Tal dia com avui va nàixer un pailebot centenari la Santa Eulàlia, uns diuen que s'assembla al pare, d'altres a la mare, sens dubte clavat al seu germà bessó. Després de la obligada trencadissa de vidre al casc ja és a l'aigua, com estava previst surava perfectament i a navegar, primer amb poques veles i després a tot drap aprofitant que hi havia poc vent. De cenyida, de través, de popa, aleta i amurat, navega perfecte i se'l veu una llarga vida. Els que s'han quedat a port no poden gaudir de la navegació, dona la sensació que és més la velocitat del vaixell que la del vent, sobre tot de cenyida. En l'empopada que la sensació de poca velocitat. Després de provar tots els rumbs enfilem cap a port i ens espera la banda municipal amb la corresponent pancarta.
Avui ha sigut un dia històric.
Tramuntana
dimecres, d’abril 4
EVOLUCIÓ
El pailebot Santa Eulàlia ja és un pailebot centenari (1918), d'aquelles naus es va evolucionar a les que tenim ara, molt diferents: fibra, kevlar, GPS, radar, etc. Ara tenim molts velers però la majoria d'un sol pal, tot i que ara tenim creuers amb uns quants pals (pocs).
Ves a saber com seran els velers del futur, crec que no hi ha gaire marge per l'evolució. El Santa Eulàlia amb 3 pals, 12 veles, 47m d'eslora, 8,4m de mànega i 6 tripulants, va ser un veler punter al moment de la botadura a Torrevieja (Alacant). A 1921 va fer el primer viatge a Amèrica/Santiago de Cuba, només amb aquest viatge va obtener guanys suficients per pagar l'embarcació. La càrrega d'anada va ser de sal i la de tornada de cereals.
El cost del pailebot al 1918 va ser de 40.000 ptes. Al 1936 ja se'n van pagar 100.000 ptes.
Tramuntana
Ves a saber com seran els velers del futur, crec que no hi ha gaire marge per l'evolució. El Santa Eulàlia amb 3 pals, 12 veles, 47m d'eslora, 8,4m de mànega i 6 tripulants, va ser un veler punter al moment de la botadura a Torrevieja (Alacant). A 1921 va fer el primer viatge a Amèrica/Santiago de Cuba, només amb aquest viatge va obtener guanys suficients per pagar l'embarcació. La càrrega d'anada va ser de sal i la de tornada de cereals.
El cost del pailebot al 1918 va ser de 40.000 ptes. Al 1936 ja se'n van pagar 100.000 ptes.
Tramuntana
diumenge, d’abril 1
ENYORANÇA
Avui, tot curull i enaltit per la nostàlgia, el Santa Eulàlia, el pailebot centenari, solca les aigües tranquil·les del Port de Barcelona i, embadalit pels records, es deixa contemplar pels nombrosos visitants que, encuriosits, tafanegen a babord i a estribord.
Més enllà, el vent empaita les veles; el timó, a popa, amb recança, es balanceja amatent als murmuri de l'aigua que li fa present el soroll, el tràfec, les gallardes travesses d'un temps passat... enyorança de mars braves, de crits de tripulació; carregar, descarregar, més enllà del llindar de l'horitzó.
Una gavina s'enlaira i albira ja, des del pal major, el Port Vell i desperta la goleta que poc a poc s'avessa a fer l'amarratge al moll.
Les veus se silencien a bord i el veler, cofoi, resta perdut entre l'admiració que desperta ara i l'emoció viscuda d'aquests cent anys ponderats.
ABN
Més enllà, el vent empaita les veles; el timó, a popa, amb recança, es balanceja amatent als murmuri de l'aigua que li fa present el soroll, el tràfec, les gallardes travesses d'un temps passat... enyorança de mars braves, de crits de tripulació; carregar, descarregar, més enllà del llindar de l'horitzó.
Una gavina s'enlaira i albira ja, des del pal major, el Port Vell i desperta la goleta que poc a poc s'avessa a fer l'amarratge al moll.
Les veus se silencien a bord i el veler, cofoi, resta perdut entre l'admiració que desperta ara i l'emoció viscuda d'aquests cent anys ponderats.
ABN
BOSC
Sóc a una regata amb el meu pailebot, érem tres els que lluitàvem pel primer lloc, els altres dos han de compensar-me 10 minuts per ser un pailebot centenari i en aquests moments crec que un em porta 1 minut i l'altre 3... Un altre dia que em quedo amb les ganes de saber si he guanyat perquè m'he despertat com sempre gairebé a la línia d'arribada.
Avanç d'esmorzar sempre m'agrada fer una passejada pel bosc. Surto del pailebot i a les primeres passes ja escolto als ocells donant-me el seu original bon dia. Enfilo cap aquell claret de bosc de cada dia en busca del solet, miro enrere i veig que els pals del pailebot sobresurten del bosc. De sobte un soroll, un gran soroll d'ales substituint el cant dels ocells. Tot seguit se sent un soroll d'ultra-bosc, algú que crida... "CHANQUETE HA MUERTO, CHANQUETE HA MUERTO..."
Tramuntana
Avanç d'esmorzar sempre m'agrada fer una passejada pel bosc. Surto del pailebot i a les primeres passes ja escolto als ocells donant-me el seu original bon dia. Enfilo cap aquell claret de bosc de cada dia en busca del solet, miro enrere i veig que els pals del pailebot sobresurten del bosc. De sobte un soroll, un gran soroll d'ales substituint el cant dels ocells. Tot seguit se sent un soroll d'ultra-bosc, algú que crida... "CHANQUETE HA MUERTO, CHANQUETE HA MUERTO..."
Tramuntana
REGATA
Un èxit total, jo crec que som uns quinze pailebots, tots paral·lels a la línia de sortida anant i venint. De sobte donen la sortida i tots giren cap NE, nosaltres sortim molt ben posicionats per l'estratègia del capità. Al cap d'un parell d'hores som dos els que lluitem al davant, pregunto al capità quina diferència hi ha entre els dos vaixells? Ell diu: aquest pailebot el SE és centenari i va sol.
Veig que les veles van molt plegades, calculo que uns 45º de la crugia i força escorats a babord, tota la tripulació a sobrevent intentant ajudar amb el pes a compensar al centenari, tot d'una el proer crida, "EL BAUPRÉS S'HA TRENCAT" el capità ordena, "proer organitza un equip i allibera el bauprès de la pressió de les veles i forceu l'estai perquè no pateixin els pals".
"ENS AVANCEN, ENS AVANCEN"
No pateixis són segons...
Tramuntana
Veig que les veles van molt plegades, calculo que uns 45º de la crugia i força escorats a babord, tota la tripulació a sobrevent intentant ajudar amb el pes a compensar al centenari, tot d'una el proer crida, "EL BAUPRÉS S'HA TRENCAT" el capità ordena, "proer organitza un equip i allibera el bauprès de la pressió de les veles i forceu l'estai perquè no pateixin els pals".
"ENS AVANCEN, ENS AVANCEN"
No pateixis són segons...
Tramuntana
HISTORIAS DE LA MAR
Por la mar te encontré, respetuosa navegabas. El viento de popa, silencioso te llevaba con caricias. Yo jugaba con tu estela, cortaba por tu proa y a ti, respetuosa "Santa Eulalia" no te importaba, propio de ti,
un pailebote centenario que tantas veces la mar ha surcado. Con otros barcos he nadado, pero hacían ruido, no respetaban, yo, les molestaba... Tú eres diferente, eres de la mar y cuando por fin estés aquí, para
quedarte, iré a verte; y no jugaré con tu estela, no cortaré por tu proa pero estaremos juntos y contaremos historias, porque tú y yo somos de la mar.
Hector Dum
un pailebote centenario que tantas veces la mar ha surcado. Con otros barcos he nadado, pero hacían ruido, no respetaban, yo, les molestaba... Tú eres diferente, eres de la mar y cuando por fin estés aquí, para
quedarte, iré a verte; y no jugaré con tu estela, no cortaré por tu proa pero estaremos juntos y contaremos historias, porque tú y yo somos de la mar.
Hector Dum
dimarts, de març 27
REGAL COMPARTIT
Les mans li tremolaven sostenint la tarja-regal, els ulls resseguien les línies impreses davant l'expectació de la colla d'amics.
- Quaranta anys es fan un cop a la vida Maria! T'ho mereixes! - cridà la seva amiga en veure-li la cara de circumstancies.
Molt diplomàtica va fer un magnífic somriure mostrant totes les dents per articular un generós "Moltíssimes gràcies", dissimulant així l'interrogant que podia haver traspuat del seu rostre, i el va mantenir ferm durant els sorollosos aplaudiments.
L'Enric, de seguida que en va tenir ocasió, li va preguntar:
- Que no t`ha agradat el regal?
- Si, m`ha fet molta il·lusió. Però... que hi aniré sola?
- Sola a bord? Hi anirem els dos junts! Serà fantàstic! Quaranta anys es fan un cop a la vida!
A bord? va pensar, i va esmunyir-se ràpidament, mòbil en mà, per consultar d'amagatotis què coi era el "Val per gaudir d'un Pailebot Centenari".
Chi-sun
- Quaranta anys es fan un cop a la vida Maria! T'ho mereixes! - cridà la seva amiga en veure-li la cara de circumstancies.
Molt diplomàtica va fer un magnífic somriure mostrant totes les dents per articular un generós "Moltíssimes gràcies", dissimulant així l'interrogant que podia haver traspuat del seu rostre, i el va mantenir ferm durant els sorollosos aplaudiments.
L'Enric, de seguida que en va tenir ocasió, li va preguntar:
- Que no t`ha agradat el regal?
- Si, m`ha fet molta il·lusió. Però... que hi aniré sola?
- Sola a bord? Hi anirem els dos junts! Serà fantàstic! Quaranta anys es fan un cop a la vida!
A bord? va pensar, i va esmunyir-se ràpidament, mòbil en mà, per consultar d'amagatotis què coi era el "Val per gaudir d'un Pailebot Centenari".
Chi-sun
L'HORA FOSCANT
Aquella hora foscant omplia de reflexos daurats un cel fins aleshores d'un blau blavíssim, mentre la figura d'un pailebot centenari, dormint tranquil al port, lliscava sobre les aigües del Mare Nostrum.
El Santa Eulàlia estava allà, davant meu, on s'erigia orgullós sobre el mar. Lentament m'hi vaig acostar i, en aquell silenci, vaig descobrir el cruixir de les fustes de la coberta. Una coberta, noble i senzilla, tantes vegades passejada, tantes històries viscudes, tants viatges realitzats i tants mars solcats.
La lluna frisa per sortir, per tenyir de plata les veles blanques amarades de sal i, jo, com a testimoni mut, contemplo l'escenari. Mariners bregats en mil batalles, senyores amb barret observant l'horitzó, infants entremaliats jugant sota el sol i somnis que potser el vent no s'endugué.
Marxo sense fer soroll, no vull destorbar la nit. Però, la meva ànima s'emporta els records feliços d'un altre temps.
Atenea
El Santa Eulàlia estava allà, davant meu, on s'erigia orgullós sobre el mar. Lentament m'hi vaig acostar i, en aquell silenci, vaig descobrir el cruixir de les fustes de la coberta. Una coberta, noble i senzilla, tantes vegades passejada, tantes històries viscudes, tants viatges realitzats i tants mars solcats.
La lluna frisa per sortir, per tenyir de plata les veles blanques amarades de sal i, jo, com a testimoni mut, contemplo l'escenari. Mariners bregats en mil batalles, senyores amb barret observant l'horitzó, infants entremaliats jugant sota el sol i somnis que potser el vent no s'endugué.
Marxo sense fer soroll, no vull destorbar la nit. Però, la meva ànima s'emporta els records feliços d'un altre temps.
Atenea
EL PAILEBOT DE L'AVI
L'avi era un home, de pell arrugada, barba blanca i olor a mar. Sempre fumava amb pipa. Les seves mans rugoses, sempre tenien una carícia per a mi. L'avi i jo compartíem l'amor pel mar i pel seu pailebot.
És el dia, sóc al pailebot que l'avi em va deixar. Fusta de pi i olivera, olor a sal. Despleguem veles, sortim del port de Barcelona amb els vents alisis NE a favor i, sobretot, amb ganes d'aventures: al llarg de 4.337 milles nàutiques hi trobarem, tempestes tropicals, huracans, depressions, per aconseguir el més important: arribar a Santiago de Cuba.
El viatge és feixuc però en arribar a port puc ser jo. Camino a terra ferma i, en passar pel costat d'un pescador que cus les seves xarxes, les nostres mirades es creuen.
-Pau, ets tu?
-Eulàlia?
I aquí comença una història: En un pailebot centenari embarquen en Pau, l'Eulàlia...
Lua
És el dia, sóc al pailebot que l'avi em va deixar. Fusta de pi i olivera, olor a sal. Despleguem veles, sortim del port de Barcelona amb els vents alisis NE a favor i, sobretot, amb ganes d'aventures: al llarg de 4.337 milles nàutiques hi trobarem, tempestes tropicals, huracans, depressions, per aconseguir el més important: arribar a Santiago de Cuba.
El viatge és feixuc però en arribar a port puc ser jo. Camino a terra ferma i, en passar pel costat d'un pescador que cus les seves xarxes, les nostres mirades es creuen.
-Pau, ets tu?
-Eulàlia?
I aquí comença una història: En un pailebot centenari embarquen en Pau, l'Eulàlia...
Lua
dilluns, de març 26
UN PAILEBOT SOLIDARIO
Las estelas reflejadas en el mar acompañaban a un pailebot centenario hacia el puerto de Barcelona donde aguardaba mucha gente y personalidades para recibirlo, después de una larga travesía, por variopintos países lejanos. Estaba impecable tras su última restauración, ofrecía aquel esplendor de antaño. En las velas, las gaviotas se posaban curiosas; el capitán y los marineros saludaban eufóricos a la muchedumbre desde la popa del navío, que por su parte les recibían con una orquesta y cantos. Las bodegas del pailebot estaban vacías de provisiones después de haberlas repartido a las personas más necesitadas por aquellos mundos remotos; era su primer viaje después de tantos años jubilado, pero necesitaba celebrar su centenario con una proeza solidaria, recordando aquellos tiempos de gloria y otros no tanto, pasando por diferentes propietarios de compañías navieras y adaptándolo a los nuevos tiempos, toda una historia que merece un homenaje al pailebot Santa Eulalia.
Piedra
Piedra
EL MISTERI DEL COFRE
Era una nit fosca, en Petter Jackson i jo vam sortir a navegar amb el seu gat Xuiço. Vam entrar a les Illes Britàniques pel nord i vam vorejar-les cap al sud. Quan el timó tenia el rumb fixat, vam anar a revisar les provisions de la bodega i ens vam adonar que hi havia un cofre cobert de molsa i teranyines. Vam intentar obrir-lo però no es podia. Vam buscar una clau i no en vam trobar cap. Vam sortir a coberta. Mentre pensava vaig estar observant en Xuiço, duia una clau penjada al seu collar. La clau era daurada brillava amb el reflex de la llum de la lluna plena en aquella nit plena d'estrelles en el Pailebot Centenari. Vam obrir el cofre i... hi havia un sobre daurat. De dins vam treure unes fotografies d'un Pailebot del 1682 i unes entrades de cinema d'una pel·lícula de pirates.
Peter Jackson
Peter Jackson
DEL GRIS AL PAILEBOT
Era un apagat dia de tardor, i les ganes de sortir de casa s'esfumaren com el mateix sol del cel atapeït per núvols. El trimestre s'havia acabat, i com si es tractés d'un joc m'havia passat volant. No tenia res a planificar, a excepció de curar-me d'una vegada per totes del refredat de la grip.
Tot aparentava gris i negre, com si així hagués perdurat al llarg de la meva existència. Les ganes de gaudir, l'esperança de tenir un bon president, la il·lusió de treure bones qualificacions...
M'estava transformant en el monstre de la societat: el gandul. Però podria considerar que ja no estic duent aquesta metamorfosi, rutina de l'absència de vitalitat. Crec que gràcies a aquesta redacció del pailebot centenari, tot i això no tingui res a veure, farà créixer a un millor ciutadà.
Per això vaig decidir anar a visitar el Pailebot Centenari, aquell dia gris, per animar-me.
John Silver
Tot aparentava gris i negre, com si així hagués perdurat al llarg de la meva existència. Les ganes de gaudir, l'esperança de tenir un bon president, la il·lusió de treure bones qualificacions...
M'estava transformant en el monstre de la societat: el gandul. Però podria considerar que ja no estic duent aquesta metamorfosi, rutina de l'absència de vitalitat. Crec que gràcies a aquesta redacció del pailebot centenari, tot i això no tingui res a veure, farà créixer a un millor ciutadà.
Per això vaig decidir anar a visitar el Pailebot Centenari, aquell dia gris, per animar-me.
John Silver
NOMBRES I VAIXELLS
Sempre parlava de vaixells. I encara que cada dia ens coneixíem més, ell no s'adonava que jo preferia els nombres. Un dia, com tants d'altres, vam anar a fer un volt pel port i em va ensenyar què vol dir 100, cent, un centenari, i un centenar de coses. Jo estava feliç perquè amb esforç arribava a comptar fins a 12, però la meva passió era tan gran que saber què era l'1 amb dues rodones superava les expectatives per a aquell dia. I va passar el temps, i cada dia sabia més coses de vaixells i noves paraules, fins i tot més que altres nens de la meva edat, com ara eslora, babord, estribord. Va tornar el bon temps i ell va decidir portar-me un altre cop al port. En arribar hi havia un vaixell molt gran. Mira, avi! Li vaig dir. Un pailebot centenari com tu.
Ali Clayburn
Ali Clayburn
LLARGA VIDA
Tota una vida d'amor i lluita amb la mar i el vent i a la fi el repòs, que no el final. Nascut a Alacant i avarat a la platja de Torrevieja, ets ara un pailebot centenari. Carmen Flores fou el teu nom d'infantesa, però al llarg de la teva vida tingueres d'altres i ara, a la senectud, tornes a tenir nom de dona. El Mediterrani és el teu domini; abans amb càrregues pesades i travesses llargues i ara amb la càrrega mès apreciada i amb la façana de Barcelona a l'esguard.
Tobias
Tobias
OMBRES
Pascual Flores mira els dos pailebots amb mirada seriosa. A Torrevella tothom està al cas d'aquells dos vaixells que portaran els noms dels seus fills, la Carmen i el Pascual.
Poc s'imagina el constructor que el vaixell anomenat Carmen portarà cerals, fusta, sal i minerals fins el 1927, per tot el Mediterrani. I que creuarà dues vegades l'oceà fins arribar a Cuba, on la llum i el sol d'aquelles contrades il·luminaran les veles.
El Pascual tanca els ulls i s'imagina les naus pel mar, lliures, com els seus dos fills. I quan, el 1931, aquell pailebot anomenat Carmen canviï de nom i s'utilitzi per l'estraperlo entre Barcelona i les Illes Balears, ell ja no hi serà.
Avui, convertit ja en un pailebot centenari anomenat Santa Eulàlia, es gronxa a les aigües del Port de Barcelona, mentre l'ombra d'una nena anomenada Carmen, de la ma del seu germà, juguen per coberta.
Laia
Poc s'imagina el constructor que el vaixell anomenat Carmen portarà cerals, fusta, sal i minerals fins el 1927, per tot el Mediterrani. I que creuarà dues vegades l'oceà fins arribar a Cuba, on la llum i el sol d'aquelles contrades il·luminaran les veles.
El Pascual tanca els ulls i s'imagina les naus pel mar, lliures, com els seus dos fills. I quan, el 1931, aquell pailebot anomenat Carmen canviï de nom i s'utilitzi per l'estraperlo entre Barcelona i les Illes Balears, ell ja no hi serà.
Avui, convertit ja en un pailebot centenari anomenat Santa Eulàlia, es gronxa a les aigües del Port de Barcelona, mentre l'ombra d'una nena anomenada Carmen, de la ma del seu germà, juguen per coberta.
Laia
BOIRA
Aquell matí hauria estat un més de tants, un clon dels altres matins, sense emoció, sense cap transcendència, sense ànima, un dia laboral i insípid m'esperava i jo resignada, em dirigia cap el forat negre del meu despatx encara mig adormida, amb les imatges encara fresques d'aquell estrany somni en el que entre una fantasmagòrica boira es deixava veure un pailebot centenari amb tota la seva magnificència. Intentant conduir el meu cotxe sense ganes agafo la sortida de la ronda litoral cap al port i aparco com sempre al meu lloc reservat, ho faig mecànicament, com tants matins, quan de sobte, davant meu, aquella imatge es fa real, és allà, tal com aquella vident havia dit, la nau que fa anys, molts anys, m'havia portat a Barcelona des de ben lluny, quan la meva ànima, en un altre cos, viatjava lliure i feliç buscant el seu destí.
Bugambilia
Bugambilia
divendres, de març 23
SOMNI D'UNA DONA
Soc dona i tinc un somni...
Visc a principis del segle XX i el meu esperit viatger s'ofega a la meva ciutat natal Barcelona.
Voldria fugir, emprendre un viatge en solitari i embarcar-me en un pailebot centenari. Endinsar-me dins la mar sense mirar enrere, projectar el futur sense recances i obrir-me al mon sense pors.
M'imagino en un pailebot construït a Vilassar, ja fa molt de temps, a on els seus olors recorden l'essència del passat, emmagatzemat a les seves entranyes.
Imagino els barrils de vi, que des de les costes catalanes el durem a Eivissa.
Sento el perfum endolcit que el vi ha deixat a l'embarcació, el soroll relaxant de les veles de tallant onejant i la brisa del Mediterrani.
Somio veure les onades abraçant la nostra embarcació i deixant una estela blanca dins el mar blau.
Soc dona i tinc un somni...
Gemma
Visc a principis del segle XX i el meu esperit viatger s'ofega a la meva ciutat natal Barcelona.
Voldria fugir, emprendre un viatge en solitari i embarcar-me en un pailebot centenari. Endinsar-me dins la mar sense mirar enrere, projectar el futur sense recances i obrir-me al mon sense pors.
M'imagino en un pailebot construït a Vilassar, ja fa molt de temps, a on els seus olors recorden l'essència del passat, emmagatzemat a les seves entranyes.
Imagino els barrils de vi, que des de les costes catalanes el durem a Eivissa.
Sento el perfum endolcit que el vi ha deixat a l'embarcació, el soroll relaxant de les veles de tallant onejant i la brisa del Mediterrani.
Somio veure les onades abraçant la nostra embarcació i deixant una estela blanca dins el mar blau.
Soc dona i tinc un somni...
Gemma
ORGULLÓS DEL PAILEBOT CENTENARI
La mar, sembla que em somrigui; alguns cops sense ensenyar les seves dents, altres me'n recordo d'aquell dia... la seva immensa tranquil·litat es transforma, ja a la riba, com grans ones. Un desig que només es nota estant en ell. Al entrar en el pailebot centenari et converteixes en el convidat d'honor. Veure el timó i pensar les bones navegacions passades amb ell. Veure tota la tripulació i estar-ne orgullós... Els crits dels mariners i les ordres del capità que et fan posar els pels de punta, d'aquella manera tan especial... com el primer cop que hi puges. Et sents lliure al pailebot solcant lleugerament les aigües de la mar. Navegar en honor a la patrona de Barcelona en el dia del meu Sant és espectacular. Et sents més emocionat que mai... apoteòsic. Així que et recomano anar-hi per omplir el teu somriure d'alegria... i d'ones.
Robertaramona
Robertaramona
dijous, de març 22
RESCAT
Va tancar els ulls, es va deixar bressolar pel vaivé de la mar, el sol li besava els ulls mentre que el vent li xiuxiuejava una cançó de bressol.
Viva, estava viva, després de tants anys sumida en un infern.
Qui havia de pensar que un pailebot centenari la podia salvar.
Si no hagués estat per aquest cap solt de la Escandalosa, si no hagués estat pel majestuós vaixell, s'haguessin adonat, i l'haurien descobert. Llavors, sí que estaria morta.
Però tot això havia quedat enrere, ara navegava a tota vela sentint la vida penetrant per la seva pell. Les seves mans plenes de durícies li deien que era una més de la tripulació.
Ho havia aconseguit, havia fugit de Cuba i Carmen Flores l'havia rescatat.
Avui, després de tants anys, el sol la tornava a rondar i el vent li cantava a bord del Santa Eulàlia, la seva llar.
Ción
Viva, estava viva, després de tants anys sumida en un infern.
Qui havia de pensar que un pailebot centenari la podia salvar.
Si no hagués estat per aquest cap solt de la Escandalosa, si no hagués estat pel majestuós vaixell, s'haguessin adonat, i l'haurien descobert. Llavors, sí que estaria morta.
Però tot això havia quedat enrere, ara navegava a tota vela sentint la vida penetrant per la seva pell. Les seves mans plenes de durícies li deien que era una més de la tripulació.
Ho havia aconseguit, havia fugit de Cuba i Carmen Flores l'havia rescatat.
Avui, després de tants anys, el sol la tornava a rondar i el vent li cantava a bord del Santa Eulàlia, la seva llar.
Ción
LES ARRACADES DEL SANTA EULÀLIA
Al pailebot centenari Santa Eulàlia que es troba amarrat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona hi ha fruitat un cirerer. Fa competència al pal major en alçària i s'embranca al pal trinquet i al de messana. Ningú sabia que era un cirerer en aquell plançó espontani. ¿Què ha canviat aquesta primavera perquè s'hagi fet gran en tanta mesura? Mestres d'aixa, biòlegs i agrònoms han estudiat el fenomen. No han trobat cap pinyol, observada tota la quaderna. Per com ha escampat les arrels per la bodega fa pensar que procedeix d'un empelt de la fusta que el vaixell transportava per fer-ne mobles per tota la Mediterrània. Les transformacions i restauracions successives encara van acoblar més les fustes i la humitat d'enguany ha fet la resta. Les gavines han descobert una sobtada afició per les arracades suculentes del Santa Eulàlia.
Lali
Lali
UN PAILEBOT CENTENARI S'ALLUNYA A L'HORITZÓ
Era un matí força calorós, el sol es reflectia en les petites onades que xocaven contra les fustes de l'embarcador, al mirar a l'horitzó la dona veié com solcava el petit pailebot centenari, sense pressa, una barreja de sentiments li recorrien el cos però el que més la pertorbava era aquella sensació de tranquil·litat, de descans que s 'instal·là dins seu.
Recordà quan li va dir a la Mila que el seu marit s'anava al "Nou Món" a la recerca d'aventures, ella se la mirà amb acorament i recordà que es va estranyar de la reacció de l'amiga.
Ara era allà, sense el seu marit, la seva vida, tot havia girat al voltant d'ell sempre i es sentia marejada, no per el mareig que sempre li venia quan estava a prop del vell port, sinó perquè havia de refer de nou la seva vida, cosa que li disgustava cada cop menys.
La mar
Recordà quan li va dir a la Mila que el seu marit s'anava al "Nou Món" a la recerca d'aventures, ella se la mirà amb acorament i recordà que es va estranyar de la reacció de l'amiga.
Ara era allà, sense el seu marit, la seva vida, tot havia girat al voltant d'ell sempre i es sentia marejada, no per el mareig que sempre li venia quan estava a prop del vell port, sinó perquè havia de refer de nou la seva vida, cosa que li disgustava cada cop menys.
La mar
NAUFRAGI DEL PAILEBOT
Aquella nit no semblava bona per sortir a navegar, però no em vaig adonar fins a una hora després d'haver pujat al vaixell. El mar cada vegada es movia més i juntament amb ell el meu vaixell. Una tempesta s'acostava i jo ja no era qui controlava el timó. Tractava de mantenir la calma, però en el moment que l'aigua va començar a entrar dins sabia que ja no hi havia res a fer, estava a punt de naufragar i el meu preciós Pailebot centenari no trigaria més de vint minuts en enfonsar-se.
Vaig passar-me els següents deu minuts cridant, tractant de contactar amb algú, però ningú no m'escoltava. Em trobava enmig del no res i aviat hi seria allà per sempre.
Finalment em vaig asseure al centre del meu estimat Pailebot, conscient que estava a punt de ser empassat per aquella monstruosa tempesta i simplement vaig tancar els ulls.
Chupa-Chup
Vaig passar-me els següents deu minuts cridant, tractant de contactar amb algú, però ningú no m'escoltava. Em trobava enmig del no res i aviat hi seria allà per sempre.
Finalment em vaig asseure al centre del meu estimat Pailebot, conscient que estava a punt de ser empassat per aquella monstruosa tempesta i simplement vaig tancar els ulls.
Chupa-Chup
EL COMERCIANT
Allà vaig quedar amb el comerciant de vaixells. Era un lloc proper al port de Barcelona i tenia a la venda una infinitat de vaixells al seu catàleg, però em va cridar l'atenció un vaixell que portava el nom de "Pailebot Centenari".
La seva història em va captivar, doncs va ser construït l'any 1918 i és un veler que va travessar la Mediterrània i encara pot continuar navegant. Volia una embarcació ràpida al mar i aquesta era idònia pel que volia. Llavors vaig començar a negociar el preu d'aquest vaixell amb el comerciant del port, però es negava a vendre per la seva antiguitat.
Necessitava aquest vaixell fos com fos. Per això, vaig decidir de robar-lo. Em vaig dirigir a la zona on era amarrat el Pailebot, i vaig entrar-hi a l'interior i mirant a l'interior em trobo amb el comerciant dormint plàcidament en un dels bots salvavides.
Azaña
La seva història em va captivar, doncs va ser construït l'any 1918 i és un veler que va travessar la Mediterrània i encara pot continuar navegant. Volia una embarcació ràpida al mar i aquesta era idònia pel que volia. Llavors vaig començar a negociar el preu d'aquest vaixell amb el comerciant del port, però es negava a vendre per la seva antiguitat.
Necessitava aquest vaixell fos com fos. Per això, vaig decidir de robar-lo. Em vaig dirigir a la zona on era amarrat el Pailebot, i vaig entrar-hi a l'interior i mirant a l'interior em trobo amb el comerciant dormint plàcidament en un dels bots salvavides.
Azaña
XERRADES
El cel era d'un blau intens i el mar estava encalmat. Dos pailebots navegaven amb rumbs oposats. Un d'ells el més vell, tenia per nom Egara. L'altre trenta anys més jove, amb un pal més, una desimboltura elegant i més velam, que le li permetia gran velocitat. Era el Cala Sant Vicenç. En creuar-se el més jove va reconèixer al de dos pals i li va somriure. Feia anys que es coneixien. El pailebot de tres pals, es va adonar que al seu col·lega li costava navegar. Massa càrrega de ciment pels seus anys va pensar. L'Egara amb gran esforç va aixecar la vista per saludar al company, mentre va pensar que no arribaria mai a ser un pailebot centenari com el Cala Sant Vicenç, que anys després seria batejat amb el nom de Santa Eulàlia.
Mariner de secà
Mariner de secà
dimecres, de març 21
NOUS MONS
Navegar és ser bressolat.
Acollir el moviment suau és percebre l'amor dins del cos.
El cos és l'eina de comunicació física i engrescadora amb el món.
L'univers de l'embarcació a vela connecta amb l'inici del principi marítim de comunió antropològica amb el mar, i aquí és on es va inventar el pilot boat, el ràpid, de tres pals i veles, i just fa cent anys naixia l'individu pailebot Sant Maria, ara un pailebot centenari, ancorat al Moll de la Fusta.
Pujo a l'embarcació per ser bressolada mentre em ballen dins les paraules apresses de menuda "vent en popa a tota vela", que em fan pessigolles al centre de l'ànima amb records de pupitre infantil, que em desconnecten del present i m'inoculen una dosi de vida fresca i de desig de nous mons.
Arlet Margot
Acollir el moviment suau és percebre l'amor dins del cos.
El cos és l'eina de comunicació física i engrescadora amb el món.
L'univers de l'embarcació a vela connecta amb l'inici del principi marítim de comunió antropològica amb el mar, i aquí és on es va inventar el pilot boat, el ràpid, de tres pals i veles, i just fa cent anys naixia l'individu pailebot Sant Maria, ara un pailebot centenari, ancorat al Moll de la Fusta.
Pujo a l'embarcació per ser bressolada mentre em ballen dins les paraules apresses de menuda "vent en popa a tota vela", que em fan pessigolles al centre de l'ànima amb records de pupitre infantil, que em desconnecten del present i m'inoculen una dosi de vida fresca i de desig de nous mons.
Arlet Margot
MANTÉN EL RUMB!
Com m'ha agradat la visita del Santa Eulàlia, un pailebot centenari, amb el pare! Me'n vaig a dormir pensant-hi. "Bona nit, contramestre!", em diu el pare. Com en una pel·lícula, em passen pel cap esvelts pals, veles, eixàrcies, cofes... Camino cap a popa. De sobte, un fort vent anuncia la tempesta. Un barbut capità - a qui s'assembla?- m'ordena: "Timoner, mantén el rumb a Barcelona!" Agafo el timó, onades enfurismades contra la quilla escoren perillosament la nau... Però com per encanteri, la maregassa es transforma en calma. Al cel, ara lluminós i blau, una gavina, majestuosa, em xiscla des de proa: "Segueix-me!", i l'obeeixo. El capità barbut -aai, qui és?- se m'adreça: "Timoner, bona feina! A descansar!" En una màrfega a la bodega, caic en un son profund. Inesperadament, una campaneta em trasbalsa. "Contramestre, l'hora de llevar-se!", em crida el capità... ai, no, el pare!, des del passadís.
Timoner
Timoner
SANTA EULÀLIA
Has viatjat per deu mil mars
Amb les veles ben tibades
Solcant l'aigua, buscant fars
A prop o a terres llunyanes
Un pailebot centenari
Nascut a terra alacantina
Amb un passat llegendari
I una història genuïna
Carmen Flores et van dir
I després Puerto de Palma
També Cala Sant Vicens
I per fi el Santa Eulàlia
Traginant mercaderies
Per tota la Mediterrània
Vas aprendre al·legories
I històries inventades
Fins a Cuba vas arribar
Per portar-nos l'havanera
Que el meu avi va cantar
I Lola la Tavernera
Ara descanses una estona
Recordant el teu passat
Al Port Vell de Barcelona
Tranquil i ben ancorat
Esperant el cinc de Gener
Per dur-nos amb il·lusió
als tres Reis mags de l'orient
Que ja es veuen a l'horitzó
Marianna
Amb les veles ben tibades
Solcant l'aigua, buscant fars
A prop o a terres llunyanes
Un pailebot centenari
Nascut a terra alacantina
Amb un passat llegendari
I una història genuïna
Carmen Flores et van dir
I després Puerto de Palma
També Cala Sant Vicens
I per fi el Santa Eulàlia
Traginant mercaderies
Per tota la Mediterrània
Vas aprendre al·legories
I històries inventades
Fins a Cuba vas arribar
Per portar-nos l'havanera
Que el meu avi va cantar
I Lola la Tavernera
Ara descanses una estona
Recordant el teu passat
Al Port Vell de Barcelona
Tranquil i ben ancorat
Esperant el cinc de Gener
Per dur-nos amb il·lusió
als tres Reis mags de l'orient
Que ja es veuen a l'horitzó
Marianna
L'ADELA
"El veus? Ja t'ho deia que vindria... mai em creus".
Vaig despertar de la lectura en sentir aquelles paraules. Els ulls de l'Adela, embadalida amb la contemplació del mar, vibraven amb una llum màgica.
"És preciós Adela, sembla que balli amb les onades".
"Així és" - em respongé l'Adela després d'uns intensos segons-. "Hem d'avisar la mare que el pailebot del pare ja està arribant... Ves! Ves a dir-li si us plau, que jo no puc deixar de mirar-lo".
Preservant la intimitat del moment, vaig allunyar-me d'aquell racó del jardí des d'on els últims anys compartia hores amb l'Adela. Mai es cansava d'esperar mirant el mar. I sempre, tot girava entorn un pailebot centenari que jo coneixia des de petita per les narracions del meu avi mariner.
Quant donaria per veure'l ara mateix i poder compartir la visió emmalaltida de la meva mare, l'Adela, assegudes juntes al jardí de la residència...
Ch.
Vaig despertar de la lectura en sentir aquelles paraules. Els ulls de l'Adela, embadalida amb la contemplació del mar, vibraven amb una llum màgica.
"És preciós Adela, sembla que balli amb les onades".
"Així és" - em respongé l'Adela després d'uns intensos segons-. "Hem d'avisar la mare que el pailebot del pare ja està arribant... Ves! Ves a dir-li si us plau, que jo no puc deixar de mirar-lo".
Preservant la intimitat del moment, vaig allunyar-me d'aquell racó del jardí des d'on els últims anys compartia hores amb l'Adela. Mai es cansava d'esperar mirant el mar. I sempre, tot girava entorn un pailebot centenari que jo coneixia des de petita per les narracions del meu avi mariner.
Quant donaria per veure'l ara mateix i poder compartir la visió emmalaltida de la meva mare, l'Adela, assegudes juntes al jardí de la residència...
Ch.
UN PAILEBOT BESSÓ
La bandera de El Santa Eulàlia onejava al Port de la Selva, on, amarrat, el Pailebot Centenari esperava el capità que arribaria de l'Escala en un catamarà. La primera parada va ser el Port de Palamós, on calia carregar la bodega. Un cop disposada la càrrega, Andreu sortí a fer un mos i com no hi va trobar ningú conegut, en tres hores ja era a mar. Amb els primers rajos observà per damunt del timó unes ones petites. Uns cabells llargs s'ondulaven a l'aigua com escates de peix. La criatura feu cercles al voltant del Pailebot, i tot d'una, va aparèixer enmig d'un remolí un altre pailebot centenari lluint l'emblema de la noia a la proa. La noia va saludar el capità i s'allunyà aletejant rere una cala. El capità li respongué amb un gest i la coberta rebé una onada amb els alevins que nedaven sobre la superfície.
Nadine
Nadine
dimarts, de març 20
SOMIEM?
He somiat amb tu, darrerament. En qualsevol moment del dia, quan menys m'ho espero, recordo una imatge. Una llum. Un reflex que em distreu de la feina monòtona i em fa somriure. El reflex del sol, a l'albada, sobre les aigües de la mar tan quieta.
Van ser uns dies intensos, oi que sí? Uns pocs dies que haguéssim volgut allargar en un vespre mandrós, etern. Sense res ni ningú que pogués distreure'ns de la vida.
Que perquè hi penso, ara? Avui el somni m'ha semblat fer-se real, quan des de la finestra estant he intuït, entre les palmeres del passeig, els tres pals d'un pailebot centenari que ara és el nostre veí. Si mai tornes te l'he d'ensenyar.
Amb una mica de sort, el joc del sol sobre l'aigua tèbia també s'esmunyirà als teus somnis i en despertar, buscaràs el meu nom al teu record.
Aresta
NOSTÀLGIA
Era un matí de hivern començava a sortir el sol i en aquest meravellós viatge en el qual no sabem com acabarà es situava amb el seu pas lent que tenia en la seva ment i viatjava mar enllà els seus pensaments situats en el seu fons i al mateix instant passejant pel port vell en una visita a barcelona es va trobar per casualitat un veler amarrat era el pailebot centenari de Santa Eulàlia aquell veler històric de la mar mediterrània i en aquell precís instant recorda un vell pescador que una vegada en un port quan era un infant li posa un cavallet de mar a la mar demanant li que tanques els ulls i que no oblides mai que en el nostre viatge es per disfrutar lo.
Ikic
Ikic
dilluns, de març 19
A NADINE
Con su sonrisa a cuestas navega tras las olas.
Dolores y pesares persiguen sus deudas.
Y tras el murmullo amarillo de naciones desconocidas,
descansan en un bote sus tres tesoros.
Dos durmieron allí y el otro pereció.
Y si en el espejo del pasado eres capaz de ver tu cruz,
no desesperes más porque ya no volverá.
Dicen que tiempo atrás se descubrió un pailebote centenario, capitaneado por la nada.
Sus sueños hechos jirones, su vida y su armada.
¿Y si acaso son verdades a medias?
Más deudas que habrás de pagar.
Federico, el rinoceronte está dormido.
Ethel
Dolores y pesares persiguen sus deudas.
Y tras el murmullo amarillo de naciones desconocidas,
descansan en un bote sus tres tesoros.
Dos durmieron allí y el otro pereció.
Y si en el espejo del pasado eres capaz de ver tu cruz,
no desesperes más porque ya no volverá.
Dicen que tiempo atrás se descubrió un pailebote centenario, capitaneado por la nada.
Sus sueños hechos jirones, su vida y su armada.
¿Y si acaso son verdades a medias?
Más deudas que habrás de pagar.
Federico, el rinoceronte está dormido.
Ethel
OPORTUNITATS
Un vent fresc de migjorn inflava les veles d'aquella antiga nau que sortejava a tot drap les ones d'unes aigües blaves i poderoses. De proa a popa i de babord a estribord es veien els braços alçats d'una tripulació sense experiència però increïblement valenta. Caps enrinxolats que saltaven per veure el futur. Els crits dels passatgers que sonaven ofegats entre la brisa: rialles esperançades, plors de victòria, esgarips de gana i por. La terra ferma els esperava per acollir-los de nou.
El vaixell orgullós de la seva darrera singladura enfilava l'embocadura del port, flanquejat per un munt de creuers benestants.
Els diaris de l'endemà ho explicaven: "El Santa Eulàlia, un pailebot centenari, ancorava ahir a Barcelona. De dins, homes, dones i nens de pell fosca i ulls espantats narraven com el vaixell, sense que ningú l'amarinés, va aparèixer del no res enmig del mar per salvar-los la vida".
Pegàsides
El vaixell orgullós de la seva darrera singladura enfilava l'embocadura del port, flanquejat per un munt de creuers benestants.
Els diaris de l'endemà ho explicaven: "El Santa Eulàlia, un pailebot centenari, ancorava ahir a Barcelona. De dins, homes, dones i nens de pell fosca i ulls espantats narraven com el vaixell, sense que ningú l'amarinés, va aparèixer del no res enmig del mar per salvar-los la vida".
Pegàsides
HAS MARXAT
Has marxat...
No tocava encara, em vas prometre viure vuit anys més. Ho recordes, oi?
Ara què faig amb aquest forat negre a l'estòmac que engoleix qualsevol sentiment?
El nosaltres que era present i futur, ara només és passat.
T'has convertit en absència, et busco i no hi ets.
Tot segueix igual, darrera del dia ve la nit.
Dies enrere va nevar, els camps ja verdegen, les primeres violetes. Els teus llibres, la teva roba, tot al seu lloc... Menys tu.
He anat de bon matí a la platja, el sol tot just envia la primera carícia, massa freda per donar-me escalf.
I allà on s'acaba el mar i tot plegat cau al buit hi veig un pailebot centenari...
Potser és el Santa Eulàlia que torna de Cuba amb l'avi que et ve a buscar.
Potser tingui més sort.
No marxeu sense dir-me a on et porta. Espera'm. No trigaré.
Misió Divina
No tocava encara, em vas prometre viure vuit anys més. Ho recordes, oi?
Ara què faig amb aquest forat negre a l'estòmac que engoleix qualsevol sentiment?
El nosaltres que era present i futur, ara només és passat.
T'has convertit en absència, et busco i no hi ets.
Tot segueix igual, darrera del dia ve la nit.
Dies enrere va nevar, els camps ja verdegen, les primeres violetes. Els teus llibres, la teva roba, tot al seu lloc... Menys tu.
He anat de bon matí a la platja, el sol tot just envia la primera carícia, massa freda per donar-me escalf.
I allà on s'acaba el mar i tot plegat cau al buit hi veig un pailebot centenari...
Potser és el Santa Eulàlia que torna de Cuba amb l'avi que et ve a buscar.
Potser tingui més sort.
No marxeu sense dir-me a on et porta. Espera'm. No trigaré.
Misió Divina
ECOS DEL MAR
Cómo habría de olvidar aquellos ojos verdes que habían sido su único consuelo. La vida jamás volvería a ser tan efímera y eterna como lo fue a su lado. Dispuesto a comenzar una aventura que le llevara lejos de todo lo conocido, de los errores del pasado y la pesadez de la vida. Sería difícil conseguirlo si persistía en el barco aquel olor a pino y olivo que le llevaba de regreso a los campos de su niñez. Recorriendo de nuevo los caminos saboreando la tibieza del sol, la inmensidad de un mundo que había creído eterno y suyo.
Aquel pailebote centenario había recorrido muchos puertos, llevado a cabo muchas misiones y conocido muchas miserias. Mucho antes de que yo lo visitara en el puerto de Barcelona y escuchara en mi cabeza voces lejanas del pasado que traían el eco de una historia nunca escrita.
Zulaiki
Aquel pailebote centenario había recorrido muchos puertos, llevado a cabo muchas misiones y conocido muchas miserias. Mucho antes de que yo lo visitara en el puerto de Barcelona y escuchara en mi cabeza voces lejanas del pasado que traían el eco de una historia nunca escrita.
Zulaiki
ELS TRESORS DE L'ÀNIMA
"Plego veles... en aquesta singladura. Me’n duc aquest tresor ple de
vàlua. El protegiré. Mes no hi ha perles ni d’or ni de plata, ni monedes
franceses ni italianes, sinó històries d’alta talla.
Plego veles... retornant a la meva pàtria, que és terra de solana i no d’obaga. A l’espigó de ma pàtria he ancorat un pailebot centenari on aferraré un cap a l’aigua. Aquest tresor, ja nàufrag, romandrà dins d'aigües tranquil·les, serenes i calmades. Plego veles... donant vida a altres espècies marines, dins les parets de ferralla oxidada i desballestades. On la tramuntanada em fa anar a la deriva i les ones xoquen contra els tresors que s'hi ensorren. Em revolten i m'amarren a un norai rovellat amb un cap de nus de gassa o de ballestrinca.
Plego veles... ans sense oblidar-me que retorné a l' obaga, rememorant les vivències, desades en el cofre dels tresors de l'ànima."
Aranamina
Plego veles... retornant a la meva pàtria, que és terra de solana i no d’obaga. A l’espigó de ma pàtria he ancorat un pailebot centenari on aferraré un cap a l’aigua. Aquest tresor, ja nàufrag, romandrà dins d'aigües tranquil·les, serenes i calmades. Plego veles... donant vida a altres espècies marines, dins les parets de ferralla oxidada i desballestades. On la tramuntanada em fa anar a la deriva i les ones xoquen contra els tresors que s'hi ensorren. Em revolten i m'amarren a un norai rovellat amb un cap de nus de gassa o de ballestrinca.
Plego veles... ans sense oblidar-me que retorné a l' obaga, rememorant les vivències, desades en el cofre dels tresors de l'ànima."
Aranamina
EL PALO
Seis meses de arduo trabajo, el día de arbolar estaba cerca, fue un lunes lluvioso. Discurría un ambiente relajado entre opiniones y últimos retoques. En ese momento aparece la deseada grúa, podía levantar cómodamente los tres palos de 25 metros cada uno, con jarcia incluida. Estábamos a bordo para recibir el primer palo, el operador preparado a las órdenes del oficial al mando. De repente, un grito militar determinó un silencio de respeto que enmudeció toda posible desconfianza...
Sube el palo lentamente cogido de los extremos y a los diez metros resbala con toda furia hacia el muelle. Gracias a los carpinteros que trabajaron a contrarreloj Santa Eulalia "Un Pailebote centenario", vistió felizmente en su bautizo.
Edu
Sube el palo lentamente cogido de los extremos y a los diez metros resbala con toda furia hacia el muelle. Gracias a los carpinteros que trabajaron a contrarreloj Santa Eulalia "Un Pailebote centenario", vistió felizmente en su bautizo.
Edu
diumenge, de març 18
VINCULADOS
-¡No puede pasar!- Exclama la enfermera mientras me encamino hacia la habitación de mi hermano. Abro la puerta y, para sorpresa de las dos, Pascual no está. Sin embargo sé dónde se ha metido.
El muelle está mojado, pero ahí es dónde encuentro a Pascual, observando la ausencia del pailebote que lleva su mismo nombre. Me siento a su lado, le cojo una mano y empiezo:
-Creo que sé cómo curarte.
-¿Ah sí?- Dice, lejano.
-Sí, y entiendo que parece una locura pero… Creo que tu salud está vinculada con el Pascual Flores, igual que la mía con el Carmen Flores. Su decadencia ha ido al mismo ritmo y tiempo que la tuya… Y si arreglamos ese barco a punto de ser un pailebote centenario… Te recuperarás.
Tres años después la noticia me llegó como una tormenta a un marinero. El esqueleto del pailebote estaba demasiado deteriorado como para repararlo...
Coraline
El muelle está mojado, pero ahí es dónde encuentro a Pascual, observando la ausencia del pailebote que lleva su mismo nombre. Me siento a su lado, le cojo una mano y empiezo:
-Creo que sé cómo curarte.
-¿Ah sí?- Dice, lejano.
-Sí, y entiendo que parece una locura pero… Creo que tu salud está vinculada con el Pascual Flores, igual que la mía con el Carmen Flores. Su decadencia ha ido al mismo ritmo y tiempo que la tuya… Y si arreglamos ese barco a punto de ser un pailebote centenario… Te recuperarás.
Tres años después la noticia me llegó como una tormenta a un marinero. El esqueleto del pailebote estaba demasiado deteriorado como para repararlo...
Coraline
ESTELA
Hacía mucho tiempo que no me acercaba a estas costas, pero las reconozco sin dificultad. No es memoria lo que me falta. Me siento como en casa, y me entrego con confianza a estas aguas, y a sus corrientes y mareas. ¡Que me lleven adonde quieran llevarme!
Ojalá encontrara de nuevo al Santa Eulalia navegando. Hace mucho que nuestros rumbos se cruzaron en estas aguas, será ya un pailebote centenario. Era un compañero ruidoso, y acompañaba su balanceo con el crujido de sus cuadernas, el esfuerzo de mil cabos, y los gritos de los tripulantes. ¡Por cuántas millas seguí su estela! A menudo, desde entonces, he querido ser un pailebote yo también, y dejarme llevar a buen puerto por el viento. En estas preciosas aguas, asciendo a la superficie y lanzo con fuerza un bufido en tu honor, Santa Eulalia, y te deseo que las navegues por mucho tiempo.
Cpt Jolly
Ojalá encontrara de nuevo al Santa Eulalia navegando. Hace mucho que nuestros rumbos se cruzaron en estas aguas, será ya un pailebote centenario. Era un compañero ruidoso, y acompañaba su balanceo con el crujido de sus cuadernas, el esfuerzo de mil cabos, y los gritos de los tripulantes. ¡Por cuántas millas seguí su estela! A menudo, desde entonces, he querido ser un pailebote yo también, y dejarme llevar a buen puerto por el viento. En estas preciosas aguas, asciendo a la superficie y lanzo con fuerza un bufido en tu honor, Santa Eulalia, y te deseo que las navegues por mucho tiempo.
Cpt Jolly
SURCANDO HISTORIAS
De tres palos cada uno
dos bellos pailebotes
de nombre Pascual y Carmen
de bello apellido Flores.
Sudor y esfuerzo en los astilleros
dos importantes veleros
empeño y ansia
por mostrarlos al mundo entero.
Surcaba el gran Pascual el mar Mediterráneo
con Carmen Flores en su corazón
y su valor en un pailebote centenario.
Mercante de cálida madera y fina sal,
acompañado de sus blancas velas
valiente y fuerte hasta el final.
“El chulo” hasta Cuba y Baleares ,
contrabando, cereales
mil historias y bellos minerales.
En el bello Puerto de Palma
el mallorquín de oficio armador
le presta una nueva alma
movida por un motor.
Servicial en cualquier andadura
el Sayremar Uno siguió fuerte
bajo su blanca armadura.
Aire, viento, agua y sal
rinden homenaje al viejo Pascual.
De alma presente bajo el bello sol
en Barcelona descansa la bella Santa Eulalia,
bella y fuerte vaya donde vaya.
Miavoce
dos bellos pailebotes
de nombre Pascual y Carmen
de bello apellido Flores.
Sudor y esfuerzo en los astilleros
dos importantes veleros
empeño y ansia
por mostrarlos al mundo entero.
Surcaba el gran Pascual el mar Mediterráneo
con Carmen Flores en su corazón
y su valor en un pailebote centenario.
Mercante de cálida madera y fina sal,
acompañado de sus blancas velas
valiente y fuerte hasta el final.
“El chulo” hasta Cuba y Baleares ,
contrabando, cereales
mil historias y bellos minerales.
En el bello Puerto de Palma
el mallorquín de oficio armador
le presta una nueva alma
movida por un motor.
Servicial en cualquier andadura
el Sayremar Uno siguió fuerte
bajo su blanca armadura.
Aire, viento, agua y sal
rinden homenaje al viejo Pascual.
De alma presente bajo el bello sol
en Barcelona descansa la bella Santa Eulalia,
bella y fuerte vaya donde vaya.
Miavoce
TROBADA NAVAL
El vell cuirassat avançava lentament, conscient de la transcendència de la seva missió. No envejava pas la lleugeresa de la fragata que, navegant a estribord, lluïa amb orgull les veles de quadrant inflades al vent. Era ell i ningú més qui gaudia de la supremacia naval. Dirigí una mirada de menyspreu a un pailebot centenari que surava una mica més enllà, indiferent als canons de gran calibre amb què ell estava blindat. Tot tres es trobaven empresonats entre parets blanques, compartint el mateix mar i sotmesos a una voluntat que no era pas la d’Èol com en temps remots, sinó la d’en Ramon, la ma del qual en aquell moment treia el tap que acabaria amb la seva navegació, perquè és ben sabut que sense aigua, cuirassats, fragates i pailebots naufraguen. Bon vent i fins al proper bany!
Remolí
Remolí
LLOP DE MAR
- Mareee, ja s’hi pot pujar… A l’abordatge!
- No, Barba-roja; aquest és un pailebot centenari, però no ha estat mai un vaixell pirata. De fet, es va dedicar al transport de mercaderies i atracava als ports per...
- Terra a la vista! Portem una càrrega de..
- Capità Colom, el santa Eulàlia no va amarrar mai en terres desconegudes, prou feina tenia fent contraban o vigilància...
- Quan salpem, el Maelstrom no aconseguirà enfonsar-nos!
- Fixa’t en aquestes eixàrcies tan gruixudes, comandant Nemo.
- Pots dir-me Ismael, mare. Em recorden les que dúiem al Pequod per lligar els arpons, seguint les indicacions del vell Ahab... Quina obsessió la d’aquell home, sempre perseguint la balena. No havia passat mai tanta por fins que vaig conèixer Long John Silver. Vaig ben avorrir les pomes, llamp de llamps!
- Has vist quina hora és, capità Haddock? Arriem veles i cap a casa!
Lloba de mar
- No, Barba-roja; aquest és un pailebot centenari, però no ha estat mai un vaixell pirata. De fet, es va dedicar al transport de mercaderies i atracava als ports per...
- Terra a la vista! Portem una càrrega de..
- Capità Colom, el santa Eulàlia no va amarrar mai en terres desconegudes, prou feina tenia fent contraban o vigilància...
- Quan salpem, el Maelstrom no aconseguirà enfonsar-nos!
- Fixa’t en aquestes eixàrcies tan gruixudes, comandant Nemo.
- Pots dir-me Ismael, mare. Em recorden les que dúiem al Pequod per lligar els arpons, seguint les indicacions del vell Ahab... Quina obsessió la d’aquell home, sempre perseguint la balena. No havia passat mai tanta por fins que vaig conèixer Long John Silver. Vaig ben avorrir les pomes, llamp de llamps!
- Has vist quina hora és, capità Haddock? Arriem veles i cap a casa!
Lloba de mar
CAP A OCCIDENT
- Gener, altra vegada!
- Fa més de dos mil anys que viatgem plegats i encara et veig neguitós quan arriba aquesta setmana...
- Ves, haguessis de lluitar tu, amb el sextant i el compàs per trobar el camí entre tanta aigua... I encara bo que l'estrella no ens falla mai! Soc home de terra, jo. Conec com el palmell de la mà les planes i les muntanyes que he travessat tantes vegades; a mi doneu-me la sorra del desert. Què voleu que us digui, estic avesat a dunes i oasis, a les temperatures extremes del desert... Si encara em marejo només de trepitjar un pailebot centenari!
- Què remugueu vosaltres dos? Haguéssiu de menar un estol d’oques, com em toca fer a mi!
- L’any vinent us encarregueu vosaltres de la navegació i a mi em deixeu l’estiba dels regals i el farratge dels camells...
- Fet!
Els tres navegants
- Fa més de dos mil anys que viatgem plegats i encara et veig neguitós quan arriba aquesta setmana...
- Ves, haguessis de lluitar tu, amb el sextant i el compàs per trobar el camí entre tanta aigua... I encara bo que l'estrella no ens falla mai! Soc home de terra, jo. Conec com el palmell de la mà les planes i les muntanyes que he travessat tantes vegades; a mi doneu-me la sorra del desert. Què voleu que us digui, estic avesat a dunes i oasis, a les temperatures extremes del desert... Si encara em marejo només de trepitjar un pailebot centenari!
- Què remugueu vosaltres dos? Haguéssiu de menar un estol d’oques, com em toca fer a mi!
- L’any vinent us encarregueu vosaltres de la navegació i a mi em deixeu l’estiba dels regals i el farratge dels camells...
- Fet!
Els tres navegants
EL CARMEN FLORES
Carmen Flores, la filla de l’armador, recorregué orgullosa la coberta del vaixell que duia el seu nom, sabedora de l’admiració que provocava entre els badocs. Calia fruir del moment; poc es podia imaginar el futur imprevisible i atzarós que esperava a la nau: de l’honrat transport de mercaderies a l’estraperlo i el contraban en temps convulsos; del trasllat de passatgers a la col·laboració en tasques de salvament. Després de tantes peripècies, altra vegada despertaria l’admiració dels badocs que contemplarien incrèduls com tornava a lluir, amb nova arboradura i eixàrcia, en acabar l’acurada restauració.
Poc s’ho podia imaginar, Carmen Flores, vestida de seda i cofada amb barret de plomes, aquell matí assolellat de 1919. És clar que, devota com era de santa Eulàlia, li hagués agradat saber que, temps a venir, un pailebot centenari que s’havia dit com ella lluiria el nom de la patrona de Barcelona, amarrat al port.
E la nave va
Poc s’ho podia imaginar, Carmen Flores, vestida de seda i cofada amb barret de plomes, aquell matí assolellat de 1919. És clar que, devota com era de santa Eulàlia, li hagués agradat saber que, temps a venir, un pailebot centenari que s’havia dit com ella lluiria el nom de la patrona de Barcelona, amarrat al port.
E la nave va
ALLÀ A ALTA MAR
Allà a alta mar hi havia un pailebot centenari. Les onades el portaven amunt i avall com una dansa, sense cap mena de coreografia, però donant una imatge realment fantàstica!
Un pailebot centenari, la de coses que s’han viscut a bord, la de viatges que ha arribat a fer... potser ha canviat de nom varies vegades...
l a saber la quantitat de gent que ha transportat..., a bord s’hi deuen haver viscut fascinants histories, d’amor, d’odi, rancúnies, baralles, morts i, fins i tot, el miracle de la vida: naixements. Com m’agradaria conèixer una petita part de la seva historia.
Em fa pensar que tu i jo també som part d’aquest mon, en que hi ha aquest pailebot centenari i també estem fent la nostra historia plena d’aventures.
Arribarem a ser centenàries? Qui sap!
El que sí podem fer es gaudir de cada dia que passa! Som-hi, a viure!
Som-hi
Un pailebot centenari, la de coses que s’han viscut a bord, la de viatges que ha arribat a fer... potser ha canviat de nom varies vegades...
l a saber la quantitat de gent que ha transportat..., a bord s’hi deuen haver viscut fascinants histories, d’amor, d’odi, rancúnies, baralles, morts i, fins i tot, el miracle de la vida: naixements. Com m’agradaria conèixer una petita part de la seva historia.
Em fa pensar que tu i jo també som part d’aquest mon, en que hi ha aquest pailebot centenari i també estem fent la nostra historia plena d’aventures.
Arribarem a ser centenàries? Qui sap!
El que sí podem fer es gaudir de cada dia que passa! Som-hi, a viure!
Som-hi
SENSE POR
El terrabastall era immens, les ones gegantines trencaven amb força sobre la fusta envellida d’aquell pailebot centenari, bots plens de rom rodolaven sense control per la bodega, mentre els experts i fatigats mariners intentaven salvar la pell.
A bord, el capità, empès pel reglament i el coratge, intentava amb una nova embranzida èpica mantenir el rumb i sobretot, mantenir-se dret. Amb les mans dolorides pel vent enfurismat, s’aferrava al timó i al desig d’arribar a terra. El temible cab d’Hornos ja presentava la seva identitat i no era qüestió de defallir, no almenys, tan d’hora.
No era la primera vegada que s’hi enfrontava i tenia massa a perdre com perquè aquella, fos la darrera. El vell ho tenia clar, per sortir reeixit d’aquella empresa, calia donar una mà a Déu i una altra al diable.
Aulet
Aulet
UN GRA DE SORRA
Ho confesso: he hagut de buscar la paraula “pailebot” al diccionari. A continuació m’he trobat cercant imatges a Internet del pailebot Santa Eulàlia.
Ha estat llavors quan m’ha envaït una sensació estranya.
Assegut a la cadira de la meva habitació, amb els dits sobre el teclat de l’ordinador, he notat el regust salat. He vist petites espurnes de sol rebotar sobre l’aigua. He sentit la remor suau i captivadora de les onades.
Però no ha estat el mar.
Ha fet falta un pailebot centenari perquè m’adonés de la meva petitesa.
Bilbo Deschain
Bilbo Deschain
ESPEJISMO
Soy tan viejo y estoy tan seco, que ya solo me quedan fuerzas para venir a la playa. Me siento frente al mar, y la brisa me abraza y me mece durante todo el día; no necesito nada más. Observo las olas tenderse sin descanso sobre la arena, chocar contra el pequeño espigón. Pienso en mis cosas. A veces el virazón me obliga a cerrar un poco los ojos, y me quedo casi dormido. Con el fantasma de esta playa, se mezclan los recuerdos de las barcas que ya no están. Ya lo decíamos entonces, que la marea siempre trae algo, y algo siempre se lleva. Se llevó el puerto entero, y se dejó un viejo pescador en la playa. Calafateado por el Sol y el viento, paciente como el mascarón de un pailebote centenario, ya solo queda esperar junto al espigón de mentira la orden de zarpar.
CptJolly
CptJolly
dijous, de març 15
SARSUELA
La Torre de Guaita de Montgat espera l'arribada del Pailebot Centenari Santa Eulàlia que s'aturarà un moment per acollir els pescadors de les barques que duen la verge del Carme en processó mar amunt. El motiu festiu n'és un. El de transfons, un altre: la notícia d'un imminent atac de contrabandistes i pirates que pretenen abordar per sorpresa aquella nit la nau per endur-se la fortuna del rebost i el valuós velam. El que no esperen és una processó disfressada de contraatac, o si més no, una improvisada defensa de l'estimat Pailebot que ha d'arribar segur a Begur.
- A l'abord...
Un gran terrabastall acalla les veus. El Santa Eulàlia navega ara per aigües de Lloret amb un seguici de barcasses i remolcant un gran veler amb les veles negres plegades. Al celler, els navegants celebren la gesta amb un sopar de pesca: Sarsuela mentre ballen al ritme de Bolero.
Nadine
- A l'abord...
Un gran terrabastall acalla les veus. El Santa Eulàlia navega ara per aigües de Lloret amb un seguici de barcasses i remolcant un gran veler amb les veles negres plegades. Al celler, els navegants celebren la gesta amb un sopar de pesca: Sarsuela mentre ballen al ritme de Bolero.
Nadine
dimarts, de març 13
EL PAILEBOT ERRANT (CONDEMNAT A VAGAR)
Durant la fosca nit, un pailebot centenari dormia a port. Una ombra de silueta fantasmagòrica s'hi acostà lliscant per les aigües somortes fins adherir-se a babord.
Una figura grisa amb el rostre ocult s'hi enfilà per la borda i saltà dins fent un esquitx ofegat. Al seu pas, hi deixava petjades molles amb l'olor secular del resclosit salobre.
Des del fons de les conques rastrejava tota la coberta del vaixell que el museu exposava atracat orgullós al port.
Presoner d'un fosc passat, l'holandès de la trista figura desamarrà el Santa Eulàlia i es disposà de nou a errar un segle més per les aigües, aquest cop, mediterrànies. Havia d'actualitzar el relat talment com si fos un pla renove de la flota llegendària.
Sortint silent per la bocana, un mut cor de veus wagnerianes acompanyaven la nau que amb la proa engolia la negror. A popa en restaven els temps immemorials.
Rafel Hiddink
Una figura grisa amb el rostre ocult s'hi enfilà per la borda i saltà dins fent un esquitx ofegat. Al seu pas, hi deixava petjades molles amb l'olor secular del resclosit salobre.
Des del fons de les conques rastrejava tota la coberta del vaixell que el museu exposava atracat orgullós al port.
Presoner d'un fosc passat, l'holandès de la trista figura desamarrà el Santa Eulàlia i es disposà de nou a errar un segle més per les aigües, aquest cop, mediterrànies. Havia d'actualitzar el relat talment com si fos un pla renove de la flota llegendària.
Sortint silent per la bocana, un mut cor de veus wagnerianes acompanyaven la nau que amb la proa engolia la negror. A popa en restaven els temps immemorials.
Rafel Hiddink
dilluns, de març 12
ALBA
La siento recorrerme, tiene los ojos de mar bravo, sus finísimos cabellos arrastran por las tablas, y su belleza, eclipsa a cualquier otra. Su voz solo sabe cantar y las gaviotas se estrellan contra la costa al despiste. Los marineros se dejan morir. Y ella sin saberlo, navega arriba y abajo buscando su amor. Él se marchó una mañana a islas lejanas, le dijo que volvería, que estarían juntos para siempre. Ella no le dijo que dentro le crecía otra vida.
Pasó los días, anclada en el puerto, esperaba, no comía, ni bebía. Algo se rompió. El pequeño ser dejó de crecer y se fue entre sus piernas. En una mañana gris, fría, las lágrimas y la sangre se mezclaron, allí se le fue la vida. De un salto, su espíritu, se embarcó en este viejo Pailebote Centenario, y desde entonces navegamos juntos.
Paz
Pasó los días, anclada en el puerto, esperaba, no comía, ni bebía. Algo se rompió. El pequeño ser dejó de crecer y se fue entre sus piernas. En una mañana gris, fría, las lágrimas y la sangre se mezclaron, allí se le fue la vida. De un salto, su espíritu, se embarcó en este viejo Pailebote Centenario, y desde entonces navegamos juntos.
Paz
dijous, de març 8
UNA VIEJA LEYENDA
Me crujen las tablas, estiro las velas al viento para alisar mis arrugas. Observo cómo la araña teje su tela de plata, apacible, recreándose al ver cómo el sol hace brillar su magnífica obra. Siento cómo la carcoma me corroe por dentro buscando mi corazón de roble, no me dejaré abatir.
Hace años cuando yo acababa de nacer, el mundo era mío y yo rompía en el mar con la fuerza del viento entre mis manos. Las sirenas me cantaban al oído sus mejores canciones y hasta Zeus a mi paso hacía rugir los truenos, yo era único.
Ahora aquí anclado, encadenado a este puerto, me veo morir. Qué puede esperar "Un Pailebote Centenario", ya nadie recuerda mi gran nombre "Santa Eulalia", perfecto para una leyenda que se pierde en el tiempo.
Dorada
Hace años cuando yo acababa de nacer, el mundo era mío y yo rompía en el mar con la fuerza del viento entre mis manos. Las sirenas me cantaban al oído sus mejores canciones y hasta Zeus a mi paso hacía rugir los truenos, yo era único.
Ahora aquí anclado, encadenado a este puerto, me veo morir. Qué puede esperar "Un Pailebote Centenario", ya nadie recuerda mi gran nombre "Santa Eulalia", perfecto para una leyenda que se pierde en el tiempo.
Dorada
dimarts, de març 6
PASSA EL TEMPS
1918... Fusta, cordes i teixits, planells, cervell, mestres d'aixa, mans i brea, suor i temps. Tots plegats van construir dos velers de línies fines. De un se'n va perdre el rastre, de l'altre ara en parlarem.
Pel vaixell "Carmen Flores" van anar passant els anys, i l'edat que fa la història, feia canviar un nom per altre, treure un pal, posar un motor, i variar el que transportava, mercaderies, estraperlo, passatgers o salvament.
Quan semblava que moria, i gràcies a la bona gent, un nou fènix van fer d'ell. Treballant cordes i fusta, mestres d'aixa, suor i temps, fins tornar a la seva essència, un tres pals de gran presència.
2018... Un cop més el "Santa Eulàlia", un pailebot centenari, torna a solcar els oceans, blanc ambaixador de pau, de la perícia de l'home de la gent que estima el mar.
Tipoferit
Pel vaixell "Carmen Flores" van anar passant els anys, i l'edat que fa la història, feia canviar un nom per altre, treure un pal, posar un motor, i variar el que transportava, mercaderies, estraperlo, passatgers o salvament.
Quan semblava que moria, i gràcies a la bona gent, un nou fènix van fer d'ell. Treballant cordes i fusta, mestres d'aixa, suor i temps, fins tornar a la seva essència, un tres pals de gran presència.
2018... Un cop més el "Santa Eulàlia", un pailebot centenari, torna a solcar els oceans, blanc ambaixador de pau, de la perícia de l'home de la gent que estima el mar.
Tipoferit
dilluns, de març 5
CARMEN FLORES
El vell mestre d'aixa s'obre pas entre els curiosos que envolten la nova adquisició del museu. "Joaquim, és més gran que vostè", bromegen, però ell sap que no és un pailebot centenari, encara. Acosta la cara al buc i esguarda la fusta que un altre mestre va enramar fa vuitanta anys.
Ningú s'atreveix a trencar aquest moment d'intimitat entre dos vells llops de mar.
S'atura a popa, frega amb els dits la pintura, i xiuxiueja. Aparta la mà i se'n va somrient.
Desenes de torrevellencs vitoregen el bateig dels nous pailebots. Un nen fixa la mirada en el que du pintat a popa el nom de la bellíssima filla de l'armador, asseguda a la coberta. "Deixa de somiar, Ximo, són d'un altre món. Nosaltres no podrem mai ni tocar-los", li diu un company. En sentir-ho, reté una llàgrima d'impotència mentre el "Carmen Flores" es disposa a navegar lluny, ben lluny.
Xavisic
Ningú s'atreveix a trencar aquest moment d'intimitat entre dos vells llops de mar.
S'atura a popa, frega amb els dits la pintura, i xiuxiueja. Aparta la mà i se'n va somrient.
Desenes de torrevellencs vitoregen el bateig dels nous pailebots. Un nen fixa la mirada en el que du pintat a popa el nom de la bellíssima filla de l'armador, asseguda a la coberta. "Deixa de somiar, Ximo, són d'un altre món. Nosaltres no podrem mai ni tocar-los", li diu un company. En sentir-ho, reté una llàgrima d'impotència mentre el "Carmen Flores" es disposa a navegar lluny, ben lluny.
Xavisic
LAIA
Em desperto, i amb un gran somriure als llavis, comprovo en el calendari que, efectivament, avui és dotze de febrer. Santa Eulàlia. M'aixeco d'una revolada, i em vesteixo encara més de pressa. Avui navega el famós pailebot centenari, per commemorar els vells temps, per honrar la patrona de Barcelona. L'emoció que sento ara mateix és incontenible. La meva imaginació vola, i vola pel port, barrejant-se amb la dels altres catalans, els quals se senten orgullosos, i plens d'honor, l'honor que suposa poder estar davant d'una construcció tant popularment alabada. Jo estic allà, a primera fila, únicament amb una rosa blanca. No comparteixo el seu honor. Tampoc ells es fixen en la blancúria de la meva rosa. I és que per mi, el més preuat que tinc en aquest món, el que realment honra la meva ànima, és el meu nom. Laia.
Enif
Enif
dijous, de març 1
PREMIO
Diez millas náuticas separan al barco de Lampedusa. Un pailebote centenario rumbo este sur-este. La tripulación se prepara para cenar. Reina alegría bordo: en pocos días arribarán a un puerto donde les están esperando para entregarles un premio por la magnífica restauración a que han sometido a su velero. De pronto voces procedentes de la oscuridad desorientan a los marineros... ¿de dónde vienen los gritos de socorro? Encienden todos los focos de cubierta y descubren, a babor, una embarcación neumática a punto de zozobrar. Rápidamente suben los náufragos a bordo y les proporcionan todo lo que tienen: mantas, aguas, comida... Horas más tarde el capitán reúne a la tripulación: hay que trasladar a los náufragos a tierra.
Con tres días de retraso llegan a su destino. No esperaban a nadie en el puerto. Sorpresa!! Una multitud les aplaude entre lágrimas y aplausos. El único premio que el tiempo no marchitará.
Lagarto
Con tres días de retraso llegan a su destino. No esperaban a nadie en el puerto. Sorpresa!! Una multitud les aplaude entre lágrimas y aplausos. El único premio que el tiempo no marchitará.
Lagarto
dimecres, de febrer 28
PERDURAR
La passió d'en Lluís per tota mena de vehicles era sorprenent. Amb sis anys coneixia les línies de tramvia, dominava les parades d'autobús de la ciutat, convencia als pares perquè el portessin amb el Gran Metro i havia estrenat ja el funicular.
El diumenge al matí era el gran dia. La Banda Municipal tocava a la Ciutadella, emocionant al menut. En acabat, passejant, passaven per l'estació de França i gaudia de les màquines, del fum. I, arribant al moll, veia pals i veles, plegades o esteses, que entraven i sortien del port.
Aquell dia el "Puerto de Palma", carregat, romania serè, esperant salpar. I el pare, davant la nau, recitava la lletania marinera: a proa, a popa; trinquet, major, messana; botavara, bauprès; flocs, escandaloses... I en Lluís, l'infant d'ulls brillants i ment desperta, guardava els mots.
L'infant, al port, recita: flocs, escandaloses; bauprès, botavara... Mentre, un pailebot centenari l'esguarda.
Lou
El diumenge al matí era el gran dia. La Banda Municipal tocava a la Ciutadella, emocionant al menut. En acabat, passejant, passaven per l'estació de França i gaudia de les màquines, del fum. I, arribant al moll, veia pals i veles, plegades o esteses, que entraven i sortien del port.
Aquell dia el "Puerto de Palma", carregat, romania serè, esperant salpar. I el pare, davant la nau, recitava la lletania marinera: a proa, a popa; trinquet, major, messana; botavara, bauprès; flocs, escandaloses... I en Lluís, l'infant d'ulls brillants i ment desperta, guardava els mots.
L'infant, al port, recita: flocs, escandaloses; bauprès, botavara... Mentre, un pailebot centenari l'esguarda.
Lou
dimarts, de febrer 27
MIMOSA
Més aviat som una força que obre camins d'escuma de coco, una posta de sol taronja que pinta horitzons verticals; el mar només es trenca a la pell més fina, però alla a dins segueix bategant la vida, cavalcant a ritmes arterials.
La lluna també en sap, de perpendiculars. Fa ballar les seves lluernes a mercè del vent, però amb rumb ferm, serena i somrient, com un pailebot centenari.
Més aviat som carícia, cítrica brisa guarnida amb un sol pensament.
ONE
La lluna també en sap, de perpendiculars. Fa ballar les seves lluernes a mercè del vent, però amb rumb ferm, serena i somrient, com un pailebot centenari.
Més aviat som carícia, cítrica brisa guarnida amb un sol pensament.
ONE
LA JUBILACIÓ
Com m'haig de veure d'ençà que m'han jubilat! Clar, com que sóc un pailebot centenari! M'han restaurat, m'han arreglat les xacres de la vellesa i m'han repintat. I ara, a presumir! En peça de museu m'han convertit! Hauria d'estar content, no? Doncs no n'estic gens. Jo, era feliç quan treballava i navegava per tots els mars, amb la panxa plena de mercaderies. Amunt i avall. Inclús vaig anar a fer les amèriques dues vegades. Córrer lleuger damunt les aigües, empès per vent de gregal o garbí, tant se val. Sentir els crits dels mariners i les ordres del capità. Si n'he tingut de noms! tants com els diferents amos per qui he treballat. I tot això per acabar aquí, fent bonic i badar la gent. I m'han tornat a batejar: Santa Eulàlia, em dic ara. I no m'agrada. No fa per a mi. Massa fi.
Xesca Valls
Xesca Valls
EULÀLIA LA PIRATA
La meva veu ronca, ben alta i clara
crida qui soc, que tothom ho escolti!
Soc dona lliure, pirata i mare.
El meu cor salvatge no hi ha qui el pari.
Després d'enfonsar tres vaixells de l'armada
diuen de mi que soc bon adversari.
Amants, tresors i glòria ansiada.
Mateixa eina mateixa llar, un pailebot centenari.
Merla Blanc
crida qui soc, que tothom ho escolti!
Soc dona lliure, pirata i mare.
El meu cor salvatge no hi ha qui el pari.
Després d'enfonsar tres vaixells de l'armada
diuen de mi que soc bon adversari.
Amants, tresors i glòria ansiada.
Mateixa eina mateixa llar, un pailebot centenari.
Merla Blanc
DIARI D'UN PAILEBOT
Els primers anys foren com tantes infanteses: una pàtria feta de records. L'aventura es desvetllava en sortides resseguint la costa sorrenca. L'estiu era la cançó obstinada dels grills en dies de calor humida i xafogosa.
Resseguint la cinta blava al pailebot s'hi brindava dia sí, dia també. Plena la panxa amb l'aiguardent que regalava el Maresme, amagava secrets nascuts entre alambins.
L'adolescència fou un bany de dura realitat. Les descobertes esdevingueren xarxes que empresonaven ones enjogassades. A port, l'Uruguai restava en silenci, acallant paraules i anhels. La majoria d'edat s'ofegava amb olor de socarrim. A la platja, la noble fusta que bastí una escola lliure de mar cremava com una infantesa robada.
Després d'un llarg silenci i de l'arraconament de la navegació tradicional, n'arribà una segona joventut. El blau retornà a les aigües on fondejaria orgullós un pailebot centenari.
Un ventijol trapella fa onejar les insignes senyeres de Santa Eulàlia.
Rafel de Cerdanya
Resseguint la cinta blava al pailebot s'hi brindava dia sí, dia també. Plena la panxa amb l'aiguardent que regalava el Maresme, amagava secrets nascuts entre alambins.
L'adolescència fou un bany de dura realitat. Les descobertes esdevingueren xarxes que empresonaven ones enjogassades. A port, l'Uruguai restava en silenci, acallant paraules i anhels. La majoria d'edat s'ofegava amb olor de socarrim. A la platja, la noble fusta que bastí una escola lliure de mar cremava com una infantesa robada.
Després d'un llarg silenci i de l'arraconament de la navegació tradicional, n'arribà una segona joventut. El blau retornà a les aigües on fondejaria orgullós un pailebot centenari.
Un ventijol trapella fa onejar les insignes senyeres de Santa Eulàlia.
Rafel de Cerdanya
GARBINADA AL CAP VESPRE
Un pailebot centenari, un vell mercant de cabotatge, una goleta de tres pals blanca, com si fos un cigne amb el cap ajagut degut al pes del bauprès que ha de suportar. Llesta per desplegar de nou les seves veles, aquesta nau salpa posant la proa al nostre Mediterrani.
Al cap vespre les onades trenquen sobre coberta, és hora de rellevar la guàrdia. Els que fins ara restaven sota coberta es preparen per sortir al camp de batalla. Com si es tractés d'un astronauta abans de sortir a fer una passejada espacial, el segon de bord es vesteix amb roba d'aigua i es disposa a sortir per l'escotilla.
Un cop a dalt, mira amunt i després cap proa, un instant després de treure els ulls de sobre la cangrea del trinquet aquesta es rifa en canal per la línia de botafions del segon ris.
J. Regina
Al cap vespre les onades trenquen sobre coberta, és hora de rellevar la guàrdia. Els que fins ara restaven sota coberta es preparen per sortir al camp de batalla. Com si es tractés d'un astronauta abans de sortir a fer una passejada espacial, el segon de bord es vesteix amb roba d'aigua i es disposa a sortir per l'escotilla.
Un cop a dalt, mira amunt i després cap proa, un instant després de treure els ulls de sobre la cangrea del trinquet aquesta es rifa en canal per la línia de botafions del segon ris.
J. Regina
EL PAILEBOT ENCANTAT
Un pailebot centenari navegava per l'oceà. El capità Roig era al despatx, concentrat en un mapa del món.
A les deu els mariners es van llevar i van anar a la cuina: el capità no hi era. Van anar al despatx; tampoc hi era. Van sortir a fora; tampoc estava al timó. Al despatx hi havia un paper que parlava d'una maledicció, i al costat un mapa amb una illa assenyalada.
Van salpar cap a l'illa de les Tenebres i, quan per fi hi van arribar, aquesta va explotar. El capità Roig va aparèixer entre el fum i el veler es va convertir en un vaixell encara més gran i majestuós.
"Fa molts anys", va dir el capità, "el capità d'aquest vaixell era en Jaume, un assassí conegut. El mar el va castigar fent d'aquest vaixell un pailebot vell, brut i ruïnós. He destruït l'illa perquè s'acabi la maledicció".
Urània
A les deu els mariners es van llevar i van anar a la cuina: el capità no hi era. Van anar al despatx; tampoc hi era. Van sortir a fora; tampoc estava al timó. Al despatx hi havia un paper que parlava d'una maledicció, i al costat un mapa amb una illa assenyalada.
Van salpar cap a l'illa de les Tenebres i, quan per fi hi van arribar, aquesta va explotar. El capità Roig va aparèixer entre el fum i el veler es va convertir en un vaixell encara més gran i majestuós.
"Fa molts anys", va dir el capità, "el capità d'aquest vaixell era en Jaume, un assassí conegut. El mar el va castigar fent d'aquest vaixell un pailebot vell, brut i ruïnós. He destruït l'illa perquè s'acabi la maledicció".
Urània
dilluns, de febrer 26
BITÀCOLA
12 de febrer.
6:10 Hem albirat el far del Cap de Sant Elia (latitud 39º 11,1`N- Longitud 9º 8,9'E). Vent SO, força 2.
14:05 Cap incidència en la descàrrega: bona organització i eficiència. Baixem a pegar un tomb pel port de Càller. Tomàs i Pau de guàrdia a bord.
22:00 Restem fins demà per carregar. 6º. Mar plana.
Observacions: Cinto, contramestre barceloní, s'ha emocionat al trobar que l'esglèsia del barri de Marina està dedicada a Santa Eulàlia. Aquest és el nom de la seva filla recent nascuda. Ha posat un ciri a la santa i li ha promès que si la protegeix, ell vetllarà perquè el nostre barco sigui un pailebot centenari i porti el seu nom. Hem acabat cantant tots "Santa Eularia gloriosa, Vetllau pels barcelonins!", i jo afegeixo "i pels que no ho són".
Muntó
6:10 Hem albirat el far del Cap de Sant Elia (latitud 39º 11,1`N- Longitud 9º 8,9'E). Vent SO, força 2.
14:05 Cap incidència en la descàrrega: bona organització i eficiència. Baixem a pegar un tomb pel port de Càller. Tomàs i Pau de guàrdia a bord.
22:00 Restem fins demà per carregar. 6º. Mar plana.
Observacions: Cinto, contramestre barceloní, s'ha emocionat al trobar que l'esglèsia del barri de Marina està dedicada a Santa Eulàlia. Aquest és el nom de la seva filla recent nascuda. Ha posat un ciri a la santa i li ha promès que si la protegeix, ell vetllarà perquè el nostre barco sigui un pailebot centenari i porti el seu nom. Hem acabat cantant tots "Santa Eularia gloriosa, Vetllau pels barcelonins!", i jo afegeixo "i pels que no ho són".
Muntó
A UN ÀTOM DE DISTÀNCIA
A conseqüència de la nostra última discussió, el meu cos s'escalfa fins al punt d'ebullició. Les meves molècules col·lideixen, transferint una energia prou intensa per fugir del meu estat. Reduïda a micropartícules suspeses a l'aire em deixo portar lliure per la immensitat del cel. Condenso en un núvol gegantí. Dels teus sospirs propers puja una massa d'aire fred i humit, i em precipito sobre el mar en un xàfec torrencial que colpeja les fustes velles d'un pailebot centenari de tres pals que sura al port de Barcelona. La corrent m'arrossega fins la planta depuradora on em deixa llesta per viatjar per l'entrellaçat de canonades enrevessades fins a ser llençada per la teva aixeta just quan estàs a punt de rentar-te les dents. Serà la forma de tornar a sentir els teus llavis ja que al capdavall t'estimo. Tu i jo som partícules properes que no volen estar massa temps separades.
Dra. Amor
Dra. Amor
divendres, de febrer 23
BOMBA
Boom, boom. Xof, xof. Bales dels canons cauen a l'aigua.
-No hi ha ferits, capità!
-N'hi haurà, ja veuràs! Posa't a cobert, corre!
-Per què? Estic bé aquí mirant l'espectacle. A més, ara hem d'arreglar el pailebot, no el podem deixar així. És un pal centenari!
-Un pal? Un pal? Grumet, no em tornis a vacil·lar, mai més! Ni pals ni cordes! Això és un vaixell, amb un pailebot centenari, una nau única! Una mica de respecte, amb aquesta embarcació van viatjar navegants històrics.
-Perdoni, capità! No tornarà a passar!
-Doncs faci cas i posi's a cobert. Cauran bombes més potents! L'aigua ens ruixarà... perill...
Certament l'aigua cobreix part del vaixell. El grumet plora en veure com s'enfonsa. El capità el consola com pot, però el menut no es pot contenir i, abraçant el seu pare, al mig de la banyera, deixa anar:
-Mama, podies esperar a engegar la dutxa!
Siddhartha
-No hi ha ferits, capità!
-N'hi haurà, ja veuràs! Posa't a cobert, corre!
-Per què? Estic bé aquí mirant l'espectacle. A més, ara hem d'arreglar el pailebot, no el podem deixar així. És un pal centenari!
-Un pal? Un pal? Grumet, no em tornis a vacil·lar, mai més! Ni pals ni cordes! Això és un vaixell, amb un pailebot centenari, una nau única! Una mica de respecte, amb aquesta embarcació van viatjar navegants històrics.
-Perdoni, capità! No tornarà a passar!
-Doncs faci cas i posi's a cobert. Cauran bombes més potents! L'aigua ens ruixarà... perill...
Certament l'aigua cobreix part del vaixell. El grumet plora en veure com s'enfonsa. El capità el consola com pot, però el menut no es pot contenir i, abraçant el seu pare, al mig de la banyera, deixa anar:
-Mama, podies esperar a engegar la dutxa!
Siddhartha
L'ANIVERSARI
Quina alegria! Hi són tots! Em miren somrients, acompanyant-me, mentre romanc a l'espera i afalagat al Moll de la Fusta del Port Vell de Barcelona. Una brisa lleugera refresca l'ambient, escampa l'olor salina i fa moure les veles ja desplegades. El mar blau està en calma. Tot està a punt per a navegar durant una estona i després tornar.
És el meu aniversari! Faig cent anys, els quals han estat plens de viatges i vivències. Al meu costat està la gent que estimo. Ha estat el meu desig, el meu regal: Un passeig al pailebot Santa Eulàlia, un pailebot centenari! Sí, compartim aniversari! I ho celebrem junts. Què més puc demanar? Confesso que estic emocionat i feliç. Sé que la festa és de tots dos, al cap i a la fi, no és una edat corrent.
Ha arribat el moment. Molt a poc a poc, pujo a bord.
Teresa Fernández
És el meu aniversari! Faig cent anys, els quals han estat plens de viatges i vivències. Al meu costat està la gent que estimo. Ha estat el meu desig, el meu regal: Un passeig al pailebot Santa Eulàlia, un pailebot centenari! Sí, compartim aniversari! I ho celebrem junts. Què més puc demanar? Confesso que estic emocionat i feliç. Sé que la festa és de tots dos, al cap i a la fi, no és una edat corrent.
Ha arribat el moment. Molt a poc a poc, pujo a bord.
Teresa Fernández
EL FANTASMA DE UN PASADO
Mientras admiraba yo el lienzo celeste, a merced del danzar de las olas, fue cuando lo volví a ver. Bueno, más que ver, presencié su llamada. El chirriar de la madera, la guerra entre el viento y las velas. Parecía eso una lucha de titanes, navío contra mar. Y era él, el Pailebote Centenario. Como un fantasma se desveló ante mis ojos. Un escalofrío me erizó la piel. Enmudecida, la brisa y chapotear del agua llenaban de melodía la melancólica escena. El barco de mi familia, incautado muchos años hacía ya, aún conservaba una fina capa de harina que cubría sutilmente las paredes de la bodega. Y, aunque como ser racional me defino, presa de la emoción que me invadió en ese momento, en ese instante, los actos que tuvieron lugar a continuación no hay forma racional de explicarlos.
Míriam
Míriam
dijous, de febrer 22
FINS L'INFINIT I MÉS ENLLÀ
Estava decidida, era aquell dia o mai. Tenia esgarrifances, feia dies que ja no sabia quin camí agafar i vaig decidir fer allò que em marcava el cor.
Allà estava, en aquell Pailebot centenari disposada a passar un dels millors i secrets instants de la meva vida.
El mar m'esquitxava la cara i una lleugera marinada despentinava els meus cabells, ell m'ensenyava a fer anar el Santa Eulàlia, aquelles veles escandaloses subjectades pel pal major i la messana se'm ressistien...; no em calia més, ell i jo enmig del mar; era feliç.
Estava cansada i vaig baixar per aquelles empinades escaletes i entre bidons i xarxes vaig estirar-me en un d'aquells llits agafats a les parets del vaixell que tantes històries devien tenir guardades i allà, vaig veure la llum i vaig decidir acabar-ho, una bonica història més. Tot i que haguès navegat amb ell fins l'infinit i més enllà.
Marina
Allà estava, en aquell Pailebot centenari disposada a passar un dels millors i secrets instants de la meva vida.
El mar m'esquitxava la cara i una lleugera marinada despentinava els meus cabells, ell m'ensenyava a fer anar el Santa Eulàlia, aquelles veles escandaloses subjectades pel pal major i la messana se'm ressistien...; no em calia més, ell i jo enmig del mar; era feliç.
Estava cansada i vaig baixar per aquelles empinades escaletes i entre bidons i xarxes vaig estirar-me en un d'aquells llits agafats a les parets del vaixell que tantes històries devien tenir guardades i allà, vaig veure la llum i vaig decidir acabar-ho, una bonica història més. Tot i que haguès navegat amb ell fins l'infinit i més enllà.
Marina
dimarts, de febrer 20
VISIÓN DE FUTURO
Algún iluminado ha hecho creer al Almirantazgo que el futuro de la navegación está en esas máquinas de vapor, ¡que bruto! El viento, el viento de toda la vida es el que mueve barcos.
Pues bien, para probar el nuevo invento han escogido un pailebote centenario a punto de desguazar, le han quitado el palo mayor, han instalado una caldera con una chimenea altísima en su lugar y en los costados han colocado dos ruedas de molino, a saber de dónde las han sacado, por eso estamos haciendo pruebas de velocidad en el canal de Southampton.
Todo iba más o menos correcto hasta que, al virar la boya colocada delante del fuerte de Calshot, algo se ha descompensado, las ruedas se han roto y hemos quedado al pairo, sin ruedas ni velamen. Campeones.
El único vapor que puede existir a bordo es de la olla de la cocina, ¡caray!!
Rafa
Pues bien, para probar el nuevo invento han escogido un pailebote centenario a punto de desguazar, le han quitado el palo mayor, han instalado una caldera con una chimenea altísima en su lugar y en los costados han colocado dos ruedas de molino, a saber de dónde las han sacado, por eso estamos haciendo pruebas de velocidad en el canal de Southampton.
Todo iba más o menos correcto hasta que, al virar la boya colocada delante del fuerte de Calshot, algo se ha descompensado, las ruedas se han roto y hemos quedado al pairo, sin ruedas ni velamen. Campeones.
El único vapor que puede existir a bordo es de la olla de la cocina, ¡caray!!
Rafa
UNA GAVINA M'HA PARLAT
Fent un passeig pel Moll de la Fusta vaig trobar el pailebot centenari Santa Eulàlia, que només coneixia pels Mags d'Orient que hi porten desitjos de felicitat als nens.
Amb brisa suau, una gavina m'ha parlat dels seus orígens. Un mestre d'aixa el va construir a la platja de Torrevella, on va ser avarat.
Per aigües blaves del nostre antic i savi Mediterrani, hi ha navegat amb les veles que el feien ben lleuger. Amb la càrrega que duia, de fusta, cereals, sal, i més , anava de port a port per totes les nostres costes.
Però no oblidem, sense por, va agafar ben valent els vents de l'Atlàntic cap a terres cubanes i tornava, navegant a tota vela, amb càrrega més exòtica, potser, cafè, cacau, canya de sucre.
Anys difícils de guerra el van malmetre, però ara, amarrat al moll, reposa per a goig de tothom.
TRESXTRES
Amb brisa suau, una gavina m'ha parlat dels seus orígens. Un mestre d'aixa el va construir a la platja de Torrevella, on va ser avarat.
Per aigües blaves del nostre antic i savi Mediterrani, hi ha navegat amb les veles que el feien ben lleuger. Amb la càrrega que duia, de fusta, cereals, sal, i més , anava de port a port per totes les nostres costes.
Però no oblidem, sense por, va agafar ben valent els vents de l'Atlàntic cap a terres cubanes i tornava, navegant a tota vela, amb càrrega més exòtica, potser, cafè, cacau, canya de sucre.
Anys difícils de guerra el van malmetre, però ara, amarrat al moll, reposa per a goig de tothom.
TRESXTRES
LA CANÇÓ PIRATA
El pailebot centenari, amb les amarres ben lligades a port, majestuós... misteriós. Els pals: Trinquet, Major i Mitjana. Les Veles: Flocs, Cangrea i Escandalosa. Dia de visita. Famílies amb els seus nens, turistes, estudiants; comentaris sobre la grandària i l'elegància de les seves veles. Uns pares amb el seu fill de 12 anys, pujant per la passarel·la. Han tingut sort en ser dels primers escollits per a la visita. De cop, el nen desapareix. S'ha quedat extasiat en una de les càmeres plenes de lliteres. De lluny se senten uns càntics que deixen el nen embadalit: "Quinze homes damunt el cofre del mort ho ho ho i una ampolla de rom. El rom i el diable han acabat amb els altres, ho ho ho i una ampolla de rom". "Sergi, ¿on t'has ficat? Aquí, estava amb els vells mariners!". Quina imaginació més fantasiosa té aquest nen.
Conxi
Conxi
OBSERVADO POR LOS DEMÁS
Un museo encantador. Allí me han destinado para permanecer, en el mismo lugar, una pila de años. Y me entretengo viendo la gente pasar delante de mí. Unos con expresiones de asombro. Otros, me lanzan una mirada fugaz y siguen su camino. Los niños quieren tocarme, sentir el contacto con la noble y exquisita madera de la que estoy hecho. "¡Menudos tres mástiles tiene este barco!", exclama un señor mayor, sorprendido por mi complexión. "Lo que daría por hacer un viaje a Mallorca en este velero", dice un joven a su amigo, que le contesta: "Es un pailebote centenario".
Esos dos señores que se están acercando a mí llevan consigo a su hijo, de tres o cuatro años yo diría, que me mira con odio. Me hace una butifarra. Yo me quedo con ganas de darle una bofetada. ¡Qué impotencia no poder hacer nada, siendo una pieza de museo!
El Brujo de la Palabra
Esos dos señores que se están acercando a mí llevan consigo a su hijo, de tres o cuatro años yo diría, que me mira con odio. Me hace una butifarra. Yo me quedo con ganas de darle una bofetada. ¡Qué impotencia no poder hacer nada, siendo una pieza de museo!
El Brujo de la Palabra
ENLAIRAR-SE
En el bosc de mar cent ales es despleguen quan les escandaloses recullen el vent espetegant contra els caps i els xatracs aïrats abandonen l'arboradura d'un pailebot centenari.
I mentre la nau es deixondeix, lleugera, el nen buida a popa un poal de vísceres, de caps de plata i d'aigua roja i el remolí d'ales es precipita al solc. Sona la campana i homes i bèsties mengen.
Velatxo
I mentre la nau es deixondeix, lleugera, el nen buida a popa un poal de vísceres, de caps de plata i d'aigua roja i el remolí d'ales es precipita al solc. Sona la campana i homes i bèsties mengen.
Velatxo
dilluns, de febrer 19
PETITA LALI
Tot va començar un Nadal en el que els pares em van portar al Pailebot Santa Eulàlia a deixar la meva carta al Patge dels Reis Mags. No podria dir si va ser, l'olor del cordamen o l'alçada dels pals. Jo era un marrec, que no aixecava dos pams de terra, i em semblava una proesa heroica pensar que es podia pujar pel masteler i deixar anar drap. Em van deixar agafar la roda del timó i en tenir les meves mans sobre aquella fusta ho vaig saber, algun dia tindria el meu propi vaixell. Em vaig iniciar a vela, després LN i ara el PNB i el meu primer vaixell, un Multimono que he assemblat jo mateix. Per què? Perquè no tothom pot tenir un pailebot centenari i volia saber si seria capaç d'armar el veler tot sol. Es diu Petita Lali.
Pirenne
Pirenne
RETORNO DE LA GUERRA DE CUBA
La neblina matutina se levantaba suavemente y como si fuera una pincelada de acuarela gris en medio de ella, de repente apareció la silueta del Castillo de Montjuic. Mi corazón dio un vuelco, ¡Barcelona! Estábamos ya en casa. Unas lágrimas inundaron mis ojos, no sé si de alegría o nostalgia. Igual les había sucedido al resto de mis compañeros, esa veintena de soldados que quedamos del Regimiento de Cuba, ¡estábamos vivos!, estábamos vivos y podíamos rehacer nuestras vidas. Tenía la sensación de que aquel clíper, un pailebote centenario que nos había traído de regreso, después de haber burlado el bloqueo naval gracias a la pericia de su Capitán, restaba inmóvil, no navegaba, no se movía, aunque tenía largadas todas las velas parecía estar anclado delante de la desembocadura del Llobregat. De repente dieron la orden de recoger petates y fusiles, íbamos a desembarcar. Habíamos regresado, nos abrazamos fuertemente, ¡estábamos vivos!
Rafa
Rafa
TRESOR LÍQUID
El pailebot centenari feia una nova singladura fora port.
Una estranya boira, potser barreja de pol·lució i xoc de masses d'aire, embolcallava el litoral. Els llums difuminats terra endins semblaven apagades torxes preparades per l'escomesa.
Els tripulants noruecs retrocedien en el temps. A les ninetes blaves es reflectien tresors de terres ignotes per rapinyar.
La ruta nord enllà els portà a ancorar als sorrals de Baetulo. Desembarcaren entre udols i rialles. Els crits ressonaven dins del túnel ferroviari. Foscor i humitat havien buidat els carrers de la vila marinera. Els gats que esgarrapaven bosses fosques com la nit hi fugien esperitats. Al carreró, un rètol de ferro grinyolava en rebre un projectil previ a la ràtzia.
Al llindar del portal adovellat, gronxant-se d'un anunci un britànic ebri, nas vermell i gerra enlairada, acollia el grup de víkings que assaciarien una set centenària a un pub de terres catalanes.
Rafel de Badalona
Una estranya boira, potser barreja de pol·lució i xoc de masses d'aire, embolcallava el litoral. Els llums difuminats terra endins semblaven apagades torxes preparades per l'escomesa.
Els tripulants noruecs retrocedien en el temps. A les ninetes blaves es reflectien tresors de terres ignotes per rapinyar.
La ruta nord enllà els portà a ancorar als sorrals de Baetulo. Desembarcaren entre udols i rialles. Els crits ressonaven dins del túnel ferroviari. Foscor i humitat havien buidat els carrers de la vila marinera. Els gats que esgarrapaven bosses fosques com la nit hi fugien esperitats. Al carreró, un rètol de ferro grinyolava en rebre un projectil previ a la ràtzia.
Al llindar del portal adovellat, gronxant-se d'un anunci un britànic ebri, nas vermell i gerra enlairada, acollia el grup de víkings que assaciarien una set centenària a un pub de terres catalanes.
Rafel de Badalona
dimecres, de febrer 14
LA TRAICIÓN
Antonio toma siempre las decisiones importantes a solas, de ahí que, antes de comenzar a construir un barco, acuda primero al bosque sin compañía. Elige las primaveras para adentrarse en la dehesa. Observa la altura, el diámetro y la dirección del árbol y trata de averiguar si la madera será vigorosa, acercando la oreja al tronco. Abraza al árbol con delicadeza y escucha fluir atentamente los jugos en su interior. Su sonido siempre le parece caótico aunque está seguro de que tiene sus normas. Al retirar la aurícula se siente un hipócrita. Sabe que llegará un invierno, en el cual, los leñadores talarán los árboles elegidos, a traición, cuando la savia repose descuidada, esperando que pase el frío invernal y lleguen los vivificantes rayos de sol primaverales.
Elige tres pinos centenarios para los mástiles. Pinos centenarios, para un pailebote centenario, se dice a sí mismo Antonio.
Ane
Elige tres pinos centenarios para los mástiles. Pinos centenarios, para un pailebote centenario, se dice a sí mismo Antonio.
Ane
dilluns, de febrer 12
L'ENFONSAMENT DE LA FLOTA
Un sorollós grup nòrdic s'enrolà en "perillosa" missió per les dàrsenes del port. Al pailebot Santa Eulàlia salparen des del Moll.
L'estol víking, reconvertit en contemporanis turistes, navegava per calmes aigües, tallant silent una bassa d'oli. Diverses rondes cerveseres a coberta els embravien i facilitaven el verb rialler, però alhora, s'hi emboiraven.
A babord, un gegant de ferro guaitava mitjançant una bèstia tatuada d'un cridaner groc emplomallat. El pailebot centenari passava ben a la vora, aliè a l'amenaça que representava el creuer ancorat a una de les espines de la rosa de foc.
La nit nadalenca colgava l'àrea portuària. Les sirenes havien donat pas a tristes i llunyanes campanades del gall. Definitivament, la tripulació, sense preses per iniciar el saqueig, havia abaixat les defenses.
De sobte, un bram eixordador, provinent del ventre del vaixell, deixà anar una massiva pluja de croquetes que deixà KAO instantàniament a la confiada armada.
Rafel d'Abadal
L'estol víking, reconvertit en contemporanis turistes, navegava per calmes aigües, tallant silent una bassa d'oli. Diverses rondes cerveseres a coberta els embravien i facilitaven el verb rialler, però alhora, s'hi emboiraven.
A babord, un gegant de ferro guaitava mitjançant una bèstia tatuada d'un cridaner groc emplomallat. El pailebot centenari passava ben a la vora, aliè a l'amenaça que representava el creuer ancorat a una de les espines de la rosa de foc.
La nit nadalenca colgava l'àrea portuària. Les sirenes havien donat pas a tristes i llunyanes campanades del gall. Definitivament, la tripulació, sense preses per iniciar el saqueig, havia abaixat les defenses.
De sobte, un bram eixordador, provinent del ventre del vaixell, deixà anar una massiva pluja de croquetes que deixà KAO instantàniament a la confiada armada.
Rafel d'Abadal
41635
Seré ric. He vist clarament la combinació guanyadora en somnis: el quatre, l'u, el sis, el tres i el cinc. Fàcil. El més difícil és fer ric a un altre. Això esdevindria excepcional. I jo vull fer quelcom excepcional!
Per això he escrit els números de la sort en un paper i l'he encabit dins una botella de vidre, tancada amb un tap de suro. Després d'agafar la màxima embranzida possible l'he llençada al mar, vora un pailebot centenari acabat de salpar. Ha navegat rere la seva estela durant alguns segons i les corrents marines l'han conduit cap al seu destí, que has estat tu.
P.D.: m'he deixat indicar-vos el dia que heu de jugar amb aquests números. Reenvieu-me la botella, via l'estela d'un pailebot centenari, i us contestaré de bon grat. Confieu en la màgia de la mar, val un tresor.
Rudra
Per això he escrit els números de la sort en un paper i l'he encabit dins una botella de vidre, tancada amb un tap de suro. Després d'agafar la màxima embranzida possible l'he llençada al mar, vora un pailebot centenari acabat de salpar. Ha navegat rere la seva estela durant alguns segons i les corrents marines l'han conduit cap al seu destí, que has estat tu.
P.D.: m'he deixat indicar-vos el dia que heu de jugar amb aquests números. Reenvieu-me la botella, via l'estela d'un pailebot centenari, i us contestaré de bon grat. Confieu en la màgia de la mar, val un tresor.
Rudra
EL SECRETO DE LA SIRENA
Por la noche, en el puerto nos movíamos sigilosamente como gatos, hasta llegar al velero Santa Eulàlia.
Los dos marineros dormidos no se enteraron de como los dejamos en tierra y quitando los amarres de popa y levantando anclas, nos fuimos navegando en silencio mar adentro.
Cuando estuvimos en las coordenadas secretas en algún lugar del inmenso océano...
-ATENCIÓN, silencio, hemos llegado.
El sonido del mar y el tiritar de dientes de mi esbirro se enmudeció con dos delfines saltando alrededor nuestro.
Entonces empecé.
-Mar sabio!
-Estoy aquí con este pailebote centenario, 100 años después de la promesa de la sirena.
-Muéstrate sirena y cumple tu palabra y dame el tesoro.
-Aquí estoy!-dijo una sirena con un cofre en la mano.
-Gracias sirena, adiós.
Me senté delante del timón y al abrir el cofre, una montaña de monedas de oro salieron por toda la cubierta mientras cantaba y bailaba.
Charles Darwin
Los dos marineros dormidos no se enteraron de como los dejamos en tierra y quitando los amarres de popa y levantando anclas, nos fuimos navegando en silencio mar adentro.
Cuando estuvimos en las coordenadas secretas en algún lugar del inmenso océano...
-ATENCIÓN, silencio, hemos llegado.
El sonido del mar y el tiritar de dientes de mi esbirro se enmudeció con dos delfines saltando alrededor nuestro.
Entonces empecé.
-Mar sabio!
-Estoy aquí con este pailebote centenario, 100 años después de la promesa de la sirena.
-Muéstrate sirena y cumple tu palabra y dame el tesoro.
-Aquí estoy!-dijo una sirena con un cofre en la mano.
-Gracias sirena, adiós.
Me senté delante del timón y al abrir el cofre, una montaña de monedas de oro salieron por toda la cubierta mientras cantaba y bailaba.
Charles Darwin
NUNCA ME OLVIDARÉ
Estaba amaneciendo de camino a una aventura que llevaba varios días atrás planificando con detalle.
El olor al mar, el sonido de las olas rompiendo en la orilla.
Ni las palabras de cariño de mi amada podían apaciguar los nervios que me provocaba el momento de mirar el reloj.
Un sol maravilloso, gaviotas como cometas.
En el puerto amarrado, allí estaba esperándonos un barco alucinante, blanco, un velero grande, la pasarela preparada para subir, un paso en ella y crujió la madera.
Mi corazón temblaba de emoción.
Pero para desgracia mía, el marinero encargado de la pasarela, no colocó bien los amarres y caímos al mar cuando subíamos mi amada y yo.
El majestuoso pailebote centenario se marchaba, mi aventura en el Santa Eulàlia parecía haber acabado...
Cuando el capitán mandó que nos dieran ropa nueva de marineros y acogidos como su familia, navegamos mar adentro hacia una isla bellísima.
Charles Darwin
El olor al mar, el sonido de las olas rompiendo en la orilla.
Ni las palabras de cariño de mi amada podían apaciguar los nervios que me provocaba el momento de mirar el reloj.
Un sol maravilloso, gaviotas como cometas.
En el puerto amarrado, allí estaba esperándonos un barco alucinante, blanco, un velero grande, la pasarela preparada para subir, un paso en ella y crujió la madera.
Mi corazón temblaba de emoción.
Pero para desgracia mía, el marinero encargado de la pasarela, no colocó bien los amarres y caímos al mar cuando subíamos mi amada y yo.
El majestuoso pailebote centenario se marchaba, mi aventura en el Santa Eulàlia parecía haber acabado...
Cuando el capitán mandó que nos dieran ropa nueva de marineros y acogidos como su familia, navegamos mar adentro hacia una isla bellísima.
Charles Darwin
NOMBRES
Joya del Museu Marítim de Barcelona, un precioso velero blanco, un clásico, un pailebote centenario que podía llamarse "El Inmortal Catalán" por sobrevivir a los bombardeos de la guerra.
Otro nombre también acertado sería "El Pícaro" de sus años 30.
"El Chulo" le llamaban cuando cruzó el charco.
Un nombre que le hubiera puesto por 1936, con marineros armados hasta los dientes, sería "La Perla Blanca".
Y en 1975 le rebautizaría con el nombre de "Salvador".
Otro nombre con sentido para este barco después de 1985 es "Fénix de Mar".
Ha tenido varios nombres reales como "Carmen Flores", "Cala Sant Vicenç" o "Puerto Palma".
Por su actividad de mercante otro nombre adecuado es "Marco Polo".
Y su trabajo en recuperación de tesoros históricos de barcos hundidos, le llamaría "Rescatamar".
También otro nombre cuando ha llevado a los reyes magos, "El Cometa Mágico".
Sin duda al final, el mejor es "Santa Eulàlia".
Charles Darwin
Otro nombre también acertado sería "El Pícaro" de sus años 30.
"El Chulo" le llamaban cuando cruzó el charco.
Un nombre que le hubiera puesto por 1936, con marineros armados hasta los dientes, sería "La Perla Blanca".
Y en 1975 le rebautizaría con el nombre de "Salvador".
Otro nombre con sentido para este barco después de 1985 es "Fénix de Mar".
Ha tenido varios nombres reales como "Carmen Flores", "Cala Sant Vicenç" o "Puerto Palma".
Por su actividad de mercante otro nombre adecuado es "Marco Polo".
Y su trabajo en recuperación de tesoros históricos de barcos hundidos, le llamaría "Rescatamar".
También otro nombre cuando ha llevado a los reyes magos, "El Cometa Mágico".
Sin duda al final, el mejor es "Santa Eulàlia".
Charles Darwin
LA BOIRA
El serviola provava de veure quelcom a través de la boira. Feia estona que només escoltava aquell so metàl·lic. La calma blanca només era trencada pel bes amorosit de les onades en el tallamar. A popa, el patró romania neguitós. La tensió era màxima. El noi de bord feia sonar la campana en resposta a aquell so fantasma.
De sobte com una ombra es dibuixà per l'amura d'estribord i com una espasa en alt aquell bauprès avançava suau i inexorablement vers nosaltres. El patró feu sonar el corn desesperadament. Aquell buc i un, dos, tres pals creuren la nostra proa.
- És el Pailebot centenari del Marítim! - cridà el patró.
- Bona Proa! - s'escoltà des del Santa Eulàlia.
Escenavegant
De sobte com una ombra es dibuixà per l'amura d'estribord i com una espasa en alt aquell bauprès avançava suau i inexorablement vers nosaltres. El patró feu sonar el corn desesperadament. Aquell buc i un, dos, tres pals creuren la nostra proa.
- És el Pailebot centenari del Marítim! - cridà el patró.
- Bona Proa! - s'escoltà des del Santa Eulàlia.
Escenavegant
dijous, de febrer 8
EL SOMRIURE DE LAURA
El matí havia despertat tímid, sense pressa, a càmera lenta. La mà de Laura s'agafava forta i segura a la de la seva mare però les seves passes eren nervioses. De sobte va aparèixer davant seu, més gran del que havia pensat i l'estòmac va encongir. Quan la van convidar a pujar dalt d'aquell pailebot centenari va dubtar; el moviment del vaixell era dolç però ella no podia evitar mirar les aigües fosques que l'envoltaven. Finalment, va deixar que l'ajudessin a saltar dins d'aquell somni. Va deixar anar la mà protectora i es va encaminar com hipnotitzada cap al timó, va pujar a una petita plataforma de fusta i tot el seu món es va transformar. El vent la va despentinar, les veles la van saludar i ella es va imaginar tripulant aquella nau per terres llunyanes i al seu rostre es va dibuixar un somriure de felicitat.
Valeria Font
Valeria Font
dimarts, de febrer 6
EL VELER IMPERIBLE
La campana sona i tots els membres de la dotació es preparen per maniobrar de bolina. I tu petit grumet? És el teu primer viatge? Qui sóc segurament et preguntaràs, ara et respondré jove aventurer.
Vaig néixer a les platges de Torrevella. El meu pare fou el mestre d'aixa Antoni Marí Aguirre i la meva mare els materials de la terra, fustes de pi i olivera.
Durant dècades he transportat tot tipus de persones i de materials, sempre fidel als meus mariners. He canviat tants cops de nom i d'aspecte, que el meu primer armador ni em reconeixeria; tanmateix en les meves quadernes mai he perdut l'essència de veler.
He sobreviscut a guerres devastadores. Vaig patir un greu incendi que gairebé posa fi a la meva existència... Però la perícia i l'amor que em processaven els meus tripulants em va salvar.
Sóc un pailebot centenari, sóc el Santa Eulàlia!
Capità Rudnev
Vaig néixer a les platges de Torrevella. El meu pare fou el mestre d'aixa Antoni Marí Aguirre i la meva mare els materials de la terra, fustes de pi i olivera.
Durant dècades he transportat tot tipus de persones i de materials, sempre fidel als meus mariners. He canviat tants cops de nom i d'aspecte, que el meu primer armador ni em reconeixeria; tanmateix en les meves quadernes mai he perdut l'essència de veler.
He sobreviscut a guerres devastadores. Vaig patir un greu incendi que gairebé posa fi a la meva existència... Però la perícia i l'amor que em processaven els meus tripulants em va salvar.
Sóc un pailebot centenari, sóc el Santa Eulàlia!
Capità Rudnev
AMOR A ALTA MAR
Vaig sortir a la matinada. Vorejant els amarraments dels pescadors que cantaven una cançó dolenta. Vaig notar l'aigua freda al front. Estava trist, angoixat i alhora esperançat. L'havia vist prop de les roques on es fa el palangre. Va ser el darrer bes d'onada. La darrera mirada als ulls de bou. L'enyorança em desmenjava el cor i les meves llàgrimes eren dolces. Vaig accelerar. Vent de popa. Veles obertes.
Quan portava tot el dia remuntant onades, el dofí em va aturar i em va orientar cap el port nou de la badia on ens vàrem veure per primer cop. Vaig virar a estribord. Queia ja el sol, i el fred i el cansament em frenaven. Però vaig nedar més que navegar. I vaig percebre port. Allà estava. Un pailebot centenari. El meu Santa Eulàlia. Jo, un simple vaixell de pesca baixa em trobava amb el meu gran amor perdut.
Alberto Pagnelli
Quan portava tot el dia remuntant onades, el dofí em va aturar i em va orientar cap el port nou de la badia on ens vàrem veure per primer cop. Vaig virar a estribord. Queia ja el sol, i el fred i el cansament em frenaven. Però vaig nedar més que navegar. I vaig percebre port. Allà estava. Un pailebot centenari. El meu Santa Eulàlia. Jo, un simple vaixell de pesca baixa em trobava amb el meu gran amor perdut.
Alberto Pagnelli
dilluns, de febrer 5
UN MAR D'EULÀLIES
El Pailebot SANTA EULÀLIA es vestia de gal·la avui. Flors, garlandes, fanalets, acompanyats d'una orquestra solemne, faria honor al seu nom i a la seva gran història!!!!...una història de supervivència, d'aventures i de reinventar-se tant els noms com la seva utilitat, celebrant els seus cent anys, rebent cent Eulàlies de la seva ciutat, Barcelona. Entre les afortunades Eulàlies, que anirien a bord del Pailebot històric, una nena. I no una nena qualsevol. Una Eulàlia forta, lluitadora, perseverant, rebel i amb FÉ, com el vaixell que du el seu nom. Ella, Eulàlia Blach, no volia creure que mai més no caminaria. Dia rere dia, va plantar cara al Síndrome de Guillain-Barré i ara era a bord d'un pailebot centenari!!! La seva feblesa no havia de ser una excusa. Necessitava omplir-se de brisa, d'onades, de mar i de llibertat! Un somni fet realitat. El Pailebot Santa Eulàlia ho sap, i cuidaria d'ella.
Bianca Amor
Bianca Amor
MEMORIAS DE ORO
De entre cajas polvorientas recupero las viejas fotos de familia. Allí estáis los dos, serios, orgullosos y elegantes, posando para la posteridad. El abuelo con su traje, su bigote y el reloj de cadena de oro que sigue dando la hora de modo exacto. La abuela con su potente figura embarazada de luto. Detrás, con las velas desplegadas, mostrando todo su poderío, vuestro barco, un pailebote centenario por el que nadie daba un duro. Y que, con el tiempo, os hizo ricos, llevando mercancías de un lado a otro del océano.
Y la mar, que a veces es egoísta, quiso quedarse para siempre con vuestra riqueza. Hoy soy yo rico también, en memorias de familia que se conservarán como oro en el mejor paño para los que vengan detrás.
Maest
Y la mar, que a veces es egoísta, quiso quedarse para siempre con vuestra riqueza. Hoy soy yo rico también, en memorias de familia que se conservarán como oro en el mejor paño para los que vengan detrás.
Maest
NÉIXER
Dormo plàcidament navegant en un vaixell que llisca sense fer soroll. Les onades em bressolen i encara no m'esquitxen. A coberta, però, els embats del vent, el mestral que bufa fred, pressionen i empenyen amb força. No hi ha més remei que rissar la major i afermar-la a la botavara. No em puc permetre ancorar-me. Em sento fràgil i tremolo d'emoció. Estic a prop de terra i espero amb ànsia conèixer qui m'estima. No em modificarà el rumb aquest vent del dimoni que intercala moments de serenor amb grans batzacades que tallen la respiració. M'hi encaparro. Ja veig les ones encalmades petonejant la costa. El balanceig de les boies i el xisclar de les gavines m'acompanyen. La boira tancada dona pas a una claror expectant i llavors trec el cap. Sóc una nena. El pare, capità d'un pailebot centenari, em saluda. Hola, Lali! I em regala el nom: Eulàlia.
Aida
Aida
dijous, de febrer 1
EL VUELO DE DOS ALMAS
Mis manos se deslizan por sus curvas, siento el calor que desprende, comparto el viento y mis labios sienten el regusto a sal.
Yo encima del mástil central, diviso el mar. Se mezcla el sol con las nubes y desparrama su acuarela de colores, convirtiendo el horizonte el más bonito de los lienzos.
Mi mayor sueño se está cumpliendo, aunque ya solo sea un pobre espíritu. "Volar hacia las estrellas en el pailebote centenario". Tan fantasma, como yo.
Ligados por el ansia de navegar, nuestras almas se han mezclado y juntos surcamos hacia la aventura. Solo sé que es otra forma de vivir.
Dorada
Yo encima del mástil central, diviso el mar. Se mezcla el sol con las nubes y desparrama su acuarela de colores, convirtiendo el horizonte el más bonito de los lienzos.
Mi mayor sueño se está cumpliendo, aunque ya solo sea un pobre espíritu. "Volar hacia las estrellas en el pailebote centenario". Tan fantasma, como yo.
Ligados por el ansia de navegar, nuestras almas se han mezclado y juntos surcamos hacia la aventura. Solo sé que es otra forma de vivir.
Dorada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)