO..."
Tramuntana
Avanç d'esmorzar sempre m'agrada fer una passejada pel bosc. Surto del pailebot i a les primeres passes ja escolto als ocells donant-me el seu original bon dia. Enfilo cap aquell claret de bosc de cada dia en busca del solet, miro enrere i veig que els pals del pailebot sobresurten del bosc. De sobte un soroll, un gran soroll d'ales substituint el cant dels ocells. Tot seguit se sent un soroll d'ultra-bosc, algú que crida... "CHANQUETE HA MUERTO, CHANQUETE HA MUERTO..."
Tramuntana
REGATA
Un èxit total, jo crec que som uns quinze pailebots, tots paral·lels a la línia de sortida anant i venint. De sobte donen la sortida i tots giren cap NE, nosaltres sortim molt ben posicionats per l'estratègia del capità. Al cap d'un parell d'hores som dos els que lluitem al davant, pregunto al capità quina diferència hi ha entre els dos vaixells? Ell diu: aquest pailebot el SE és centenari i va sol.
Veig que les veles van molt plegades, calculo que uns 45º de la crugia i força escorats a babord, tota la tripulació a sobrevent intentant ajudar amb el pes a compensar al centenari, tot d'una el proer crida, "EL BAUPRÉS S'HA TRENCAT" el capità ordena, "proer organitza un equip i allibera el bauprès de la pressió de les veles i forceu l'estai perquè no pateixin els pals".
"ENS AVANCEN, ENS AVANCEN"
No pateixis són segons...
Tramuntana
Veig que les veles van molt plegades, calculo que uns 45º de la crugia i força escorats a babord, tota la tripulació a sobrevent intentant ajudar amb el pes a compensar al centenari, tot d'una el proer crida, "EL BAUPRÉS S'HA TRENCAT" el capità ordena, "proer organitza un equip i allibera el bauprès de la pressió de les veles i forceu l'estai perquè no pateixin els pals".
"ENS AVANCEN, ENS AVANCEN"
No pateixis són segons...
Tramuntana
HISTORIAS DE LA MAR
Por la mar te encontré, respetuosa navegabas. El viento de popa, silencioso te llevaba con caricias. Yo jugaba con tu estela, cortaba por tu proa y a ti, respetuosa "Santa Eulalia" no te importaba, propio de ti,
un pailebote centenario que tantas veces la mar ha surcado. Con otros barcos he nadado, pero hacían ruido, no respetaban, yo, les molestaba... Tú eres diferente, eres de la mar y cuando por fin estés aquí, para
quedarte, iré a verte; y no jugaré con tu estela, no cortaré por tu proa pero estaremos juntos y contaremos historias, porque tú y yo somos de la mar.
Hector Dum
un pailebote centenario que tantas veces la mar ha surcado. Con otros barcos he nadado, pero hacían ruido, no respetaban, yo, les molestaba... Tú eres diferente, eres de la mar y cuando por fin estés aquí, para
quedarte, iré a verte; y no jugaré con tu estela, no cortaré por tu proa pero estaremos juntos y contaremos historias, porque tú y yo somos de la mar.
Hector Dum
dimarts, de març 27
REGAL COMPARTIT
Les mans li tremolaven sostenint la tarja-regal, els ulls resseguien les línies impreses davant l'expectació de la colla d'amics.
- Quaranta anys es fan un cop a la vida Maria! T'ho mereixes! - cridà la seva amiga en veure-li la cara de circumstancies.
Molt diplomàtica va fer un magnífic somriure mostrant totes les dents per articular un generós "Moltíssimes gràcies", dissimulant així l'interrogant que podia haver traspuat del seu rostre, i el va mantenir ferm durant els sorollosos aplaudiments.
L'Enric, de seguida que en va tenir ocasió, li va preguntar:
- Que no t`ha agradat el regal?
- Si, m`ha fet molta il·lusió. Però... que hi aniré sola?
- Sola a bord? Hi anirem els dos junts! Serà fantàstic! Quaranta anys es fan un cop a la vida!
A bord? va pensar, i va esmunyir-se ràpidament, mòbil en mà, per consultar d'amagatotis què coi era el "Val per gaudir d'un Pailebot Centenari".
Chi-sun
- Quaranta anys es fan un cop a la vida Maria! T'ho mereixes! - cridà la seva amiga en veure-li la cara de circumstancies.
Molt diplomàtica va fer un magnífic somriure mostrant totes les dents per articular un generós "Moltíssimes gràcies", dissimulant així l'interrogant que podia haver traspuat del seu rostre, i el va mantenir ferm durant els sorollosos aplaudiments.
L'Enric, de seguida que en va tenir ocasió, li va preguntar:
- Que no t`ha agradat el regal?
- Si, m`ha fet molta il·lusió. Però... que hi aniré sola?
- Sola a bord? Hi anirem els dos junts! Serà fantàstic! Quaranta anys es fan un cop a la vida!
A bord? va pensar, i va esmunyir-se ràpidament, mòbil en mà, per consultar d'amagatotis què coi era el "Val per gaudir d'un Pailebot Centenari".
Chi-sun
L'HORA FOSCANT
Aquella hora foscant omplia de reflexos daurats un cel fins aleshores d'un blau blavíssim, mentre la figura d'un pailebot centenari, dormint tranquil al port, lliscava sobre les aigües del Mare Nostrum.
El Santa Eulàlia estava allà, davant meu, on s'erigia orgullós sobre el mar. Lentament m'hi vaig acostar i, en aquell silenci, vaig descobrir el cruixir de les fustes de la coberta. Una coberta, noble i senzilla, tantes vegades passejada, tantes històries viscudes, tants viatges realitzats i tants mars solcats.
La lluna frisa per sortir, per tenyir de plata les veles blanques amarades de sal i, jo, com a testimoni mut, contemplo l'escenari. Mariners bregats en mil batalles, senyores amb barret observant l'horitzó, infants entremaliats jugant sota el sol i somnis que potser el vent no s'endugué.
Marxo sense fer soroll, no vull destorbar la nit. Però, la meva ànima s'emporta els records feliços d'un altre temps.
Atenea
El Santa Eulàlia estava allà, davant meu, on s'erigia orgullós sobre el mar. Lentament m'hi vaig acostar i, en aquell silenci, vaig descobrir el cruixir de les fustes de la coberta. Una coberta, noble i senzilla, tantes vegades passejada, tantes històries viscudes, tants viatges realitzats i tants mars solcats.
La lluna frisa per sortir, per tenyir de plata les veles blanques amarades de sal i, jo, com a testimoni mut, contemplo l'escenari. Mariners bregats en mil batalles, senyores amb barret observant l'horitzó, infants entremaliats jugant sota el sol i somnis que potser el vent no s'endugué.
Marxo sense fer soroll, no vull destorbar la nit. Però, la meva ànima s'emporta els records feliços d'un altre temps.
Atenea
EL PAILEBOT DE L'AVI
L'avi era un home, de pell arrugada, barba blanca i olor a mar. Sempre fumava amb pipa. Les seves mans rugoses, sempre tenien una carícia per a mi. L'avi i jo compartíem l'amor pel mar i pel seu pailebot.
És el dia, sóc al pailebot que l'avi em va deixar. Fusta de pi i olivera, olor a sal. Despleguem veles, sortim del port de Barcelona amb els vents alisis NE a favor i, sobretot, amb ganes d'aventures: al llarg de 4.337 milles nàutiques hi trobarem, tempestes tropicals, huracans, depressions, per aconseguir el més important: arribar a Santiago de Cuba.
El viatge és feixuc però en arribar a port puc ser jo. Camino a terra ferma i, en passar pel costat d'un pescador que cus les seves xarxes, les nostres mirades es creuen.
-Pau, ets tu?
-Eulàlia?
I aquí comença una història: En un pailebot centenari embarquen en Pau, l'Eulàlia...
Lua
És el dia, sóc al pailebot que l'avi em va deixar. Fusta de pi i olivera, olor a sal. Despleguem veles, sortim del port de Barcelona amb els vents alisis NE a favor i, sobretot, amb ganes d'aventures: al llarg de 4.337 milles nàutiques hi trobarem, tempestes tropicals, huracans, depressions, per aconseguir el més important: arribar a Santiago de Cuba.
El viatge és feixuc però en arribar a port puc ser jo. Camino a terra ferma i, en passar pel costat d'un pescador que cus les seves xarxes, les nostres mirades es creuen.
-Pau, ets tu?
-Eulàlia?
I aquí comença una història: En un pailebot centenari embarquen en Pau, l'Eulàlia...
Lua
dilluns, de març 26
UN PAILEBOT SOLIDARIO
Las estelas reflejadas en el mar acompañaban a un pailebot centenario hacia el puerto de Barcelona donde aguardaba mucha gente y personalidades para recibirlo, después de una larga travesía, por variopintos países lejanos. Estaba impecable tras su última restauración, ofrecía aquel esplendor de antaño. En las velas, las gaviotas se posaban curiosas; el capitán y los marineros saludaban eufóricos a la muchedumbre desde la popa del navío, que por su parte les recibían con una orquesta y cantos. Las bodegas del pailebot estaban vacías de provisiones después de haberlas repartido a las personas más necesitadas por aquellos mundos remotos; era su primer viaje después de tantos años jubilado, pero necesitaba celebrar su centenario con una proeza solidaria, recordando aquellos tiempos de gloria y otros no tanto, pasando por diferentes propietarios de compañías navieras y adaptándolo a los nuevos tiempos, toda una historia que merece un homenaje al pailebot Santa Eulalia.
Piedra
Piedra
EL MISTERI DEL COFRE
Era una nit fosca, en Petter Jackson i jo vam sortir a navegar amb el seu gat Xuiço. Vam entrar a les Illes Britàniques pel nord i vam vorejar-les cap al sud. Quan el timó tenia el rumb fixat, vam anar a revisar les provisions de la bodega i ens vam adonar que hi havia un cofre cobert de molsa i teranyines. Vam intentar obrir-lo però no es podia. Vam buscar una clau i no en vam trobar cap. Vam sortir a coberta. Mentre pensava vaig estar observant en Xuiço, duia una clau penjada al seu collar. La clau era daurada brillava amb el reflex de la llum de la lluna plena en aquella nit plena d'estrelles en el Pailebot Centenari. Vam obrir el cofre i... hi havia un sobre daurat. De dins vam treure unes fotografies d'un Pailebot del 1682 i unes entrades de cinema d'una pel·lícula de pirates.
Peter Jackson
Peter Jackson
DEL GRIS AL PAILEBOT
Era un apagat dia de tardor, i les ganes de sortir de casa s'esfumaren com el mateix sol del cel atapeït per núvols. El trimestre s'havia acabat, i com si es tractés d'un joc m'havia passat volant. No tenia res a planificar, a excepció de curar-me d'una vegada per totes del refredat de la grip.
Tot aparentava gris i negre, com si així hagués perdurat al llarg de la meva existència. Les ganes de gaudir, l'esperança de tenir un bon president, la il·lusió de treure bones qualificacions...
M'estava transformant en el monstre de la societat: el gandul. Però podria considerar que ja no estic duent aquesta metamorfosi, rutina de l'absència de vitalitat. Crec que gràcies a aquesta redacció del pailebot centenari, tot i això no tingui res a veure, farà créixer a un millor ciutadà.
Per això vaig decidir anar a visitar el Pailebot Centenari, aquell dia gris, per animar-me.
John Silver
Tot aparentava gris i negre, com si així hagués perdurat al llarg de la meva existència. Les ganes de gaudir, l'esperança de tenir un bon president, la il·lusió de treure bones qualificacions...
M'estava transformant en el monstre de la societat: el gandul. Però podria considerar que ja no estic duent aquesta metamorfosi, rutina de l'absència de vitalitat. Crec que gràcies a aquesta redacció del pailebot centenari, tot i això no tingui res a veure, farà créixer a un millor ciutadà.
Per això vaig decidir anar a visitar el Pailebot Centenari, aquell dia gris, per animar-me.
John Silver
NOMBRES I VAIXELLS
Sempre parlava de vaixells. I encara que cada dia ens coneixíem més, ell no s'adonava que jo preferia els nombres. Un dia, com tants d'altres, vam anar a fer un volt pel port i em va ensenyar què vol dir 100, cent, un centenari, i un centenar de coses. Jo estava feliç perquè amb esforç arribava a comptar fins a 12, però la meva passió era tan gran que saber què era l'1 amb dues rodones superava les expectatives per a aquell dia. I va passar el temps, i cada dia sabia més coses de vaixells i noves paraules, fins i tot més que altres nens de la meva edat, com ara eslora, babord, estribord. Va tornar el bon temps i ell va decidir portar-me un altre cop al port. En arribar hi havia un vaixell molt gran. Mira, avi! Li vaig dir. Un pailebot centenari com tu.
Ali Clayburn
Ali Clayburn
LLARGA VIDA
Tota una vida d'amor i lluita amb la mar i el vent i a la fi el repòs, que no el final. Nascut a Alacant i avarat a la platja de Torrevieja, ets ara un pailebot centenari. Carmen Flores fou el teu nom d'infantesa, però al llarg de la teva vida tingueres d'altres i ara, a la senectud, tornes a tenir nom de dona. El Mediterrani és el teu domini; abans amb càrregues pesades i travesses llargues i ara amb la càrrega mès apreciada i amb la façana de Barcelona a l'esguard.
Tobias
Tobias
OMBRES
Pascual Flores mira els dos pailebots amb mirada seriosa. A Torrevella tothom està al cas d'aquells dos vaixells que portaran els noms dels seus fills, la Carmen i el Pascual.
Poc s'imagina el constructor que el vaixell anomenat Carmen portarà cerals, fusta, sal i minerals fins el 1927, per tot el Mediterrani. I que creuarà dues vegades l'oceà fins arribar a Cuba, on la llum i el sol d'aquelles contrades il·luminaran les veles.
El Pascual tanca els ulls i s'imagina les naus pel mar, lliures, com els seus dos fills. I quan, el 1931, aquell pailebot anomenat Carmen canviï de nom i s'utilitzi per l'estraperlo entre Barcelona i les Illes Balears, ell ja no hi serà.
Avui, convertit ja en un pailebot centenari anomenat Santa Eulàlia, es gronxa a les aigües del Port de Barcelona, mentre l'ombra d'una nena anomenada Carmen, de la ma del seu germà, juguen per coberta.
Laia
Poc s'imagina el constructor que el vaixell anomenat Carmen portarà cerals, fusta, sal i minerals fins el 1927, per tot el Mediterrani. I que creuarà dues vegades l'oceà fins arribar a Cuba, on la llum i el sol d'aquelles contrades il·luminaran les veles.
El Pascual tanca els ulls i s'imagina les naus pel mar, lliures, com els seus dos fills. I quan, el 1931, aquell pailebot anomenat Carmen canviï de nom i s'utilitzi per l'estraperlo entre Barcelona i les Illes Balears, ell ja no hi serà.
Avui, convertit ja en un pailebot centenari anomenat Santa Eulàlia, es gronxa a les aigües del Port de Barcelona, mentre l'ombra d'una nena anomenada Carmen, de la ma del seu germà, juguen per coberta.
Laia
BOIRA
Aquell matí hauria estat un més de tants, un clon dels altres matins, sense emoció, sense cap transcendència, sense ànima, un dia laboral i insípid m'esperava i jo resignada, em dirigia cap el forat negre del meu despatx encara mig adormida, amb les imatges encara fresques d'aquell estrany somni en el que entre una fantasmagòrica boira es deixava veure un pailebot centenari amb tota la seva magnificència. Intentant conduir el meu cotxe sense ganes agafo la sortida de la ronda litoral cap al port i aparco com sempre al meu lloc reservat, ho faig mecànicament, com tants matins, quan de sobte, davant meu, aquella imatge es fa real, és allà, tal com aquella vident havia dit, la nau que fa anys, molts anys, m'havia portat a Barcelona des de ben lluny, quan la meva ànima, en un altre cos, viatjava lliure i feliç buscant el seu destí.
Bugambilia
Bugambilia
divendres, de març 23
SOMNI D'UNA DONA
Soc dona i tinc un somni...
Visc a principis del segle XX i el meu esperit viatger s'ofega a la meva ciutat natal Barcelona.
Voldria fugir, emprendre un viatge en solitari i embarcar-me en un pailebot centenari. Endinsar-me dins la mar sense mirar enrere, projectar el futur sense recances i obrir-me al mon sense pors.
M'imagino en un pailebot construït a Vilassar, ja fa molt de temps, a on els seus olors recorden l'essència del passat, emmagatzemat a les seves entranyes.
Imagino els barrils de vi, que des de les costes catalanes el durem a Eivissa.
Sento el perfum endolcit que el vi ha deixat a l'embarcació, el soroll relaxant de les veles de tallant onejant i la brisa del Mediterrani.
Somio veure les onades abraçant la nostra embarcació i deixant una estela blanca dins el mar blau.
Soc dona i tinc un somni...
Gemma
Visc a principis del segle XX i el meu esperit viatger s'ofega a la meva ciutat natal Barcelona.
Voldria fugir, emprendre un viatge en solitari i embarcar-me en un pailebot centenari. Endinsar-me dins la mar sense mirar enrere, projectar el futur sense recances i obrir-me al mon sense pors.
M'imagino en un pailebot construït a Vilassar, ja fa molt de temps, a on els seus olors recorden l'essència del passat, emmagatzemat a les seves entranyes.
Imagino els barrils de vi, que des de les costes catalanes el durem a Eivissa.
Sento el perfum endolcit que el vi ha deixat a l'embarcació, el soroll relaxant de les veles de tallant onejant i la brisa del Mediterrani.
Somio veure les onades abraçant la nostra embarcació i deixant una estela blanca dins el mar blau.
Soc dona i tinc un somni...
Gemma
ORGULLÓS DEL PAILEBOT CENTENARI
La mar, sembla que em somrigui; alguns cops sense ensenyar les seves dents, altres me'n recordo d'aquell dia... la seva immensa tranquil·litat es transforma, ja a la riba, com grans ones. Un desig que només es nota estant en ell. Al entrar en el pailebot centenari et converteixes en el convidat d'honor. Veure el timó i pensar les bones navegacions passades amb ell. Veure tota la tripulació i estar-ne orgullós... Els crits dels mariners i les ordres del capità que et fan posar els pels de punta, d'aquella manera tan especial... com el primer cop que hi puges. Et sents lliure al pailebot solcant lleugerament les aigües de la mar. Navegar en honor a la patrona de Barcelona en el dia del meu Sant és espectacular. Et sents més emocionat que mai... apoteòsic. Així que et recomano anar-hi per omplir el teu somriure d'alegria... i d'ones.
Robertaramona
Robertaramona
dijous, de març 22
RESCAT
Va tancar els ulls, es va deixar bressolar pel vaivé de la mar, el sol li besava els ulls mentre que el vent li xiuxiuejava una cançó de bressol.
Viva, estava viva, després de tants anys sumida en un infern.
Qui havia de pensar que un pailebot centenari la podia salvar.
Si no hagués estat per aquest cap solt de la Escandalosa, si no hagués estat pel majestuós vaixell, s'haguessin adonat, i l'haurien descobert. Llavors, sí que estaria morta.
Però tot això havia quedat enrere, ara navegava a tota vela sentint la vida penetrant per la seva pell. Les seves mans plenes de durícies li deien que era una més de la tripulació.
Ho havia aconseguit, havia fugit de Cuba i Carmen Flores l'havia rescatat.
Avui, després de tants anys, el sol la tornava a rondar i el vent li cantava a bord del Santa Eulàlia, la seva llar.
Ción
Viva, estava viva, després de tants anys sumida en un infern.
Qui havia de pensar que un pailebot centenari la podia salvar.
Si no hagués estat per aquest cap solt de la Escandalosa, si no hagués estat pel majestuós vaixell, s'haguessin adonat, i l'haurien descobert. Llavors, sí que estaria morta.
Però tot això havia quedat enrere, ara navegava a tota vela sentint la vida penetrant per la seva pell. Les seves mans plenes de durícies li deien que era una més de la tripulació.
Ho havia aconseguit, havia fugit de Cuba i Carmen Flores l'havia rescatat.
Avui, després de tants anys, el sol la tornava a rondar i el vent li cantava a bord del Santa Eulàlia, la seva llar.
Ción
LES ARRACADES DEL SANTA EULÀLIA
Al pailebot centenari Santa Eulàlia que es troba amarrat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona hi ha fruitat un cirerer. Fa competència al pal major en alçària i s'embranca al pal trinquet i al de messana. Ningú sabia que era un cirerer en aquell plançó espontani. ¿Què ha canviat aquesta primavera perquè s'hagi fet gran en tanta mesura? Mestres d'aixa, biòlegs i agrònoms han estudiat el fenomen. No han trobat cap pinyol, observada tota la quaderna. Per com ha escampat les arrels per la bodega fa pensar que procedeix d'un empelt de la fusta que el vaixell transportava per fer-ne mobles per tota la Mediterrània. Les transformacions i restauracions successives encara van acoblar més les fustes i la humitat d'enguany ha fet la resta. Les gavines han descobert una sobtada afició per les arracades suculentes del Santa Eulàlia.
Lali
Lali
UN PAILEBOT CENTENARI S'ALLUNYA A L'HORITZÓ
Era un matí força calorós, el sol es reflectia en les petites onades que xocaven contra les fustes de l'embarcador, al mirar a l'horitzó la dona veié com solcava el petit pailebot centenari, sense pressa, una barreja de sentiments li recorrien el cos però el que més la pertorbava era aquella sensació de tranquil·litat, de descans que s 'instal·là dins seu.
Recordà quan li va dir a la Mila que el seu marit s'anava al "Nou Món" a la recerca d'aventures, ella se la mirà amb acorament i recordà que es va estranyar de la reacció de l'amiga.
Ara era allà, sense el seu marit, la seva vida, tot havia girat al voltant d'ell sempre i es sentia marejada, no per el mareig que sempre li venia quan estava a prop del vell port, sinó perquè havia de refer de nou la seva vida, cosa que li disgustava cada cop menys.
La mar
Recordà quan li va dir a la Mila que el seu marit s'anava al "Nou Món" a la recerca d'aventures, ella se la mirà amb acorament i recordà que es va estranyar de la reacció de l'amiga.
Ara era allà, sense el seu marit, la seva vida, tot havia girat al voltant d'ell sempre i es sentia marejada, no per el mareig que sempre li venia quan estava a prop del vell port, sinó perquè havia de refer de nou la seva vida, cosa que li disgustava cada cop menys.
La mar
NAUFRAGI DEL PAILEBOT
Aquella nit no semblava bona per sortir a navegar, però no em vaig adonar fins a una hora després d'haver pujat al vaixell. El mar cada vegada es movia més i juntament amb ell el meu vaixell. Una tempesta s'acostava i jo ja no era qui controlava el timó. Tractava de mantenir la calma, però en el moment que l'aigua va començar a entrar dins sabia que ja no hi havia res a fer, estava a punt de naufragar i el meu preciós Pailebot centenari no trigaria més de vint minuts en enfonsar-se.
Vaig passar-me els següents deu minuts cridant, tractant de contactar amb algú, però ningú no m'escoltava. Em trobava enmig del no res i aviat hi seria allà per sempre.
Finalment em vaig asseure al centre del meu estimat Pailebot, conscient que estava a punt de ser empassat per aquella monstruosa tempesta i simplement vaig tancar els ulls.
Chupa-Chup
Vaig passar-me els següents deu minuts cridant, tractant de contactar amb algú, però ningú no m'escoltava. Em trobava enmig del no res i aviat hi seria allà per sempre.
Finalment em vaig asseure al centre del meu estimat Pailebot, conscient que estava a punt de ser empassat per aquella monstruosa tempesta i simplement vaig tancar els ulls.
Chupa-Chup
EL COMERCIANT
Allà vaig quedar amb el comerciant de vaixells. Era un lloc proper al port de Barcelona i tenia a la venda una infinitat de vaixells al seu catàleg, però em va cridar l'atenció un vaixell que portava el nom de "Pailebot Centenari".
La seva història em va captivar, doncs va ser construït l'any 1918 i és un veler que va travessar la Mediterrània i encara pot continuar navegant. Volia una embarcació ràpida al mar i aquesta era idònia pel que volia. Llavors vaig començar a negociar el preu d'aquest vaixell amb el comerciant del port, però es negava a vendre per la seva antiguitat.
Necessitava aquest vaixell fos com fos. Per això, vaig decidir de robar-lo. Em vaig dirigir a la zona on era amarrat el Pailebot, i vaig entrar-hi a l'interior i mirant a l'interior em trobo amb el comerciant dormint plàcidament en un dels bots salvavides.
Azaña
La seva història em va captivar, doncs va ser construït l'any 1918 i és un veler que va travessar la Mediterrània i encara pot continuar navegant. Volia una embarcació ràpida al mar i aquesta era idònia pel que volia. Llavors vaig començar a negociar el preu d'aquest vaixell amb el comerciant del port, però es negava a vendre per la seva antiguitat.
Necessitava aquest vaixell fos com fos. Per això, vaig decidir de robar-lo. Em vaig dirigir a la zona on era amarrat el Pailebot, i vaig entrar-hi a l'interior i mirant a l'interior em trobo amb el comerciant dormint plàcidament en un dels bots salvavides.
Azaña
XERRADES
El cel era d'un blau intens i el mar estava encalmat. Dos pailebots navegaven amb rumbs oposats. Un d'ells el més vell, tenia per nom Egara. L'altre trenta anys més jove, amb un pal més, una desimboltura elegant i més velam, que le li permetia gran velocitat. Era el Cala Sant Vicenç. En creuar-se el més jove va reconèixer al de dos pals i li va somriure. Feia anys que es coneixien. El pailebot de tres pals, es va adonar que al seu col·lega li costava navegar. Massa càrrega de ciment pels seus anys va pensar. L'Egara amb gran esforç va aixecar la vista per saludar al company, mentre va pensar que no arribaria mai a ser un pailebot centenari com el Cala Sant Vicenç, que anys després seria batejat amb el nom de Santa Eulàlia.
Mariner de secà
Mariner de secà
dimecres, de març 21
NOUS MONS
Navegar és ser bressolat.
Acollir el moviment suau és percebre l'amor dins del cos.
El cos és l'eina de comunicació física i engrescadora amb el món.
L'univers de l'embarcació a vela connecta amb l'inici del principi marítim de comunió antropològica amb el mar, i aquí és on es va inventar el pilot boat, el ràpid, de tres pals i veles, i just fa cent anys naixia l'individu pailebot Sant Maria, ara un pailebot centenari, ancorat al Moll de la Fusta.
Pujo a l'embarcació per ser bressolada mentre em ballen dins les paraules apresses de menuda "vent en popa a tota vela", que em fan pessigolles al centre de l'ànima amb records de pupitre infantil, que em desconnecten del present i m'inoculen una dosi de vida fresca i de desig de nous mons.
Arlet Margot
Acollir el moviment suau és percebre l'amor dins del cos.
El cos és l'eina de comunicació física i engrescadora amb el món.
L'univers de l'embarcació a vela connecta amb l'inici del principi marítim de comunió antropològica amb el mar, i aquí és on es va inventar el pilot boat, el ràpid, de tres pals i veles, i just fa cent anys naixia l'individu pailebot Sant Maria, ara un pailebot centenari, ancorat al Moll de la Fusta.
Pujo a l'embarcació per ser bressolada mentre em ballen dins les paraules apresses de menuda "vent en popa a tota vela", que em fan pessigolles al centre de l'ànima amb records de pupitre infantil, que em desconnecten del present i m'inoculen una dosi de vida fresca i de desig de nous mons.
Arlet Margot
MANTÉN EL RUMB!
Com m'ha agradat la visita del Santa Eulàlia, un pailebot centenari, amb el pare! Me'n vaig a dormir pensant-hi. "Bona nit, contramestre!", em diu el pare. Com en una pel·lícula, em passen pel cap esvelts pals, veles, eixàrcies, cofes... Camino cap a popa. De sobte, un fort vent anuncia la tempesta. Un barbut capità - a qui s'assembla?- m'ordena: "Timoner, mantén el rumb a Barcelona!" Agafo el timó, onades enfurismades contra la quilla escoren perillosament la nau... Però com per encanteri, la maregassa es transforma en calma. Al cel, ara lluminós i blau, una gavina, majestuosa, em xiscla des de proa: "Segueix-me!", i l'obeeixo. El capità barbut -aai, qui és?- se m'adreça: "Timoner, bona feina! A descansar!" En una màrfega a la bodega, caic en un son profund. Inesperadament, una campaneta em trasbalsa. "Contramestre, l'hora de llevar-se!", em crida el capità... ai, no, el pare!, des del passadís.
Timoner
Timoner
SANTA EULÀLIA
Has viatjat per deu mil mars
Amb les veles ben tibades
Solcant l'aigua, buscant fars
A prop o a terres llunyanes
Un pailebot centenari
Nascut a terra alacantina
Amb un passat llegendari
I una història genuïna
Carmen Flores et van dir
I després Puerto de Palma
També Cala Sant Vicens
I per fi el Santa Eulàlia
Traginant mercaderies
Per tota la Mediterrània
Vas aprendre al·legories
I històries inventades
Fins a Cuba vas arribar
Per portar-nos l'havanera
Que el meu avi va cantar
I Lola la Tavernera
Ara descanses una estona
Recordant el teu passat
Al Port Vell de Barcelona
Tranquil i ben ancorat
Esperant el cinc de Gener
Per dur-nos amb il·lusió
als tres Reis mags de l'orient
Que ja es veuen a l'horitzó
Marianna
Amb les veles ben tibades
Solcant l'aigua, buscant fars
A prop o a terres llunyanes
Un pailebot centenari
Nascut a terra alacantina
Amb un passat llegendari
I una història genuïna
Carmen Flores et van dir
I després Puerto de Palma
També Cala Sant Vicens
I per fi el Santa Eulàlia
Traginant mercaderies
Per tota la Mediterrània
Vas aprendre al·legories
I històries inventades
Fins a Cuba vas arribar
Per portar-nos l'havanera
Que el meu avi va cantar
I Lola la Tavernera
Ara descanses una estona
Recordant el teu passat
Al Port Vell de Barcelona
Tranquil i ben ancorat
Esperant el cinc de Gener
Per dur-nos amb il·lusió
als tres Reis mags de l'orient
Que ja es veuen a l'horitzó
Marianna
L'ADELA
"El veus? Ja t'ho deia que vindria... mai em creus".
Vaig despertar de la lectura en sentir aquelles paraules. Els ulls de l'Adela, embadalida amb la contemplació del mar, vibraven amb una llum màgica.
"És preciós Adela, sembla que balli amb les onades".
"Així és" - em respongé l'Adela després d'uns intensos segons-. "Hem d'avisar la mare que el pailebot del pare ja està arribant... Ves! Ves a dir-li si us plau, que jo no puc deixar de mirar-lo".
Preservant la intimitat del moment, vaig allunyar-me d'aquell racó del jardí des d'on els últims anys compartia hores amb l'Adela. Mai es cansava d'esperar mirant el mar. I sempre, tot girava entorn un pailebot centenari que jo coneixia des de petita per les narracions del meu avi mariner.
Quant donaria per veure'l ara mateix i poder compartir la visió emmalaltida de la meva mare, l'Adela, assegudes juntes al jardí de la residència...
Ch.
Vaig despertar de la lectura en sentir aquelles paraules. Els ulls de l'Adela, embadalida amb la contemplació del mar, vibraven amb una llum màgica.
"És preciós Adela, sembla que balli amb les onades".
"Així és" - em respongé l'Adela després d'uns intensos segons-. "Hem d'avisar la mare que el pailebot del pare ja està arribant... Ves! Ves a dir-li si us plau, que jo no puc deixar de mirar-lo".
Preservant la intimitat del moment, vaig allunyar-me d'aquell racó del jardí des d'on els últims anys compartia hores amb l'Adela. Mai es cansava d'esperar mirant el mar. I sempre, tot girava entorn un pailebot centenari que jo coneixia des de petita per les narracions del meu avi mariner.
Quant donaria per veure'l ara mateix i poder compartir la visió emmalaltida de la meva mare, l'Adela, assegudes juntes al jardí de la residència...
Ch.
UN PAILEBOT BESSÓ
La bandera de El Santa Eulàlia onejava al Port de la Selva, on, amarrat, el Pailebot Centenari esperava el capità que arribaria de l'Escala en un catamarà. La primera parada va ser el Port de Palamós, on calia carregar la bodega. Un cop disposada la càrrega, Andreu sortí a fer un mos i com no hi va trobar ningú conegut, en tres hores ja era a mar. Amb els primers rajos observà per damunt del timó unes ones petites. Uns cabells llargs s'ondulaven a l'aigua com escates de peix. La criatura feu cercles al voltant del Pailebot, i tot d'una, va aparèixer enmig d'un remolí un altre pailebot centenari lluint l'emblema de la noia a la proa. La noia va saludar el capità i s'allunyà aletejant rere una cala. El capità li respongué amb un gest i la coberta rebé una onada amb els alevins que nedaven sobre la superfície.
Nadine
Nadine
dimarts, de març 20
SOMIEM?
He somiat amb tu, darrerament. En qualsevol moment del dia, quan menys m'ho espero, recordo una imatge. Una llum. Un reflex que em distreu de la feina monòtona i em fa somriure. El reflex del sol, a l'albada, sobre les aigües de la mar tan quieta.
Van ser uns dies intensos, oi que sí? Uns pocs dies que haguéssim volgut allargar en un vespre mandrós, etern. Sense res ni ningú que pogués distreure'ns de la vida.
Que perquè hi penso, ara? Avui el somni m'ha semblat fer-se real, quan des de la finestra estant he intuït, entre les palmeres del passeig, els tres pals d'un pailebot centenari que ara és el nostre veí. Si mai tornes te l'he d'ensenyar.
Amb una mica de sort, el joc del sol sobre l'aigua tèbia també s'esmunyirà als teus somnis i en despertar, buscaràs el meu nom al teu record.
Aresta
NOSTÀLGIA
Era un matí de hivern començava a sortir el sol i en aquest meravellós viatge en el qual no sabem com acabarà es situava amb el seu pas lent que tenia en la seva ment i viatjava mar enllà els seus pensaments situats en el seu fons i al mateix instant passejant pel port vell en una visita a barcelona es va trobar per casualitat un veler amarrat era el pailebot centenari de Santa Eulàlia aquell veler històric de la mar mediterrània i en aquell precís instant recorda un vell pescador que una vegada en un port quan era un infant li posa un cavallet de mar a la mar demanant li que tanques els ulls i que no oblides mai que en el nostre viatge es per disfrutar lo.
Ikic
Ikic
dilluns, de març 19
A NADINE
Con su sonrisa a cuestas navega tras las olas.
Dolores y pesares persiguen sus deudas.
Y tras el murmullo amarillo de naciones desconocidas,
descansan en un bote sus tres tesoros.
Dos durmieron allí y el otro pereció.
Y si en el espejo del pasado eres capaz de ver tu cruz,
no desesperes más porque ya no volverá.
Dicen que tiempo atrás se descubrió un pailebote centenario, capitaneado por la nada.
Sus sueños hechos jirones, su vida y su armada.
¿Y si acaso son verdades a medias?
Más deudas que habrás de pagar.
Federico, el rinoceronte está dormido.
Ethel
Dolores y pesares persiguen sus deudas.
Y tras el murmullo amarillo de naciones desconocidas,
descansan en un bote sus tres tesoros.
Dos durmieron allí y el otro pereció.
Y si en el espejo del pasado eres capaz de ver tu cruz,
no desesperes más porque ya no volverá.
Dicen que tiempo atrás se descubrió un pailebote centenario, capitaneado por la nada.
Sus sueños hechos jirones, su vida y su armada.
¿Y si acaso son verdades a medias?
Más deudas que habrás de pagar.
Federico, el rinoceronte está dormido.
Ethel
OPORTUNITATS
Un vent fresc de migjorn inflava les veles d'aquella antiga nau que sortejava a tot drap les ones d'unes aigües blaves i poderoses. De proa a popa i de babord a estribord es veien els braços alçats d'una tripulació sense experiència però increïblement valenta. Caps enrinxolats que saltaven per veure el futur. Els crits dels passatgers que sonaven ofegats entre la brisa: rialles esperançades, plors de victòria, esgarips de gana i por. La terra ferma els esperava per acollir-los de nou.
El vaixell orgullós de la seva darrera singladura enfilava l'embocadura del port, flanquejat per un munt de creuers benestants.
Els diaris de l'endemà ho explicaven: "El Santa Eulàlia, un pailebot centenari, ancorava ahir a Barcelona. De dins, homes, dones i nens de pell fosca i ulls espantats narraven com el vaixell, sense que ningú l'amarinés, va aparèixer del no res enmig del mar per salvar-los la vida".
Pegàsides
El vaixell orgullós de la seva darrera singladura enfilava l'embocadura del port, flanquejat per un munt de creuers benestants.
Els diaris de l'endemà ho explicaven: "El Santa Eulàlia, un pailebot centenari, ancorava ahir a Barcelona. De dins, homes, dones i nens de pell fosca i ulls espantats narraven com el vaixell, sense que ningú l'amarinés, va aparèixer del no res enmig del mar per salvar-los la vida".
Pegàsides
HAS MARXAT
Has marxat...
No tocava encara, em vas prometre viure vuit anys més. Ho recordes, oi?
Ara què faig amb aquest forat negre a l'estòmac que engoleix qualsevol sentiment?
El nosaltres que era present i futur, ara només és passat.
T'has convertit en absència, et busco i no hi ets.
Tot segueix igual, darrera del dia ve la nit.
Dies enrere va nevar, els camps ja verdegen, les primeres violetes. Els teus llibres, la teva roba, tot al seu lloc... Menys tu.
He anat de bon matí a la platja, el sol tot just envia la primera carícia, massa freda per donar-me escalf.
I allà on s'acaba el mar i tot plegat cau al buit hi veig un pailebot centenari...
Potser és el Santa Eulàlia que torna de Cuba amb l'avi que et ve a buscar.
Potser tingui més sort.
No marxeu sense dir-me a on et porta. Espera'm. No trigaré.
Misió Divina
No tocava encara, em vas prometre viure vuit anys més. Ho recordes, oi?
Ara què faig amb aquest forat negre a l'estòmac que engoleix qualsevol sentiment?
El nosaltres que era present i futur, ara només és passat.
T'has convertit en absència, et busco i no hi ets.
Tot segueix igual, darrera del dia ve la nit.
Dies enrere va nevar, els camps ja verdegen, les primeres violetes. Els teus llibres, la teva roba, tot al seu lloc... Menys tu.
He anat de bon matí a la platja, el sol tot just envia la primera carícia, massa freda per donar-me escalf.
I allà on s'acaba el mar i tot plegat cau al buit hi veig un pailebot centenari...
Potser és el Santa Eulàlia que torna de Cuba amb l'avi que et ve a buscar.
Potser tingui més sort.
No marxeu sense dir-me a on et porta. Espera'm. No trigaré.
Misió Divina
ECOS DEL MAR
Cómo habría de olvidar aquellos ojos verdes que habían sido su único consuelo. La vida jamás volvería a ser tan efímera y eterna como lo fue a su lado. Dispuesto a comenzar una aventura que le llevara lejos de todo lo conocido, de los errores del pasado y la pesadez de la vida. Sería difícil conseguirlo si persistía en el barco aquel olor a pino y olivo que le llevaba de regreso a los campos de su niñez. Recorriendo de nuevo los caminos saboreando la tibieza del sol, la inmensidad de un mundo que había creído eterno y suyo.
Aquel pailebote centenario había recorrido muchos puertos, llevado a cabo muchas misiones y conocido muchas miserias. Mucho antes de que yo lo visitara en el puerto de Barcelona y escuchara en mi cabeza voces lejanas del pasado que traían el eco de una historia nunca escrita.
Zulaiki
Aquel pailebote centenario había recorrido muchos puertos, llevado a cabo muchas misiones y conocido muchas miserias. Mucho antes de que yo lo visitara en el puerto de Barcelona y escuchara en mi cabeza voces lejanas del pasado que traían el eco de una historia nunca escrita.
Zulaiki
ELS TRESORS DE L'ÀNIMA
"Plego veles... en aquesta singladura. Me’n duc aquest tresor ple de
vàlua. El protegiré. Mes no hi ha perles ni d’or ni de plata, ni monedes
franceses ni italianes, sinó històries d’alta talla.
Plego veles... retornant a la meva pàtria, que és terra de solana i no d’obaga. A l’espigó de ma pàtria he ancorat un pailebot centenari on aferraré un cap a l’aigua. Aquest tresor, ja nàufrag, romandrà dins d'aigües tranquil·les, serenes i calmades. Plego veles... donant vida a altres espècies marines, dins les parets de ferralla oxidada i desballestades. On la tramuntanada em fa anar a la deriva i les ones xoquen contra els tresors que s'hi ensorren. Em revolten i m'amarren a un norai rovellat amb un cap de nus de gassa o de ballestrinca.
Plego veles... ans sense oblidar-me que retorné a l' obaga, rememorant les vivències, desades en el cofre dels tresors de l'ànima."
Aranamina
Plego veles... retornant a la meva pàtria, que és terra de solana i no d’obaga. A l’espigó de ma pàtria he ancorat un pailebot centenari on aferraré un cap a l’aigua. Aquest tresor, ja nàufrag, romandrà dins d'aigües tranquil·les, serenes i calmades. Plego veles... donant vida a altres espècies marines, dins les parets de ferralla oxidada i desballestades. On la tramuntanada em fa anar a la deriva i les ones xoquen contra els tresors que s'hi ensorren. Em revolten i m'amarren a un norai rovellat amb un cap de nus de gassa o de ballestrinca.
Plego veles... ans sense oblidar-me que retorné a l' obaga, rememorant les vivències, desades en el cofre dels tresors de l'ànima."
Aranamina
EL PALO
Seis meses de arduo trabajo, el día de arbolar estaba cerca, fue un lunes lluvioso. Discurría un ambiente relajado entre opiniones y últimos retoques. En ese momento aparece la deseada grúa, podía levantar cómodamente los tres palos de 25 metros cada uno, con jarcia incluida. Estábamos a bordo para recibir el primer palo, el operador preparado a las órdenes del oficial al mando. De repente, un grito militar determinó un silencio de respeto que enmudeció toda posible desconfianza...
Sube el palo lentamente cogido de los extremos y a los diez metros resbala con toda furia hacia el muelle. Gracias a los carpinteros que trabajaron a contrarreloj Santa Eulalia "Un Pailebote centenario", vistió felizmente en su bautizo.
Edu
Sube el palo lentamente cogido de los extremos y a los diez metros resbala con toda furia hacia el muelle. Gracias a los carpinteros que trabajaron a contrarreloj Santa Eulalia "Un Pailebote centenario", vistió felizmente en su bautizo.
Edu
diumenge, de març 18
VINCULADOS
-¡No puede pasar!- Exclama la enfermera mientras me encamino hacia la habitación de mi hermano. Abro la puerta y, para sorpresa de las dos, Pascual no está. Sin embargo sé dónde se ha metido.
El muelle está mojado, pero ahí es dónde encuentro a Pascual, observando la ausencia del pailebote que lleva su mismo nombre. Me siento a su lado, le cojo una mano y empiezo:
-Creo que sé cómo curarte.
-¿Ah sí?- Dice, lejano.
-Sí, y entiendo que parece una locura pero… Creo que tu salud está vinculada con el Pascual Flores, igual que la mía con el Carmen Flores. Su decadencia ha ido al mismo ritmo y tiempo que la tuya… Y si arreglamos ese barco a punto de ser un pailebote centenario… Te recuperarás.
Tres años después la noticia me llegó como una tormenta a un marinero. El esqueleto del pailebote estaba demasiado deteriorado como para repararlo...
Coraline
El muelle está mojado, pero ahí es dónde encuentro a Pascual, observando la ausencia del pailebote que lleva su mismo nombre. Me siento a su lado, le cojo una mano y empiezo:
-Creo que sé cómo curarte.
-¿Ah sí?- Dice, lejano.
-Sí, y entiendo que parece una locura pero… Creo que tu salud está vinculada con el Pascual Flores, igual que la mía con el Carmen Flores. Su decadencia ha ido al mismo ritmo y tiempo que la tuya… Y si arreglamos ese barco a punto de ser un pailebote centenario… Te recuperarás.
Tres años después la noticia me llegó como una tormenta a un marinero. El esqueleto del pailebote estaba demasiado deteriorado como para repararlo...
Coraline
ESTELA
Hacía mucho tiempo que no me acercaba a estas costas, pero las reconozco sin dificultad. No es memoria lo que me falta. Me siento como en casa, y me entrego con confianza a estas aguas, y a sus corrientes y mareas. ¡Que me lleven adonde quieran llevarme!
Ojalá encontrara de nuevo al Santa Eulalia navegando. Hace mucho que nuestros rumbos se cruzaron en estas aguas, será ya un pailebote centenario. Era un compañero ruidoso, y acompañaba su balanceo con el crujido de sus cuadernas, el esfuerzo de mil cabos, y los gritos de los tripulantes. ¡Por cuántas millas seguí su estela! A menudo, desde entonces, he querido ser un pailebote yo también, y dejarme llevar a buen puerto por el viento. En estas preciosas aguas, asciendo a la superficie y lanzo con fuerza un bufido en tu honor, Santa Eulalia, y te deseo que las navegues por mucho tiempo.
Cpt Jolly
Ojalá encontrara de nuevo al Santa Eulalia navegando. Hace mucho que nuestros rumbos se cruzaron en estas aguas, será ya un pailebote centenario. Era un compañero ruidoso, y acompañaba su balanceo con el crujido de sus cuadernas, el esfuerzo de mil cabos, y los gritos de los tripulantes. ¡Por cuántas millas seguí su estela! A menudo, desde entonces, he querido ser un pailebote yo también, y dejarme llevar a buen puerto por el viento. En estas preciosas aguas, asciendo a la superficie y lanzo con fuerza un bufido en tu honor, Santa Eulalia, y te deseo que las navegues por mucho tiempo.
Cpt Jolly
SURCANDO HISTORIAS
De tres palos cada uno
dos bellos pailebotes
de nombre Pascual y Carmen
de bello apellido Flores.
Sudor y esfuerzo en los astilleros
dos importantes veleros
empeño y ansia
por mostrarlos al mundo entero.
Surcaba el gran Pascual el mar Mediterráneo
con Carmen Flores en su corazón
y su valor en un pailebote centenario.
Mercante de cálida madera y fina sal,
acompañado de sus blancas velas
valiente y fuerte hasta el final.
“El chulo” hasta Cuba y Baleares ,
contrabando, cereales
mil historias y bellos minerales.
En el bello Puerto de Palma
el mallorquín de oficio armador
le presta una nueva alma
movida por un motor.
Servicial en cualquier andadura
el Sayremar Uno siguió fuerte
bajo su blanca armadura.
Aire, viento, agua y sal
rinden homenaje al viejo Pascual.
De alma presente bajo el bello sol
en Barcelona descansa la bella Santa Eulalia,
bella y fuerte vaya donde vaya.
Miavoce
dos bellos pailebotes
de nombre Pascual y Carmen
de bello apellido Flores.
Sudor y esfuerzo en los astilleros
dos importantes veleros
empeño y ansia
por mostrarlos al mundo entero.
Surcaba el gran Pascual el mar Mediterráneo
con Carmen Flores en su corazón
y su valor en un pailebote centenario.
Mercante de cálida madera y fina sal,
acompañado de sus blancas velas
valiente y fuerte hasta el final.
“El chulo” hasta Cuba y Baleares ,
contrabando, cereales
mil historias y bellos minerales.
En el bello Puerto de Palma
el mallorquín de oficio armador
le presta una nueva alma
movida por un motor.
Servicial en cualquier andadura
el Sayremar Uno siguió fuerte
bajo su blanca armadura.
Aire, viento, agua y sal
rinden homenaje al viejo Pascual.
De alma presente bajo el bello sol
en Barcelona descansa la bella Santa Eulalia,
bella y fuerte vaya donde vaya.
Miavoce
TROBADA NAVAL
El vell cuirassat avançava lentament, conscient de la transcendència de la seva missió. No envejava pas la lleugeresa de la fragata que, navegant a estribord, lluïa amb orgull les veles de quadrant inflades al vent. Era ell i ningú més qui gaudia de la supremacia naval. Dirigí una mirada de menyspreu a un pailebot centenari que surava una mica més enllà, indiferent als canons de gran calibre amb què ell estava blindat. Tot tres es trobaven empresonats entre parets blanques, compartint el mateix mar i sotmesos a una voluntat que no era pas la d’Èol com en temps remots, sinó la d’en Ramon, la ma del qual en aquell moment treia el tap que acabaria amb la seva navegació, perquè és ben sabut que sense aigua, cuirassats, fragates i pailebots naufraguen. Bon vent i fins al proper bany!
Remolí
Remolí
LLOP DE MAR
- Mareee, ja s’hi pot pujar… A l’abordatge!
- No, Barba-roja; aquest és un pailebot centenari, però no ha estat mai un vaixell pirata. De fet, es va dedicar al transport de mercaderies i atracava als ports per...
- Terra a la vista! Portem una càrrega de..
- Capità Colom, el santa Eulàlia no va amarrar mai en terres desconegudes, prou feina tenia fent contraban o vigilància...
- Quan salpem, el Maelstrom no aconseguirà enfonsar-nos!
- Fixa’t en aquestes eixàrcies tan gruixudes, comandant Nemo.
- Pots dir-me Ismael, mare. Em recorden les que dúiem al Pequod per lligar els arpons, seguint les indicacions del vell Ahab... Quina obsessió la d’aquell home, sempre perseguint la balena. No havia passat mai tanta por fins que vaig conèixer Long John Silver. Vaig ben avorrir les pomes, llamp de llamps!
- Has vist quina hora és, capità Haddock? Arriem veles i cap a casa!
Lloba de mar
- No, Barba-roja; aquest és un pailebot centenari, però no ha estat mai un vaixell pirata. De fet, es va dedicar al transport de mercaderies i atracava als ports per...
- Terra a la vista! Portem una càrrega de..
- Capità Colom, el santa Eulàlia no va amarrar mai en terres desconegudes, prou feina tenia fent contraban o vigilància...
- Quan salpem, el Maelstrom no aconseguirà enfonsar-nos!
- Fixa’t en aquestes eixàrcies tan gruixudes, comandant Nemo.
- Pots dir-me Ismael, mare. Em recorden les que dúiem al Pequod per lligar els arpons, seguint les indicacions del vell Ahab... Quina obsessió la d’aquell home, sempre perseguint la balena. No havia passat mai tanta por fins que vaig conèixer Long John Silver. Vaig ben avorrir les pomes, llamp de llamps!
- Has vist quina hora és, capità Haddock? Arriem veles i cap a casa!
Lloba de mar
CAP A OCCIDENT
- Gener, altra vegada!
- Fa més de dos mil anys que viatgem plegats i encara et veig neguitós quan arriba aquesta setmana...
- Ves, haguessis de lluitar tu, amb el sextant i el compàs per trobar el camí entre tanta aigua... I encara bo que l'estrella no ens falla mai! Soc home de terra, jo. Conec com el palmell de la mà les planes i les muntanyes que he travessat tantes vegades; a mi doneu-me la sorra del desert. Què voleu que us digui, estic avesat a dunes i oasis, a les temperatures extremes del desert... Si encara em marejo només de trepitjar un pailebot centenari!
- Què remugueu vosaltres dos? Haguéssiu de menar un estol d’oques, com em toca fer a mi!
- L’any vinent us encarregueu vosaltres de la navegació i a mi em deixeu l’estiba dels regals i el farratge dels camells...
- Fet!
Els tres navegants
- Fa més de dos mil anys que viatgem plegats i encara et veig neguitós quan arriba aquesta setmana...
- Ves, haguessis de lluitar tu, amb el sextant i el compàs per trobar el camí entre tanta aigua... I encara bo que l'estrella no ens falla mai! Soc home de terra, jo. Conec com el palmell de la mà les planes i les muntanyes que he travessat tantes vegades; a mi doneu-me la sorra del desert. Què voleu que us digui, estic avesat a dunes i oasis, a les temperatures extremes del desert... Si encara em marejo només de trepitjar un pailebot centenari!
- Què remugueu vosaltres dos? Haguéssiu de menar un estol d’oques, com em toca fer a mi!
- L’any vinent us encarregueu vosaltres de la navegació i a mi em deixeu l’estiba dels regals i el farratge dels camells...
- Fet!
Els tres navegants
Subscriure's a:
Missatges (Atom)